Passatge de la Banca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Passatge de la Banca | |||
| Arquitecte | Elies Rogent i Amat | |||
| Construcció | 1869 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 4-6 i Passatge de la Banca, 1-3 i 2-4 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52514 | |||
| Id. Barcelona | 186 | |||
El passatge de la Banca és un conjunt arquitectònic situat entre La Rambla de Barcelona i el carrer de Josep Anselm Clavé, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció[modifica]
Es tracta de dos edificis idèntics de planta baixa, entresol, pis principal i dos pisos més, que se situen a l'inici del passatge de la Banca, emmarcant-lo des de la banda de La Rambla, on tenen les façanes principals. Els baixos estan articulats per quatre senzilles obertures que pertanyen a locals comercials, donat que l'entrada a l'edifici es fa per l'accés obert a la façana lateral, situada dins el passatge.[3]
L'entresol compta amb balcons amb barana de ferro forjat. En el cas del pis principal, els quatre balcons estan units mitjançant una barana correguda de ferro que descansa sobre una llosana de pedra, la qual és sustentada per un grup de vuit mènsules. Tan sols estan decorats els frontons dels quatre balcons principals, amb un relleu vegetal molt estilitzat. La resta de balcons dels pisos superiors, a part de ser individuals, han perdut tota ornamentació. Un seguit de respiralls precedeixen la cornisa motllurada i recta. El parament és un estucat amb franges encoixinades als baixos, l'entresol i la cantonada; en canvi, a la resta de la façana és llis.[3]
Història[modifica]
El 1865, Ignasi Girona i Agrafel, Miquel Martorell i Penya i Marià Casi i López van fundar la Companyia General de Crèdit El Comercio,[4] que va encarregar a l'arquitecte Antoni Rovira i Trias el projecte d'un passatge en forma de «L» entre la Rambla de Santa Mònica (on hi havia l'antiga Foneria de Canons) i el carrer del Dormitori de Sant Francesc (actualment Josep Anselm Clavé).[5][1]
Rovira i Trias hi va projectar una petita plaça octogonal irregular a l'angle, i també una entrada a la Rambla, però els edificis que s'hi construïren foren encarregats el 1869 per Martorell a Elies Rogent.[1][6]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Conjunt del Passatge de la Banca». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Dos edificis d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 «Dos edificis d'habitatges al passatge de la Banca, 1-3 i 2-4». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Estatutos y Reglamento de la Compañía General El Comercio. Establecimiento tipográfico de Narciso Ramírez y Rialp, 1865.
- ↑ «Ignacio Girona, Miguel Martorell i Peña i Mariano Casi. Passatge de la Banca. Apertura d'un passatge d'us particulars». Q127 Foment 1686 C. AMCB, 17-08-1865.
- ↑ «Miguel Martorell. Rambla de Santa Mónica (ara La Rambla 6 i passatge de la Banca 2-4). Construir edifici en l'antic local dels "afinos"». Q127 Foment 2020 C. AMCB, 28-01-1869.
Enllaços externs[modifica]
- «Edificis del passatge de la Banca». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge de la Banca |