Districte electoral de Sant Feliu de Llobregat

Districte electoral de Sant Feliu de Llobregat
Localització
Creació	1871

El districte de Sant Feliu fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923. Es tractava d'un districte uninominal, ja que només era representat per un sol diputat.

Àmbit geogràfic[modifica]

L'any 1871, el districte comprenia els municipis de Castellbisbal, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Les Corts de Sarrià, L'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Rubí, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d'Olorda, Sants i Sarrià.^[1]

L'any 1887, amb la creació del districte de Sabadell, els municipis de Castellbisbal i Rubí es van incorporar al districte de Terrassa, de manera que el districte de Sant Feliu va quedar partit en dues parts sense continuïtat geogràfica.^[2]

L'any 1898 els municipis de les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i Sarrià van ser agregats a Barcelona i van passar a formar part del seu districte.^[3]

Entre 1899 i 1923, Cornellà de Llobregat ja estava incorporat al districte (abans pertanyia a Vilanova), així com Abrera, Cabrera d'Igualada, Castellví de Rosanes, Esparreguera, Gelida, Piera, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d'Hortons; que pertanyien a Vilafranca.^[4]

Diputats electes[modifica]

	Diputat	Partit/Ideologia
1871	Adolf Joarizti i Lasarte	Partit Republicà Democràtic Federal
1871 (parcial)	Francesc Soler i Matas	Sense dades
Abril 1872	Joan Martí i Torres	Partit Republicà Democràtic Federal
Agost 1872	Josep Rubau Donadeu i Corcellés	Partit Republicà Democràtic Federal
1876	Antoni Sedó Pàmies	Conservador
1881	Miquel Elías i Marchal	Liberal
1883 (parcial)	Josep Ramoneda i Nonés	Liberal
1884	Antoni Sedó Pàmies	Conservador
1886	Josep Ramoneda i Nonés	Liberal
1891	Josep Comas i Masferrer ^[5]	Liberal
1893	Joan Martí i Torres	Republicà federal
1896	Josep Maria Cornet i Mas	Conservador
1898	Josep Roig i Bergadà	Liberal
1899	Lluís Sedó i Guichard	Conservador
1901	Josep Roig i Bergadà	Liberal
1903 (parcial)	Josep Lletget Sardà	Republicà
1905	Josep Roig i Bergadà	Liberal
1907	Laureà Miró i Trepat	Republicà solidari
1916	Antoni Jansana i Llopart	Lliga Regionalista
1918	Antoni Miracle i Mercader	Lliga Regionalista

Resultats electorals[modifica]

Dècada de 1920[modifica]

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 29/04/1923
	Lliga Regionalista	Antoni Miracle i Mercader	4.381	53,8
	Liberal	Pedro Álvarez Gonzalvo	3.588	44,0
	Nacionalista republicà	Antoni Serra i Cañameras	76	0,9
	Altres		104	1,3
Total			8.149	100
Cens/participació			13.727	59,4

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 19/12/1920
	Lliga Regionalista	Antoni Miracle i Mercader	4.671	86,1
	Partit Republicà Radical	Josep Martí i Feced	695	12,8
	Altres		56	1,0
Total			5.422	100
Cens/participació			13.086	41,4

Dècada de 1910[modifica]

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 01/06/1919
	Lliga Regionalista	Antoni Miracle i Mercader	4.363	64,9
	Unió de l'Esquerra Republicana	Pedro Álvarez Gonzalvo	2.306	34,3
	Altres		55	0,8
Total			6.724	100
Cens/participació			12.397	54,2

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 24/02/1918
	Lliga Regionalista	Antoni Miracle i Mercader	4.435	51,7
	Coalició d'esquerres	Lluís de Zulueta i Escolano	4.090	47,7
Vots en blanc			38	0,4
Vots nuls			19	0,2
Total			8.582	100
Cens/participació			12.961	66,2

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 09/04/1916
	Lliga Regionalista	Antoni Jansana i Llopart	4.033	51,9
	Reformista independent	Joan Miró i Trepat	3.643	46,9
	Altres		90	1,2
Total			7.766	100
Cens/participació			12.281	63,2

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 08/03/1914
	Reformista	Laureà Miró i Trepat	3.585	47,5
	Lliga Regionalista	Antoni Par i Tusquets	2.962	39,2
	Coalició republicana (UFNR)	Pere Salisachs i Jané	969	12,8
Vots en blanc			29	0,4
Vots nuls			4	0,1
Total			7.549	100
Cens/participació			12.130	62,2

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 08/05/1910
	Unió Federal Nacionalista Republicana	Laureà Miró i Trepat	4.337	51,7
	Lliga Regionalista	Antoni Jansana i Llopart	3.071	36,6
	Partit Republicà Radical	Joan Pich i Pon	885	10,5
	Altres		96	1,1
Total			8.389	100
Cens/participació			11.777	71,2

Dècada de 1900[modifica]

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 21/04/1907
	Republicà solidari	Laureà Miró i Trepat	5.011	97,7
	Republicà anti-solidari	Joan Pich i Pon	0	0,0
	Republicà federal solidari	Ramon Roig i Armengol	0	0,0
	Altres		118	2,3
Total			5.129	100
Cens/participació			10.499	48,9

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 10/11/1905
	Liberal	Josep Roig i Bergadà	2.926	52,1
	Lliga Regionalista	Josep Lletget Sardà	2.683	47,8
	Altres		8	0,1
Total			5.617	100
Cens/participació			10.385	54,1

