María Rodrigo Bellido

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Rodrigo Bellido
María Rodrigo Bellido.jpg
modifica
Biografia
Naixement(es) María Rodrigo Bellido modifica
20 març 1888 modifica
Madrid modifica
Mort8 desembre 1967 modifica (79 anys)
San Juan (Puerto Rico) modifica
Dades personals
NacionalitatEspanya
FormacióConservatori de Madrid modifica
Activitat
OcupacióCompositora, pianista
OcupadorConservatori de Madrid
Universitat de Puerto Rico modifica
GènereÒpera modifica
ProfessorsJosé Tragó, Emilio Serrano Ruiz i Richard Strauss modifica
InstrumentPiano modifica
Obra
Obres destacables
Família
GermansMercedes Rodrigo modifica

Musicbrainz: 33493208-6b35-4ad5-b829-f9304ce49e46 Modifica els identificadors a Wikidata

Maria Rodrigo Bellido (Madrid, Castella, 20 de març de 1888 - San José de Puerto Rico, 20 de març de 1967) fou una pianista i compositora espanyola. Dotada de fresca inspiració i posseïdora de tots els secrets de la tècnica, les seves obres es distingeixen per l’encant poètic i el colorit orquestral.

Biografia[modifica]

Primer estudià amb el seu pare, el distingit professor Pantaleón Rodrigo, i després en el Conservatori de la cort, a Madrid, harmonia, piano i composició, allà fou deixeble de Tragó, Arín i Serrano, també va estudiar Alemany i Francés. De 1912 a 1915 fou pensionada per la Junta d’Ampliació d’Estudis, i s’instal·la a Munic, allà va estudiar amb Richard Strauss, i alguns dels seus companys foren Wilhelm Furtwängler i Carl Orff.

Ja a Espanya, va actuar com a concertista al Teatro Real de Madrid. Va fer concerts per tota Europa acompanyant al piano a Miguel Fleta. Va estrenar òperes i sarsueles, fet poc comú per una dona en aquella època. Fou professora al Conservatori de Madrid a partir de l'any 1933, com a catedràtica de Conjunt vocal i instrumental.

Pertany a la denominada "generació dels mestres" i bona part de la seva obra fou composta els anys previs a la Guerra civil (1936-1939). Després va marxar a l'exili amb la seva germana cap a Amèrica com molts altres espanyols com Pau Casals, Chapí.[1] L'any 1939 arriba a Colòmbia i durant els anys 40 fou professora de música a Bogotà, a més de treballar com a concertista i com a compositora. Finalment en 1950 es traslladà a viure a Puerto Rico amb la seva germana, on a més de continuar component va impartir classes a la Universidad del Río Piedras on va coincidir amb altres republicans espanyols com Fernando de los Ríos, María Zambrano, Victoria Kent, Francisco Ayala, Ángel Rodríguez Olleros o el compositor Gustavo Pittaluga, entre altres. Va morir a Puerto Rico el 8 de desembre de 1967.

Premis[modifica]

Des del començament de la seva carrera musical va rebre diversos premis, entre els quals destaquen:

  • Premi de "los Juegos florales de Murcia", 1911 per la seva "sonata per a piano"
  • Premi del Círculo de Bellas Artes, 1912 per "l'Obertura per orquestra"
  • Premi de la "Exposición de Bellas Artes" 1913 pel seu "Cuarteto para instrumentos de arco"

Obres[modifica]

La seva primera obra important és la  Sonata en mi bemol per a piano, composta el 1911, el seu Quinteto en Fa, de 1915 és símbol del seu estil segons Emilio Casares. Té tres Òperes (Becquerianas, amb text dels germans Álvarez Quintero i música amb influència wagneriana,Canción de Amor y La flor de la vida) dos sarsueles (Diana cazadora y La romería del Rocío) música simfònica (la suite Los Caprichos de Goya, per cor i orquestra) de cambra, obres instrumentals i cançons, on destaquen "Ayes". Després d'una malaltia que la va tenir allunyada de l'activitat musical, va tornar l'any 1930 amb l'obra "Rimas infantiles" on és d'especial interès el "Romance"[2]. Va tractar gairebé tots els generes, tant música vocal ( operes, sarsueles i cançons) com música instrumental ( simfònica, de càmera, per a piano i guitarra).

    • Sonata en mi bemoll Per a piano (1911)
    • Obertura per orquestra (1912)
    • Quartet de corda, en quatre temps (1913)
    • Quartet per instruments d'arc (1913)
    • Mudarra per gran orquestra (poema simfònic, 1914)
    • Simfonia en 4 temps (1914)
    • Tres Lieder, per a veu i piano (text en alemány, 1914)
    • Salmantina (ópera, 1914)
    • Quintet en fa per piano i instruments de vent (1915)
    • Becqueriana (zarzuela, estrenada al Teatro de la Zarzuela en 1915)
    • Diana cazadora o Pena de muerte al amor (zarzuela, estrenada al Teatre Apolo el 19 de noviembre de 1915)
    • Alma española (poema simfònic, 1917)
    • Las hazañas de un pícaro (sainet, estrenat al Teatre Apolo en 1920)
    • Linterna mágica (1921)
    • El pavo real (comedia poética, estrenada al Teatre Eslava en 1922)
    • Coplas de España (per a guitarra, Gener de 1924), quatre coplas dedicades a Andrés Segovia
    • Ayes (canciones per cant i piano, 1925)
    • Canción de amor (òpera de cambra, 1925)
    • Rimas infantiles, glosas de canciones de corro (1930)
    • La Copla intrusa (para piano, 1930)
    • La Cenicienta (ballet infantil, 1941)
    • Canciones infantiles (1942)
    • Fábulas (1942)
    • La carta, el guante y la rosa (ballet, 1945)
    • La flor de la vida (ópera)
    • La romería del Rocío (zarzuela)
    • Los Caprichos de Goya (suite simfònica per a cor i orquestra)

Referències[modifica]

  1. R.Villar. Músicos españoles. Ed. Mateu, sf.. 
  2. R.Villar. Músicos españoles. Ed. Mateu. 

Bibliografia[modifica]

  • Enciclopèdia Espasa Volum núm. 51, pàg. 1249 (ISBN 84-239-4551-0)
  • CASARES RODlCIO, Emilio: “Rodrigo Bellido, María”. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, vol. 9, p. 254. Madrid: SGAE, 2002. ISBN 84-8048-312-1
  • Rogelio del Villar,  Músicos españoles,  [1930].