Districte electoral de Tarragona-Reus-Falset

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte electoral de Tarragona-Reus-Falset

Localització
Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1878 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1923 Modifica el valor a Wikidata

El districte de Tarragona–Reus–Falset fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1879 i 1923. Es tractava d'un districte plurinominal, on s'escollien 3 diputats.

Àmbit geogràfic[modifica]

El districte era la fusió dels districtes uninominals de Tarragona, Reus i Falset. Cobria la totalitat dels partits judicials de Tarragona i Reus, i gairebé la totalitat del de Falset. En termes actuals, el territori cobreix parts de les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.[1][2]

Diputats electes[modifica]

Elecció Diputat
(Partit)
Diputat
(Partit)
Diputat
(Partit)
1881 Pere Nolasc Gay i Sardà
(Conservador)
Frederic Pons i Montells
(Liberal)
Marià Rius i Montaner
(Liberal)
1884 Marià Pons i Espinós
(Conservador)
Teodor Gonzàlez i Cabanne
(Conservador)
1886 Jerónimo Marín Luis
(Conservador)
Pere Antoni Torres i Jordi
(Conservador)
1891 Salvador Viada Vilaseca
(Conservador)
Joan Vilella i Llauradó
(Republicà possibilista)
1893 Joan Cañellas i Tomàs
(Liberal)
Marià Rius i Montaner
(Liberal)
Josep Maria Vallès i Ribot
(Republicà)
1896 Jerónimo Marín Luis
(Conservador)
Josep de Suelves i Montagut
(Comunió Tradicionalista)
1898 Pere Nolasc Gay i Sardà
(Conservador)
1899 Ramon de Morenés i García-Alesson
(Conservador)
Francesc Pi i Margall
(PRDF)
1901 Francesc Xavier Rabassa i Satorras
(Liberal)
Josep de Suelves i Montagut
(Comunió Tradicionalista)
1903 Julià Nougués Subirà
(Republicà federal)
Ramon Mayner Socies
(Republicà unionista)
Ramon de Morenés i García-Alesson
(Conservador)
1905 Joan Cañellas i Tomàs
(Liberal)
1907 Josep de Suelves i Montagut
(Comunió Tradicionalista)
1910 Josep Nicolau i Sabater
(Liberal)
1914 Antoni Maria de Veciana i Llarí
(Conservador)
1916
1918
1919 Antoni Albafull i Vidal
(Lliga Regionalista)
1920 Lluís de Morenés i García-Alesson
(Unió Monàrquica Nacional)
1923 Eduard Recasens i Mercadé
(Lliga Regionalista)

Resultats electorals[modifica]

Dècada de 1920[modifica]

Eleccions generals del 29/04/1923
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Liberal Josep Nicolau i Sabater 10.408 68,7
Lliga Regionalista Eduard Recasens i Mercadé 9.224 60,9
Republicà Julià Nougués Subirà 8.304 54,8
Conservador Lluís de Morenés i García-Alesson 369 2,4
Vots en blanc 203 1,3
Total 15.156 100
Cens/participació 31.190 48,6
Eleccions generals del 19/12/1920
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Unió Monàrquica Nacional Josep Nicolau i Sabater 9.130 60,3
Unió Monàrquica Nacional (datista) Lluís de Morenés i García-Alesson 8.000 52,9
Republicà federal Julià Nougués Subirà 7.509 49,6
Lliga Regionalista Antoni Albafull i Vidal 5.628 37,2
Total 15.133 100
Cens/participació 30.560 49,5

Dècada de 1910[modifica]

