Eduard Iniesta i Torres

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eduard Iniesta)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Iniesta i Torres
Biografia
Naixement 2 març 1968 (51 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Empresari i compositor

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Eduard Iniesta i Torres (Barcelona, 2 de març de 1968) és un compositor català i concertista de guitarra i instruments de doble corda de la Mediterrània. Compon obres de cambra i simfòniques així com per a teatre i televisió. Arranjador, Orquestrador i Compositor, és un referent de la música mediterrània que es fa a Espanya.

Trajectòria Artística[1][modifica]

El seu interès pels instruments de doble corda li ve de les agrupacions de corda (rondalles) catalanes i mallorquines, que havia escoltat de petit. Aquestes textures sonores i el seu interès per la música popular, el va influir en la sonoritat de les seves composicions, que acostuma a vestir amb alguns dels més de 40 instruments que toca de Grècia, Turquia, Egipte o Portugal.

Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, Eduard Iniesta va compaginar el seu inicial període d'aprenentatge musical simultàniament amb els estudis de Dret fins a la seva llicenciatura. Durant una llarga etapa, el compositor va viatjar a països com Turquia, Grècia, Síria o Portugal per tal d'aprofundir en el coneixement dels instruments de corda autòctons.

La seva música és portuària perquè neix a Barcelona, on hi arriben les influències culturals dels països que l'envolten, fet que afegeix matisos i colors a la seva obra.

Obres com El gos solitari de Mozart encàrrec realitzat l'any 2012 de l'Orquestra de Cambra Catalana, i La petita casa de mi mateix encàrrec realitzat l'any 2017 per l'Orquestra Nacional i Clàssica d'Andorra dirigida per Gerard Claret li han valgut un gran reconeixement, així com la seva ja llarga producció discogràfica, des de que amb el disc Òmnibus, va irrompre a l'escena musical espanyola.

La seva extraordinària sensibilitat,[cal citació] l'ha portat a treballar també per als més menuts, amb obres d'èxit com Ma, me, mi...Mozart producció de l'Auditori de Barcelona i que actualment porta 10 anys en cartellera; Big Bang Beethoven producció del Palau de la Música de Barcelona i que actualment porta 3 anys en cartellera; i darrerament la cantata A de Brossa sobre l'obra de Joan Brossa i en commemoració per els 100 anys del naixement i que interpreten 70.000 nens d'arreu de l'estat.

L'any 2018 estrena la suite Els colors del Mar per al Cor Veus de Granollers sobre textos tradicionals i de Piti Español

Premis[modifica]

Amb la seva música ha rebut diversos premis (detallats a continuació) i la seva vida professional es nodreix principalment del seu vessant com a productor, intèrpret i compositor. Com a productor, cal destacar el premi a 'La millor producció de l'any'[2] per al disc 'Marina Rossell canta Moustaki'. Com a intèrpret i compositor, els premis 'Al millor disc de l'any'(2007)[3] segons la crítica per al disc 'Andròmines' atorgat pel Grup Enderrock, i 'Al millor disc/concert'[4] (2011) per al disc 'Els set pecats'. Per l'obra La petita casa de mi mateix fou nominat als premis de la música independent espanyols (premios min) i als premis Enderrock 2017.

Discografia[modifica]

Ha participat en més de 200 enregistraments.[5] Els seus principals discos són Òmnibus (2004), Andròmines (2005), Secrets Guardats[6] (2008), Nítid[7] (2010), Els set pecats (2011),[8] Escampa la boira (2013), El Gos Solitari de Mozart i La petita casa de mi mateix (2016).

Col·laboracions[modifica]

Ha col·laborat amb altres artistes com Javier Camarena, Cicilia Bartoli, Mercedes Sampietro con quien forma pareja artístoca, Marina Rossell, Franca Masu, Marc Parrot, Sílvia Comes, Névoa, Maria del Mar Bonet, Lluís Soler, Mercè Arànega, Rosa Zaragoza, Fina Sitges, Kepa Junquera, Miquel Gil, Núria Candela, Jaume Aragall entre d'altres.[9] Va presentar 'To taksidi tis Elenis', juntament amb Cor Vivaldi – Petits Cantors de Catalunya.[10]

Compositor[modifica]

Compon molt sovint per orquestra, a destacar l'obra 'El gos solitari de Mozart' amb textos del poeta Joan Margarit,[11] o 'Atmosferes d'exili'. L'any 2016 escriu una de les seves obres més preuades 'La petita casa de mi mateix' encàrrec de l'Orquestra Nacional i Clàssica d'Andorra, per al segell Satélite K. També col·labora de forma habitual amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre de Liceu o amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona. L'any 2018 inicia una gira amb Javier Camarena presentant el seu disc El Contrabandista homenatge al compositor Manuel Garcia. Ha compartit escenaris a duo amb l'actor Lluís Soler, va escriure la música per 'El Canigó' de Jacint Verdaguer, l'Odissea d'Homer i 'Ens hi ha portat la paraula' de Joan Vinyoli. També ha compartit escenaris amb Mercè Sampietro en les obres '9 maletes'[12] de Joaquim Oristrell i 'Sensualitats'.

