Teoria endosimbiòtica
La teoria endosimbiòtica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis (1938-2011) el 1967,[1] per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis (aquests últims exclusius de les plantes) haurien estat en el seu inici bacteris que s'haurien instal·lat a l'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica. Amb el pas del temps, part dels gens d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma originari del simbiont.
Algunes de les proves que donen suport a aquesta teoria són la presència de ribosomes de tipus bacterià en l'interior de mitocondris i plastidis.[2] El genoma d'aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes lipídiques és semblant a la d'alguns bacteris actuals.
Més agosarats són els arguments que aquesta científica i col·laboradors sostenen per a atribuir l'origen simbiòtic de flagels[3][4] i del nucli. Tot i que actualment s'accepta la validesa d'aquesta teoria per a l'origen de mitocondris i plastidis, no hi ha proves suficients per a la seva generalització a altres orgànuls cel·lulars.
Referències[modifica]
- ↑ L. Margulis (1967), "On origen of mitosing cells", Journal of theoretical biology, 14 (3): 225.
- ↑ Alberts, Bruce; Johnson, Alexander; Lewis, Julian; Raff, Martin; Roberts, Keith «The Genetic Systems of Mitochondria and Plastids» (en anglès). Molecular Biology of the Cell. 4th edition, 2002 [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Margulis, Lynn; Chase, D.; To, L. P.; Richmond, M. H.; Smith, David Cecil «Possible evolutionary significance of spirochaetes» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of London. Series B. Biological Sciences, 204, 1155, 11-04-1979, pàg. 189–198. DOI: 10.1098/rspb.1979.0021 [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Bermudes, David; Margulis, Lynn; Tzertzinis, George «Prokaryotic Origin of Undulipodiaa: Application of the Panda Principle to the Centriole Enigma» (en anglès). Annals of the New York Academy of Sciences, 503, 1, 1987, pàg. 187–197. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1987.tb40608.x. ISSN: 1749-6632 [Consulta: 4 juny 2020].
Bibliografia[modifica]
- Blanchard JL, Lynch M «Organellar genes: why do they end up in the nucleus?». Trends Genet., 16, 7, July 2000, pàg. 315–20. DOI: 10.1016/S0168-9525(00)02053-9. PMID: 10858662. (Discusses theories on how mitochondria and chloroplast genes are transferred into the nucleus, and also what steps a gene needs to go through in order to complete this process.)
- Jarvis P «Intracellular signalling: the chloroplast talks!». Curr. Biol., 11, 8, April 2001, pàg. R307–10. DOI: 10.1016/S0960-9822(01)00171-3. PMID: 11369220. (Recounts evidence that chloroplast-encoded proteins affect transcription of nuclear genes, as opposed to the more well-documented cases of nuclear-encoded proteins that affect mitochondria or chloroplasts.)
- «Evidence that plant-like genes in Chlamydia species reflect an ancestral relationship between Chlamydiaceae, cyanobacteria, and the chloroplast». Genome Res., 12, 8, August 2002, pàg. 1159–67. DOI: 10.1101/gr.341802. PMC: 186644. PMID: 12176923.
- Okamoto N, Inouye I «A secondary symbiosis in progress?». Science, 310, 5746, October 2005, pàg. 287. DOI: 10.1126/science.1116125. PMID: 16224014.
- Cohen WD, Gardner RS. «Viral Theory and Endosymbiosis», 1959.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- http://tolweb.org/Eukaryotes/3. Tree of Life Eukaryotes.