Emma Alonso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmma Alonso
Biografia
Naixement(es) Emma Alonso Fernández Modifica el valor a Wikidata
29 juny 1912 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeDalmau Costa Vilanova Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3850455 Modifica el valor a Wikidata

Emma Alonso de Costa (Barcelona, 29 de juny de 1912Mèxic, 12 de gener de 2000)[1][2] fou una actriu catalana. Abans de la guerra civil espanyola era primera dama de teatre i havia actuat en algunes obres de Josep Maria de Sagarra als teatres barcelonins. Era casada amb Dalmau Costa Vilanova, cap de cerimonial del Parlament de Catalunya. Fou mare de Glòria i Dalmau Costa i Alonso, aquest últim físic nuclear.[3]

En acabar la guerra es va exiliar amb la seva família a Mèxic, on arribà al novembre de 1939.[1] Juntament amb el seu marit fou força activa en la tasca cultural de la Comunitat Catalana de Mèxic. Fou una de les organitzadores i directora de l'Agrupació d'Art Dramàtic de l'Orfeó Català de Mèxic, i treballà en moltes de les representacions junt a la també actriu Pilar Sen. Per mitjà d'Edicions Catalònia va instituir i dotar el Premi de Teatre Àngel Guimerà, que al llarg dels anys cinquanta fou atorgat a Rafael Tasis i Marca, Josep Carner, Roc Boronat i Font i Joan Oliver.[4]

El 26 de juliol de 1956 va representar fora de l'Orfeó Un home entre herois, de Rafael Tasis, al Teatro Nuevo Ideal, amb actors catalans que treballaven al teatre i al cinema mexicans. També va representar L'hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. Fou membre del comitè d'honor dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Ciutat de Mèxic el 1957.[5]

Trajectòria professional[modifica]

  • 1931, 7 d'octubre. En el paper d'Angeleta, a l'obra L'hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1932, 26 de març. En el paper de Margarida, a l'obra L'alegria de Cervera, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1932, 7 d'octubre. En el paper d'Elvira, a l'obra Desitjada, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1933, 14 de febrer. En el paper Rosa, a l'obra El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1933, 3 d'octubre. En el paper de Carlina, a l'obra L'Estrella dels miracles, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1934, 9 de novembre. En el paper d'Isabel, a l'obra La plaça de Sant Joan, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1935, 20 d'abril. En el paper d'Estivarola, a l'obra Reina, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Nou del Paral·lel barceloní.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Alonso, Emma (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 19 gener 2021].
  2. Camps i Arboç, Josep. L'espantós és el buit, el desert: la correspondència entre Rafael Tasis i Ramon Xuriguera. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 204–205. ISBN 978-84-9883-323-2 [Consulta: de novembre 2017]. 
  3. Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 220-221. 
  4. «Concurs d'obres teatrals. Premi Guimerà». Ressorgiment, Núm. 420, juliol 1951, pàg. 10.
  5. MARGARIDA XIRGU 1957-1959