Teoria endosimbiòtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lynn Margulis

La teoria endosimbiòtica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis el 1967,[1] per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis (aquests últims exclusius de les plantes) haurien estat en el seu inici eubacteris que s'haurien instal·lat a l'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica. Amb el pas del temps, part dels gens d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma originari del simbiont.

Un model sobre l'origen dels mitocondris i dels cloroplasts

Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria són la presència de ribosomes de tipus bacterià en l'interior de mitocondris i plastidis. El genoma d'aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes lipídiques és semblant a la d'alguns bacteris actuals.

Més agosarats són els arguments que aquesta científica i col·laboradors sostenen per a atribuir l'origen simbiòtic de flagels i del nucli. Així doncs, tot i que actualment s'accepta, la validesa d'aquesta teoria per a l'origen de mitocondris i plastidis, no hi ha proves suficients per a la generalització d'aquesta a altres orgànuls cel·lulars.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L. Margulis (1967), "On origen of mitosing cells", Journal of theoretical biology, 14 (3): 225.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]