Eleccions generals del 01/06/1919
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Coalició republicana Julià Nougués Subirà 8.377 50,4
Unió Monàrquica Nacional (liberal) Josep Nicolau i Sabater 8.076 48,6
Lliga Regionalista Antoni Albafull i Vidal 7.673 46,2
Conservador Antoni Maria de Veciana i Llarí 7.290 43,9
Vots en blanc 193 1,2
Total 16.614 100
Cens/participació 30.381 54,7
Eleccions generals del 24/02/1918
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Liberal Josep Nicolau i Sabater 8.355 37,9
Conservador Antoni Maria de Veciana i Llarí 8.230 37,3
Coalició d'esquerres Julià Nougués Subirà 8.116 36,8
Lliga Regionalista Antoni Albafull i Vidal 8.089 36,7
Coalició d'esquerres Nicolau Juncosa i Sabater 6.916 31,4
Comunió Tradicionalista Marià Bordas i Flaquer 0 0,0
Vots en blanc 159 0,7
Total 22.057 100
Cens/participació 31.804 69,4
Eleccions generals del 09/04/1916
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Liberal Josep Nicolau i Sabater 9.260 42,9
Coalició republicana (PSOE) Julià Nougués Subirà 8.221 38,1
Conservador Antoni Maria de Veciana i Llarí 6.405 29,6
Coalició republicana (PSOE) Antoni Estivill i Llorach 6.021 27,9
Lliga Regionalista Josep Vidal i Barraquer 6.018 27,9
Comunió Tradicionalista Josep de Suelves i Montagut 4.493 20,8
Partit Republicà Radical Juan José Rocha y García 2.383 11,0
Vots en blanc 87 0,4
Total 21.603 100
Cens/participació 31.697 68,2
Eleccions generals del 08/03/1914
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Liberal romanonista Josep Nicolau i Sabater 8.484 41,6
Republicà federal conjuncionista Julià Nougués Subirà 8.318 40,8
Conservador datista Antoni Maria de Veciana i Llarí 6.797 33,4
Unió Republicana Ramon Mayner Socies 5.627 27,6
Partit Republicà Radical Alfons Fabregat 4.928 24,2
Comunió Tradicionalista Josep de Suelves i Montagut 622 3,1
Vots en blanc 145 0,7
Vots nuls 38 0,2
Total 20.371 100
Cens/participació 31.818 64,0
Eleccions generals del 08/05/1910
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Liberal Josep Nicolau i Sabater 9.478 46,7
Republicà unionista Ramon Mayner Socies 8.236 40,6
Partit Republicà Democràtic Federal Julià Nougués Subirà 7.208 35,5
Comunió Tradicionalista Josep de Suelves i Montagut 6.785 33,4
Partit Republicà Radical Lluís Massó i Simó 5.608 27,6
Republicà Joan Solanas i Mestre 2.475 12,2
Vots en blanc 980 4,8
Total 20.296 100
Cens/participació 31.453 64,5

Dècada de 1900[modifica]

Eleccions generals del 21/04/1907
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Republicà solidari Julià Nougués Subirà 8.994 43,0
Republicà solidari Ramon Mayner Socies 8.087 38,7
Tradicionalista solidari Josep de Suelves i Montagut 7.096 34,0
Conservador anti-solidari Ramon de Morenés i García-Alesson 6.743 32,3
Liberal anti-solidari Joan Cañellas i Tomàs 5.946 28,5
Republicà anti-solidari Alejandro Lerroux García 680 3,3
Republicà anti-solidari Emiliano Iglesias Ambrosio 67 0,3
Vots en blanc 17 0,1
Total 20.893 100
Cens/participació 30.708 68,0
Eleccions generals del 10/11/1905
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Republicà unionista Ramon Mayner Socies 8.295 47,3
Partit Republicà Democràtic Federal Julià Nougués Subirà 7.919 45,1
Liberal moretista Joan Cañellas i Tomàs 6.073 34,6
Liberal moretista Anselm Guasch i Robusté 5.304 30,2
Conservador maurista Ramon de Morenés i García-Alesson 5.033 28,7
Comunió Tradicionalista Josep de Suelves i Montagut 454 2,6
Vots en blanc 7 0,0
Total 17.554 100
Cens/participació 31.052 56,5
Elecció parcial del 26/05/1903
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Republicà possibilista Ramón Mayner Socies 8.357 44,4
Republicà federal Julià Nougués Subirà 7.183 38,2
Conservador Ramón Morenes García Aleson 5.517 29,3
Comunió Tradicionalista Josep de Suelves i Montagut 4.951 26,3
Liberal Joan Cañellas i Tomàs 4.603 24,5
Conservador Anselm Guasch i Robusté 3.197 17,0
Liberal Luis Fontana i Esteve 2.527 13,4
Total 18.822 100
Cens/participació 30.659 61,4
Eleccions generals del 19/05/1901
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Liberal Joan Cañellas i Tomàs 6.068 36,0
Liberal Francesc J. Rabassa i Satorras 5.505 32,6
Comunió Tradicionalista Josep de Suelves i Montagut 5.098 30,2
Republicà federal Julià Nougués Subirà 4.959 29,4
Republicà federal Francesc Pi i Margall 4.637 27,5
Conservador Ramon Morenes G. Alesson 3.663 21,7
Vots en blanc 9 0,1
Total 16.865 100
Cens/participació 31.269 53,9

