Vés al contingut

María Rey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaría Rey

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Tomiño (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, presentadora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Campo Vidal Modifica el valor a Wikidata
PareJosé Luis Fernández Lorenzo Modifica el valor a Wikidata

María Rey (Vigo, 21 de març de 1967) és una periodista espanyola.[1]

Activitat professional

[modifica]

Llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Complutense de Madrid, va començar la seva carrera professional en l'emissora local de la Cadena SER a la seva ciutat natal. Més endavant es va fer càrrec dels serveis informatius del Centre Territorial de TVE a Madrid. Més tard, s'incorporà al departament de televisió de l'Agència EFE.[1]

A partir de 1992 passà a presentar l'Informatiu del cap de setmana d'Antena 3 TV amb Roberto Arce i, posteriorment, l'edició diària amb Pedro Piqueras. Al llarg dels 25 anys que estigué treballant en aquesta cadena, es feu càrrec successivament de la informació política, la corresponsalia parlamentària, a més de ser la corresponsal Diplomàtica de Casa Real, i la responsable del Consell Assessor de l'Institut de Comunicació Empresarial. Després va passar a presentar el magazine '120 minutos', al canal autonòmic de televisió Telemadrid.[1][2]

Durant uns anys, entre el 1996 i el 2016 va presidir l'Associació de Periodistes Parlamentaris.[1]

Vida privada

[modifica]

Està casada, des del 24 de juliol de 1998, amb el periodista Manuel Campo Vidal i té tres fills.[3]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Premi «Luis Carandell» de Periodisme Parlamentari (2013)[4]
  • Premi Antena de Plata de TV (2019) [5]

Publicacions

[modifica]

El juny de 2017 va publicar el llibre Juego de escaños, en què recull la seva experiència en la informació des del Congrés dels Diputats.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Villacastín, Rosa. «María Rey, el éxito de una profesional de la información seria y rigurosa» (en castellà). Diez Minutos, 18-04-2020. [Consulta: 22 gener 2022].
  2. «María Rey: "No me atreví a despedirme"» (en castellà). Heraldo de Aragón, 29-03-2018. [Consulta: 22 gener 2022].
  3. «Boda de María Rey y Manuel Campo Vidal» (en castellà). El País, 25-07-1998 [Consulta: 8 maig 2011].
  4. Administración del Senado: «IX edición del Premio «Luis Carandell» de periodismo parlamentario». Boletín Oficial de las Cortes Generales Plantilla:Sin cursiva,  . ISSN: 2172-9794.
  5. Juan Pablo Colmenarejo y María Rey, premiados con las XXVII Antenas de Plata
  6. «María Rey: "Hay diputados que sujetan el bolso a una ministra para poder ser estrellas mediáticas"» (en castellà). XLSemanal, 02-06-2017. [Consulta: 22 gener 2022].