Antoni Sedó i Pàmies

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Sedó i Pàmies
Antoni Sedó i Pàmies.jpg
modifica
Biografia
Naixement12 setembre 1842 modifica
Reus (Baix Camp) modifica
Mort23 abril 1902 modifica (59 anys)
Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
6 desembre 1892 – 5 gener 1893
← Pere Bosch i LabrúsAlfons Sala i Argemí →
Circumscripció electoral: districte electoral de Terrassa
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
6 juny 1884 – 8 març 1886
← Josep Ramoneda i NonésJosep Comas i Masferrer →
Circumscripció electoral: Sant Feliu de Llobregat
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
18 febrer 1876 – 25 juny 1881
← Josep Rubau Donadeu i CorcellésMiquel Elías i Marchal →
Circumscripció electoral: Sant Feliu de Llobregat
modifica
Activitat
OcupacióEmpresari
PartitPartit Conservador
Família
FillsArtur Sedó Guixart
Lluís Sedó i Guichard modifica

Antoni Sedó Pàmies (Reus, 12 de setembre de 1842 - Barcelona, 23 d'abril de 1902) fou un industrial i polític català.

Biografia[modifica]

Fill d'industrials dedicats al tèxtil, de 1858 a 1860 treballà en les fàbriques de la seva família a Reus; el 1863 va ser director de la sucursal de Reus del Banco Hipotecario Español General de Crédito i el 1864 dirigí l'explotació de mines de manganès a Salou. El 1867 fundà a Madrid l'empresa comercial de llanes Sedó y Bañolas i fundà el diari La bandera proteccionista (1869). El 1874 es llicencià en dret civil per la Universitat de Granada. El 1879 va dirigir la fàbrica J. Puig i Cia d'Esparreguera, on hi fundà la Colònia Sedó i fundà la primera hidroelèctrica de Catalunya. El 1877 va ser membre del Foment de la Producció Nacional i després del Foment del Treball Nacional.

Políticament, segons diu l'historiador reusenc Pere Anguera, va fundar a Reus el periòdic El Imparcial Reusense, que va sortir el primer de setembre de 1866, defensant les idees monàrquiques. Durant el sexenni democràtic treballà per a la restauració borbònica. El 1873 hagué d'exiliar-se i el 1874 fou arrestat a Barcelona. Fou elegit diputat del Partit Liberal Conservador per Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1884, i per Terrassa a les eleccions generals espanyoles de 1891. En les seves intervencions defensà el proteccionisme però polemitzà amb Pere Bosch i Labrús sobre l'statu quo aranzelari; participà amb Francisco Romero Robledo en la signatura del tractat comercial amb el Regne Unit i el 1877 fou un dels que intentà tramitar l'establiment del ferrocarril Barcelona-Madrid. El 1883 fundà el Cercle Conservador Liberal de Barcelona, però el 1885 seguí l'escissió de Romero Robledo. El 1896-1898 fou nomenat senador vitalici.

Vidu en primeres núpcies de Vitorina Guixard, es va casar en segones amb Elisa Vázquez. Fou el pare de Lluís Sedó i Guichard i Artur Sedó i Guixard. Va morir a Barcelona, de meningitis gripal, segons el registre de defunció, el 23 d'abril de 1902.[1]

Obres[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Pere Anguera. Siluetes vuitcentistes: 20 impulsors del Reus del segle XIX. Reus: La Creu Blanca, 1982. Pàg. 77-79

Fons documental de la Família Sedó[modifica]

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva la documentació de les activitats econòmiques i polítiques de la Família Sedó, entre 1868 i 1975. El fons inclou, entre d'altres, documents polítics i correspondència d'Antoni Sedó i Pàmies; discursos i correspondència de Lluís Sedó i Guichard; i discursos, conferències, articles de premsa i correspondència d'Alfredo Sedó Peris Mencheta. També forma part del fons un seguit de documents vinculats a l'empresa familiar Manufactures Sedó, S.A. (1890-1963).[1]

Referències[modifica]

  1. Inventari del Fons de la Família Sedó. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Enllaços externs[modifica]