Teodor Gonzàlez i Cabanne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaTeodor Gonzàlez i Cabanne
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
← -
- →
Circumscripció Tarragona

7 de febrer de 1891 – 5 de gener de 1893
Circumscripció Tortosa

14 de juny de 1899 – 24 d'abril de 1901
Circumscripció Tortosa
 Alcalde de Tortosa
Escut de Tortosa.svg
1879 – 1881
← -
- →
Dades biogràfiques
Naixement 10 de novembre de 1837
Tortosa
Mort 19 de febrer de 1910(1910-02-19) (als 72 anys)
Tortosa
Ocupació polític
Partit polític Partit Conservador
Modifica dades a Wikidata

Teodor González i Cabanne (Tortosa, 10 de novembre de 1837 - 19 de febrer de 1910) fou un periodista i polític tortosí.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un comerciant tortosí, estudià batxillerat a Tortosa i Castelló de la Plana. Des de 1860 començà a col·laborar a la premsa local, el 1867 fundà el periòdic El Dertosense i el 1868 el quinzenari El Correo del Ebro, alhora que el 1866 esdevé diputat provincial.

El juny de 1868 participà en una reunió de tots els diputats provincials de les quatre províncies catalanes, feta al Palau de la Generalitat i sota la presidència de Dalmases, per aprovar un pla de finançament d'una xarxa de carreteres. Ell actuà com a secretari, junt amb Leandre Ribot, de Manresa i, a més, va rebre l'encàrrec de gestionar a Madrid el finançament de la xarxa, amb èxit. El juny de 1868 passà a ser vocal de la Junta Provincial d'Instrucció Pública. Amb la revolució de 1868, va ser cessat dels seus càrrecs. Amb la restauració borbònica tornà a la política i el 1874 va tenir un plet judicial per la seva participació en uns aldarulls de Tortosa, però fou absolt després del cop d'estat d'Arsenio Martínez Campos. D'aleshores ençà fou un dels principals dirigents del Partit Conservador a les comarques tarragonines, juntament amb Albert Bosch i Fustegueras. Aviat viatja a Madrid, on s'afilià al Círculo Conservador de la ciutat. El maig de 1875 fou nomenat per reial decret diputat provincial.

A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou candidat per Tortosa, però fou derrotat pel general Manuel de Salamanca Negrete, amb qui va mantenir alguns enfrontaments personals que provocaren el seu cessament com a diputat provincial. El 1877 fou regidor de l'ajuntament de Tortosa, de la que en serà alcalde de 1879 a 1881. Entre les obres més destacades durant el seu mandat hi hagué l'enderrocament de la muralla, l'eixample i el canal de l'esquerra de l'Ebre.

A les eleccions generals espanyoles de 1884 fou escollit diputat per Tarragona, deixant el districte de Tortosa en mans de Carlos Martín Murga i l'alcaldia de Tortosa al seu germà Josep. Com a diputat, va tenir alguna participació en els temes d'interès de les corporacions catalanes (modus vivendi, Dret Civil), junt amb altres més d'interès local, destacant la seva oposició al projecte ferroviari Val de Zafán-Sant Carles de la Ràpita.

Fou novament escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1891 pel districte de Tortosa, mentre que el seu germà Juli esdevingué alcalde. El 1893 va aconseguir l'aprovació d'un projecte de llei per substituir el pont de barques de Tortosa per un de ferro. A les eleccions de 1893 va perdre l'escó, que va a parar a mans de Vicente López Puigcerver. Després de mantenir diversos enfrontaments polítics amb Bosch i Fustegueres. Aconseguí novament ser escollit diputat per Tortosa a les eleccions generals espanyoles de 1899, i durant la campanya va pronunciar el seu primers discurs en català. El 16 d'abril va patir un atemptat del qual en va sortir il·lès. Es va presentar a les eleccions de 1903, però fou derrotat. Aleshores es va retirar de la política.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bayerri Raga, Josep. Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa : 1875-1902. Tortosa: Dertosa, 1996. ISBN 8486302293.