Plaça d'Urquinaona
| ||||
| Tipus | plaça  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | José María de Urquinaona Bidot | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| ||||
| Connecta amb | Ronda de Sant Pere Via Laietana carrer de Fontanella carrer d'Ausiàs Marc carrer de Roger de Llúria carrer de Pau Claris | |||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Art públic de Barcelona | ||||
| font del Noi dels càntirs | ||||
| Identificador | 2811-1 | |||
La plaça d'Urquinaona es troba a la Dreta de l'Eixample de Barcelona, en la frontera amb els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Ciutat Vella. Està dedicada a José María de Urquinaona Bidot (Cadis 1813 - Barcelona 1883), bisbe de Barcelona entre 1878 i 1883.
La superfície urbanitzada és de 18.050 m², amb una àrea enjardinada central on hi ha la font del Noi dels càntirs (1912), obra de l'escultor Josep Campeny i Santamaria. Hi conflueixen la Ronda de Sant Pere, la Via Laietana i els carrers de Fontanella, d'Ausiàs March, de Pau Claris, de Trafalgar i de Roger de Llúria. Hi aflora una de les boques de l'Estació d'Urquinaona, de les línies L1 i L4 del Metro de Barcelona. Els edificis més destacats són la Torre Urquinaona, l'Edifici Fàbregas i el Teatre Borràs.
Història
[modifica]Va ser creada el 1857, després de la demolició dels baluards de Sant Pere i de Jonqueres i el seu primer nom va ser plaça Nova de Jonqueres.[1]
L'octubre del 2019 va ser escenari de les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català de l'1-O.
Referències
[modifica]- ↑ «Urquinaona, plaça d'». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
Vegeu també
[modifica]