Ha col·laborat en bandes sonores com ‘Bruc', ‘De qué se ríen las mujeres',[13] ‘El año del diluvio'[14] o ‘El misteri del Nil',[15] sota la direcció de Joaquim Oristrell, Jaime Chavarri, Jordi Llompart, Tom Fernández Daniel Benmayor entre d'altres.

Ha ideat l'espectacle 'Ma, me, mi… Mozart'[16] i escrit els arranjaments per als més menuts, encàrrec de L'Auditori de Barcelona. També arranja l'espectacle 'Big Bang Beethoven' per al Palau de la Música Catalana. Se'l considera un dels exponents del Folk català(vegeu llistat) des dels anys 90.

Obres escollides[modifica]

Música de Cambra[modifica]

  • Amb el pa sota el braç, op. 1 per a quartet de corda
  • Quintet núm. 1, op. 2 per a quartet de corda i mandola
  • Remuntant carenes, op. 3 per a quartet de corda
  • Quintet núm. 2, op. 4 per a quartet de corda i acordió
  • De més verdes en maduren, op. 5 per a quartet de corda
  • Quintet de corda núm. 3 "Llàgrima" per a quartet de corda i veu
  • Coneixement implícit, Op. 7 per a quartet de corda
  • Quintet de corda núm. 4, Op. 8 per a quartet de corda i mandola
  • Petit Requiem en Gm, Op. 10
  • El plor de Constança, Op. 12 per a formació de cambra i guitarra

Cantates[modifica]

  • To taksidi tis Helenis, cantata per a cor i conjunt instrumental de cambra
  • A de Brossa, Op. 36 cantata per a conjunt instrumental i cor (Textos: Joan Brossa)
  • El Gos Solitari de Mozart, Op. 11(Text de Joan Margarit) per a orquestra de cambra, veu i instruments de doble corda mediterranis

Obres per a violí[modifica]

  • Duets per a 2 violins, Op. 35

Obres per a orquestra de corda i guitarra[modifica]

  • La petita casa de mi mateix, Op. 21 per a orquestra de corda i guitarra
  • Atmósferes d'Exili, Op. 16 per a orquestra de corda, guitarra i percussions

Cançons[modifica]

  • Nines del Pirineu, Op. 15 per a conjunt de cambra
  • Vida Vulnerable, op. 29 per a conjunt de cambra i veu
  • Un home de cristall, Op. 29 per a conjunt de cambra i veu
  • Gisèle, Op. 30 per a conjutn de cambra i veu
  • Missatge a la nevera, Op. 32 per a conjunt de cambra i veu
  • 10.000 veus, Op. 31 per a conjunt de cambra i veu

Obres per a orquestra de corda i instruments de doble corda[modifica]

  • Al peu del Cadí, Op. 20 per a orquestra de corda, percussions i baglamas, bouzouki i laghouto
  • Papallona d'Istambul, Op. 22 per a conjunt de cambra i saz turc
  • Preludi per a Ivan Ivanovitx, Op. 26 per a oquestra de corda i buzouki grec

Obres per a cor i conjunt instrumental[modifica]

  • Els colors del mar, Op. 33 suite per a conjunt instrumental, veu i cor (Textos Populars i Piti Español)

Varis[modifica]

  • Una puça en un flascó, Op. 13
  • Dues cançons de paper, Op. 14 (melodies tradicionals catalanes) per a formació de cambra
  • Els set pecats, Op. 17
  • Açnamir, Op. 24 per a orquestra de corda
  • Mantra per a foragitar la por, Op. 25 per a conjunt de cambra
  • La gran impostura, Op. 28 per a conjunt de cambra , guitarra i mandola
  • Suite Mediterrània, Op. 37 per a conjunt instrumental i cor

Produccions Discogràfiques[modifica]

  • Quatre de cors
  • Omnibus
  • Andròmines
  • Secrets Guardats
  • Els set pecats
  • Nítid
  • Escampa la Boira
  • La petita casa de mi mateix
  • Ma, me, mi...Mozart
  • Big Bang Beethoven

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]