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Elecció parcial del 26/05/1903
	Republicà	Josep Lletget Sardà	2.774	51,6
	Liberal canalejista	Josep Roig i Bergadà	2.503	46,6
	Republicà federal	Eugenio Demetrio Danyans	81	1,5
	Altres		17	0,3
Total			5.375	100
Cens/participació			10.034	53,6

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 19/05/1901
	Liberal	Josep Roig i Bergadà	2.697	58,3
	Republicà	Odón de Buen y del Cos	1.913	41,4
	Altres		14	0,3
Total			4.624	100
Cens/participació			10.138	45,6

Dècada de 1890[modifica]

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 16/04/1899
	Conservador	Lluís Sedó i Guichard	2.324	41,0
	Altres		3.351	59,0
Total			5.675	100
Cens/participació			9.962	57,0

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 27/03/1898
	Liberal	Josep Roig i Bergadà	4.026	81,8
	Altres		896	18,2
Total			4.922	100
Cens/participació			13.160	37,4

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 12/04/1896
	Conservador	Josep Maria Cornet i Mas	4.455	88,6
	Altres		576	11,4
Total			5.031	100
Cens/participació			14.122	35,6

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 05/03/1893
	Republicà federal	Joan Martí i Torres	2.816	47,6
	Altres		3.105	52,4
Total			5.921	100
Cens/participació			12.805	46,2

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 01/02/1891
	Liberal	Josep Comas i Masferrer	3.473	49,7
	Altres		3.513	50,3
Total			6.986	100
Cens/participació			13.117	53,3

Dècada de 1880[modifica]

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 04/04/1886
	Liberal	Josep Ramoneda i Nonés	634	62,0
	Altres		388	38,0
Total			1.022	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 27/04/1884
	Conservador	Antoni Sedó Pàmies	769	72,2
	Altres		296	27,8
Total			1.065	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Elecció parcial del 01/04/1883
	Liberal	Josep Ramoneda i Nonés	787	64,7
	Altres		429	35,3
Total			1.216	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 20/08/1881
	Liberal	Miquel Elías i Marchal	376	36,4
	Altres		656	63,6
Total			1.032	100

Dècada de 1870[modifica]

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 20/04/1879
	Conservador	Antoni Sedó i Pàmies	1.050	88,6
	Altres		135	11,4
Total			1.185	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 20/01/1876
	Conservador	Antoni Sedó i Pàmies	7.238	93,7
	Altres		490	6,3
Total			7.728	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 10/05/1873
	Partit Republicà Democràtic Federal	Josep Rubau Donadeu i Corcellés	4.403	57,3
	Altres		3.275	42,7
Total			7.678	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 24/08/1872
	Partit Republicà Democràtic Federal	Josep Rubau Donadeu i Corcellés	1.549	50,0
	Altres		1.549	50,0
Total			3.098	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 03/04/1872
	Partit Republicà Democràtic Federal	Joan Martí i Torres	2.874	75,6
	Altres		929	24,4
Total			3.803	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Elecció parcial del 16/08/1871
	Sense dades	Francesc Soler i Matas	1.931	52,9
	Altres		1.716	47,1
Total			3.647	100

Partit/Ideologia		Candidat	Vots	%
Eleccions generals del 08/03/1871
	Partit Republicà Democràtic Federal	Adolf Joarizti i Lasarte	3.543	59,3
	Altres		2.433	40,7
Total			5.976	100

Referències[modifica]

↑ «Anexo al 27». Gaceta de Madrid, 27, 27-01-1871.
↑ Gaceta de Madrid, 22, 22-01-1887.
↑ Gaceta de Madrid, 74, 15-03-1898.
↑ Balcells, Albert; Culla, Joan B.; Mir, Conxita. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1982. ISBN 84-85557-09-3.
↑ Domínguez, Manuel «ÀMBIT 3. EL FRACÀS DE LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA. LES ELECCIONS DE 1891 A L'HOSPITALET I EL DESTRICTE DE SANT FELIU». Quaderns d'estudi, 30, 2016, pàg. 115–121. ISSN: 2013-9705.

Bibliografia[modifica]

Balcells, Albert; Culla, Joan B.; Mir, Conxita. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1982. ISBN 84-85557-09-3

[1] «Anexo al 27». Gaceta de Madrid, 27, 27-01-1871.

[2] Gaceta de Madrid, 22, 22-01-1887.

[3] Gaceta de Madrid, 74, 15-03-1898.

[4] Balcells, Albert; Culla, Joan B.; Mir, Conxita. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1982. ISBN 84-85557-09-3.

[5] Domínguez, Manuel «ÀMBIT 3. EL FRACÀS DE LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA. LES ELECCIONS DE 1891 A L'HOSPITALET I EL DESTRICTE DE SANT FELIU». Quaderns d'estudi, 30, 2016, pàg. 115–121. ISSN: 2013-9705.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Districtes electorals del Congrés dels Diputats a Catalunya (1871–1923)
Província de Barcelona	Arenys de Mar Barcelona Barcelona I Barcelona II Barcelona III Barcelona IV Barcelona V Berga Castellterçol Gràcia Granollers Igualada Manresa Mataró Sabadell Sant Feliu de Llobregat Terrassa Vic Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú
Província de Girona	La Bisbal d'Empordà Figueres Girona Olot Puigcerdà Santa Coloma de Farners Torroella de Montgrí Vilademuls
Província de Lleida	Balaguer Les Borges Blanques Cervera Lleida La Seu d'Urgell Solsona Sort Tremp
Província de Tarragona	Falset Gandesa Reus Roquetes Tarragona Tarragona–Reus–Falset Tortosa Valls El Vendrell