Charles Brenton Huggins

Charles Brenton Huggins

Biografia
Naixement	22 setembre 1901 Halifax (Canadà)
Mort	12 gener 1997 (95 anys) Chicago (Illinois)
Formació	Harvard Medical School Universitat d'Acadia
Activitat
Camp de treball	Fisiologia i oncologia
Ocupació	fisiòleg, cirurgià, professor universitari, oncòleg, metge
Ocupador	Universitat de Chicago Universitat de Michigan
Membre de	Societat Filosòfica Americana (1962–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1949–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Interessat en	Patologia
Família
Cònjuge	Melba Moore
Premis
(2003)  Saló de la Fama de la medicina canadenca (1966)  Premi Gairdner (1966)  Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1963)  Premi Lasker-DeBakey a la Investigació Mèdica Clínica (1959)  company honorífic del Col·legi Reial de Cirurgians d'Anglaterra (1947)  Amory Prize (en)  doctor honoris causa per la Universitat d'Aberdeen  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Cameron Prize of the University of Edinburgh  doctor honoris causa per la Universitat d'Acàdia  Gran Oficial de l'Orde El Sol del Perú  doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya

Charles Brenton Huggins (Halifax, 22 de setembre de 1901 - Chicago, 12 de gener de 1997) fou un metge i professor universitari canadenc, de nacionalitat nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1966.

Biografia

Va néixer el 22 de setembre de 1901 a la ciutat de Halifax, població situada a la província canadenca de Nova Escòcia, fill de Charles E. Huggins i Bessie Maria Spencer. A dinou anys, es va graduar a la Universitat d'Acadia amb una llicenciatura, complementant els seus cursos d'Acadia amb cursos d'estiu de química física i orgànica a la Universitat de Colúmbia. Després de graduar-se a la Universitat d'Acadia al Canadà es traslladà a la a la Facultat de Medicina de Harvard per estudiar medicina, universitat on es llicencià amb el títol de metge l'any 1924. Va fer les seves pràctiques i residències en cirurgia general amb Frederick A. Coller a la Universitat de Michigan. Mentre era a Michigan, Huggins va conèixer la infermera de quiròfan Margaret Wellman; es van casar el 1927.

El 1927, Huggins va ser reclutat per a la nova Facultat de Medicina de la Universitat de Chicago pel director de cirurgia Dallas Phemister. Com a un dels vuit membres originals del personal de l'escola, Huggins va ser assignat al departament d'urologia i va haver d'aprendre ràpidament l'especialitat de manera autodidacta. El 1931, Phemister va oferir a Huggins un any sabàtic de recerca remunerat a Europa; Huggins va passar diversos mesos al Lister Institute de Londres treballant al laboratori de Robert Robison per aprofundir els seus coneixements en bioquímica. Va ser ascendit a professor associat el 1933 i a professor titular el 1936. El 1951, l'empresari i defensor financer de la recerca de Huggins durant molt de temps, Ben E. May, va dotar el Laboratori Ben May per a la Recerca del Càncer de la Universitat de Chicago. Huggins finalment va esdevenir el director del Laboratori May, càrrec que va ocupar fins al 1969. El 1962, se li va concedir una càtedra dotada, la de Professor al Servei Distingit William B. Ogden.

Va morir el 12 de gener de 1997 a la ciutat de Chicago, població situada a l'estat nord-americà d'Illinois.

Recerca científica

Especialista del càncer, i especialment del càncer de pròstata, ha desenvolupat la seva tasca científica a la Universitat de Chicago investigant sobre el carcinoma prostàtic i la seva inhibició mitjançant la utilització d'hormones com els estrògens i diversos agents químics.

L'any 1966 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del tractament del càncer de pròstata amb hormones, premi compartit amb Peyton Rous pel descobriment del paper dels virus en la transmissió de diversos tipus de càncer.