Margaret Hutchinson Rousseau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1910  Houston (Texas) |
| Mort | 12 gener 2000 (89 anys) Weston (Massachusetts) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Rice Institut de Tecnologia de Massachusetts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Grau en enginyeria |
| Ocupació | enginyera química, enginyera |
Premis | |
Margaret Hutchinson Rousseau (27 d'octubre de 1910 – 12 de gener de 2000) era una enginyera química estatunidenca que va dissenyar la primera planta de producció de penicil·lina comercial. Va ser la primera dona membre de l'Institut americà d'Enginyers Químics.[1][2][3][4]
Biografia[modifica]
Hutchinson va néixer el 1910 a Houston, Texas, filla d'un propietari d'una botiga de roba. El 1932 va obtenir el grau de llicenciatura en Ciències per la Universitat de Rice i el 1937 el grau de doctora en enginyeria química pel MIT, essent la primera dona en obtenir un doctorat en aquest tema als EUA. El seu tema de tesi va ser The effect of solute on the liquid film resistance in gas absorption. (L'efecte del solut sobre la resistència del film líquid a l'absorció de gasos)[2][5]
Va morir 12 de gener de 2000, amb 89 anys, a casa seva a Weston, Massachusetts.[5]
Carrera[modifica]
Hutchinson va començar la seva carrera professional amb E. B. Badger a Boston. Durant la Segona Guerra Mundial va supervisar el disseny de plantes de producció de materials estratègicament importants com penicil·lina i goma sintètica. El seu desenvolupament de la fermentació en dipòsits profunds de motlle de penicil·li va permetre la producció a gran escala de penicil·lina. Va treballar en el desenvolupament gasolina d'alt-octanatge com a combustible d'aviació. La seva feina posterior va incloure disseny millorat de la columna de destil·lació i de plantes per la producció d'etilenglicol i àcid acètic glacial.[6][2][7]
Hutchinson es va retirar el 1961, i més tard va esdevenir direstora de l'Orquestra Sinfònica de Boston.[8]
Honors[modifica]
El 1945, Hutchinson va esdevenir la primera dona acceptada com a membre de l'Institut Americà d'Enginyers Químics. El 1955 va rebre el Premi de Consecució de la Society of Women Engineers. El 1983 va ser la primera dona a rebre el prestigiós Premi dels Fundadors del AIChE.[9][3][8][10]
Referències[modifica]
- ↑ CEP, September, 2008, pàg. 71.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Madhavan, Guruprasad. Think Like an Engineer. Oneworld Publications, Aug 20, 2015, p. 83–85, 91–93. ISBN 9781780746371.
- ↑ 3,0 3,1 AIChE Centennial Celebrations: "Milestones", aiche.org; accessed November 2, 2016.
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Margaret Hutchinson Rousseau, ingeniera química» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-10-2019. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 MIT Women's Association, mit-amita.org; accedit el 2 de novembre de 2016.
- ↑ Hatch, Sybil E. Changing our world : true stories of women engineers. 2nd. Reston: ASCE Press, 2006, p. 179. ISBN 9780784408414.
- ↑ «Ten chemical engineers that shaped our world (Day 356)», 18-05-2016. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ 8,0 8,1 In Memorium: "Margaret H. Rousseau '37, First Woman to Receive Doctorate From MIT ChemE", mit.edu; accessed November 2, 2016.
- ↑ Tietjen, Jill S. Engineering Women: Re-visioning Women's Scientific Achievements and Impacts. Springer, 2017, p. 17. ISBN 978-3-319-40800-2.
- ↑ Olsen, Kirstin. Chronology of women's history. 1st. Westport, Conn.: Greenwood Press, 1994, p. 283. ISBN 9780313288036.
Imatges[modifica]
- Biblioteca Walter Reuther Margaret Hutchinson Rousseau, Retrat (1955)
- Biblioteca Walter Reuther Margaret Hutchinson Rousseau, Retrat (1961)