Ramon Humet i Coderch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaRamon Humet i Coderch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera, música clàssica, música coral i sardana Modifica el valor a Wikidata
EstilContemporani
Premis
*XXIV Premi de composició musical Reina Sofía (2006)
  • Premi de composició Olivier Messiaen (2007)
Veu de Ramon Humet i Coderch Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.ramonhumet.com/
Instagram: ramonhumet Souncloud: ramon-humet Musicbrainz: 1f6d9460-5f56-43bb-954d-aad0f383219e Modifica el valor a Wikidata

Ramon Humet i Coderch (Barcelona, 9 d'octubre de 1968) és enginyer, compositor i professor en el Conservatori Superior de Música del Liceu i en el Conservatori de Música de Vila-seca.[1] És nebot valencià de Joan Baptista Humet[2] i cosí prim de Gemma Humet.[3]

Biografia[modifica]

Va cursar els estudis musicals en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va ser alumne de composició de Josep Soler i de piano de Miquel Farré. També va ser deixeble de Gerry Weil i de Harriet Serr a Caracas. Ha estat definit pel compositor anglès Jonathan Harvey com un creador subtil d'una gran imaginació poètica. Fruit dels seus estudis de shakuhachi, hi ha una evident inspiració oriental en moltes de les seves obres, com els quaderns per a piano sol Escenes del bosc (2004-2013), Jardí de Haikus (2007) per a conjunt de cambra o l'obra simfònica Gagaku (2007-2008).[4]

Ha estat guardonat amb els Premis Reina Sofia de Composició Musical i el Premi Internacional de composició Olivier Messiaen de l'Orquestra Simfònica de Montreal.[5]

Durant la temporada 2013-2014 ha estat el compositor resident del Palau de la Música Catalana.[6]

Obra musical[modifica]

L'any 2007 rep l'encàrrec del mestre Kent Nagano per a la composició d'una nova obra per a orquestra simfònica, Escenes del vent, obra que es va presentar la temporada 2008-2009 a la sala Wilfrid Pelletier de Montreal per la mateixa orquestra.[7]

L'any 2008 compon "Quatre jardins Zen", per l'encàrrec de Neopercusión, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura Espanyol. Es tracta d'un trio de percussionistes que evoca el paisatge nipó, que es va presentar el 4 de novembre a càrrec del mateix grup, al Museu Guggenheim de Bilbao.[cal citació]

Aquesta composició també és incorporada a una producció major, anomenada Niwa (2012), la qual consta d'una altra peça de cambra, "Pètals" (2009), juntament amb el conjunt instrumental "Jardins de Haikus" (2007). Crea un disc, amb un format sonor sorround 5.1, amb el qual el compositor aconsegueix plasmar les combinacions de textures, de sonoritats i de rugositats que conformen una xarxa orgànica major, que confereix a la seva música una gran energia sonora.[cal citació]

L'obra Escenes d'ocells ha estat doblement guardonada amb el Premi internacional Reina Sofia i amb el Premi Internacional Olivier Messiaen, fet que li ha valgut un ampli reconeixement internacional i una remarcable difusió d'aquesta obra a través de la mateixa Orquestra Simfònica de Montreal (programada dues vegades: per l'Orquestra de RTVE i per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[8]

És autor del llibre Ballmanetes, un recull de 12 cançons populars catalanes harmonitzades per a piano a 4 mans, llibre que ha tingut una gran acollida per les Escoles de Música de Catalunya d'ençà de la seva primera edició l'any 1992. La seva música conté una forta influència de l'espectralisme i de la música oriental, especialment del shakuhachi.[9]

L'any 2013 es va presentar a Halle (Alemanya) la seva primera òpera, Sky Disc. És una òpera-oratori per a set solistes i cor mixt amb orquestra. El llibret és escrit per Rebecca Simpson. El text és en tres llengües diferents (català, anglès i alemany) per a representar les diferents nacionalitats dels personatges.[10]

Premis (selecció)[modifica]

  • XVI Premi Internacional Ciutat de Tarragona (2008)[11]
  • Olivier Messiaen International Composition Prize (2007)[11]
  • XXIV Premi Internacional de composició Reina Sofia (2006)[11]
  • Premi de composició Joaquín Rodrigo – Villa de Madrid (2005)[11]
  • Mostly Modern International Composition Competition (2003)[11]
  • SGAE Premio para Jóvenes Compositores (1997)[11]

Discografia[modifica]

  • Niwa. Obres de cambra (2012)[12]
    • London Sinfonietta. Nicholas Collon, director |
    • Neu Records NEU MCH CD002
  • Escenes del bosc. Música per a piano i de cambra (2003-2007)[13]
    • Ensemble Proxima Centauri, Mª Teresa Garrigosa, Sílvia Vidal
    • Ars Harmonica AH182
  • Escenes del bosc, 4t quadern. Frederic Mompou, in memoriam[13]
    • Alberto Rosado, piano
    • Fundació Catalunya Caixa. Col·lecció Compositors Catalans Contemporanis, volum IV
  • Encanteris[13]
    • Sílvia Vidal, piano
    • Ars Harmonica AH109
  • Vent de l'oest[13]
    • Horacio Curti, shakuhachi
    • Agharta music AMCD022
  • Rossinyol (Escenes del bosc, 1r quadern)[13]
    • Jordi Masó
    • Anacrusi AC060
  • Mar i Lluna[13]
    • Sílvia Vidal, piano. Ramon Humet, electrònica
    • Ars Harmonica AH148
  • Nkunga[13]
    • Percussions de Barcelona
    • Anacrusi AC023
  • L'Efímera Carícia del Vent[13]
    • Quartet Fu-mon
    • Anacrusi AC010
  • 4 Cuadros de J.M.W. Turner[13]
    • Grupo Cámara XXI. Dir.: Gregorio Gutiérrez
    • SGAE/Fundación Autor 98004-3
  • Guaguancó (Sax quartet)[13]
    • Quartet 3+1
    • Anacrusi AC021
  • Mantra II[14]
    • Percussions de Barcelona
    • Anacrusi AC030

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ajuntament de Vila-seca/Ensenyament Musical». Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 10 maig 2012].
  2. ↑ CCMA. «Molt personal - 3Cat» p. Minut 6.22. [Consulta: 14 febrer 2024].
  3. ↑ Torras, Marina. «El llegat de Joan Baptista Humet», 21-08-2022. [Consulta: 14 febrer 2024].
  4. ↑ «Música catalana contemporània». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
  5. ↑ «web de l'orquestra simfònica de Montreal». Arxivat de l'original el 2008-05-06. [Consulta: 10 maig 2012].
  6. ↑ «Compositors catalans». Palau de la Música Catalana p. 3. [Consulta: 15 setembre 2014].
  7. ↑ «Editorial Tritó». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 24 maig 2012].
  8. ↑ VilaWeb-El Punt
  9. ↑ Editorial Tritó[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «L'òpera de Ramon Humet "Sky Disc" a Halle». Catalan! Arts, dilluns 15 setembre 2013. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2017 [Consulta: 15 setembre 2014].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Associació Catalana de Compositors
  12. ↑ Neu Records
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 associació catalana de compositors
  14. ↑ El diari de còrdoba (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Perea Virgili, Maria Eugènia. «Naturalesa i espiritualitat en la música de Ramon Humet». Revista Serra d'Or (ISSN 0037-2501), núm. 696, desembre 2017, pp. 56-58.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ramon Humet i Coderch
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Humet_i_Coderch&oldid=33409712»