Dècada de 1890[modifica]

Eleccions generals del 16/04/1899
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Partit Republicà Democràtic Federal Francesc Pi i Margall 6.433 41,4
Liberal Joan Cañellas i Tomàs 5.757 37,1
Conservador Ramon de Morenés i García-Alesson 5.366 34,6
Total 15.530 100
Cens/participació 31.750 48,9
Eleccions generals del 27/03/1898
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Liberal Joan Cañellas i Tomàs 7.739 40,7
Conservador Pere Nolasc Gay i Sardà 5.527 29,1
Comunió Tradicionalista Josep de Suelves i Montagut 5.204 27,4
Altres 540 2,8
Total 19.010 100
Cens/participació 31.582 60,2
Eleccions generals del 12/04/1896
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Conservador Jerónimo Marín Luis 7.535 60,2
Liberal Joan Cañellas i Tomàs 6.852 54,8
Comunió Tradicionalista Josep de Suelves i Montagut 6.404 51,2
Total 12.510 100
Cens/participació 31.796 39,3
Eleccions generals del 05/03/1893
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Liberal Marià Rius i Montaner 6.810 32,7
Liberal Joan Cañellas i Tomàs 6.623 31,8
Republicà Josep Maria Vallès i Ribot 6.258 30,0
Altres 1.143 5,5
Total 20.834 100
Cens/participació 31.722 65,7
Eleccions generals del 01/02/1891
Partit/Ideologia Candidat Vots
Conservador Jerónimo Marín Luis 7.229
Conservador Salvador Viada Vilaseca 6.223
Republicà possibilista Joan Vilella i Llauradó 5.243

Dècada de 1880[modifica]

Eleccions generals del 04/04/1886
Partit/Ideologia Candidat Vots
Liberal Pere Antoni Torres i Jordi 1.764
Liberal Marià Rius i Montaner 1.413
Conservador Jerónimo Marín Luis 1.144
Eleccions generals del 27/04/1884
Partit/Ideologia Candidat Vots
Conservador Marià Pons i Espinós 2.088
Liberal Marià Rius i Montaner 1.805
Conservador Teodor Gonzàlez i Cabanne 1.803
Eleccions generals del 20/08/1881
Partit/Ideologia Candidat Vots
Conservador Pere Nolasc Gay i Sardà 2.130
Liberal Frederic Pons i Montells 2.126
Liberal Marià Rius i Montaner 1.241

Dècada de 1870[modifica]

Eleccions generals del 20/04/1879
Partit/Ideologia Candidat Vots %
Conservador Marià Pons i Espinós 2.104 47,9
Liberal Pere Antoni Torres i Jordi 1.748 39,8
Conservador Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera 1.513 34,4
Total 4.392 100

Referències[modifica]

  1. «Anexo al 27». Gaceta de Madrid, 27, 27-01-1871.
  2. Balcells, Albert; Culla, Joan B.; Mir, Conxita. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1982. ISBN 84-85557-09-3. 

Bibliografia[modifica]

  • Balcells, Albert; Culla, Joan B.; Mir, Conxita. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1982. ISBN 84-85557-09-3