Vés al contingut

Riera de Vallvidrera

Plantilla:Infotaula indretRiera de Vallvidrera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
EpònimVallvidrera Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial415 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LlocCan Marçal Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final18 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBaix Llobregat (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LlocMolins de Rei Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 03″ N, 2° 04′ 57″ E / 41.417404°N,2.082398°E / 41.417404; 2.082398
41° 25′ 03″ N, 2° 00′ 28″ E / 41.41745°N,2.007712°E / 41.41745; 2.007712
Afluents
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió12 (longitud) km

La riera de Vallvidrera, coneguda popularment a Molins de Rei com la Rierada,[1] és un afluent pel marge esquerre del riu Llobregat i únic curs d'aigua quasi permanent de la serra de Collserola.[2]

Neix sota els turons de Can Pasqual (470 m) i de Castellví (468 m), amb un recorregut de nord-est–sud-oest.[1] Passa pel nucli vell de Vallvidrera (a prop de l'església de Santa Maria de Vallvidrera), per les Planes, la Floresta, la Rierada, per sota de Sant Bartomeu de la Quadra i Molins de Rei, per finalment desguassar al Llobregat (18 m). La riera manté un entorn natural de bosc de ribera, amb una frondosa vegetació.

La seva conca té una superfície de 25,2 km2 i la seva part central, pel seu destacat valor ecològic, comprèn, des de 2010, la reserva natural parcial La Rierada–Can Balasc.[2] Aquest indret i l'entorn de la font Groga, són les úniques zones de Collserola qualificades de reserva natural.[1]

Antigament, quan la riera s'assecava o hi baixava poca aigua, la seva llera era usada com a drecera per anar a Sarrià des del camí del Papiol a Barcelona.[3]

Entre els anys 2008 i 2011 es van dur a terme accions que van aconseguir erradicar de la riba de la riera de Vallvidrera la canya invasora Arundo donax, que en episodis d'avinguda s'acumulava en grans quantitats a la llera de la riera i arribava a impedir el pas de l'aigua que hi baixava.[4]

Vista de la riera sota els efectes de la nevada del 27 de febrer de 1924.

Afluents

[modifica]
  • Sot de la Cua del Bacallà (pantà de Vallvidrera).
  • Torrent de la Budellera (per la dreta).
  • Torrent d'en Castellví, torrent de les Tres Serres (per l'esquerra).
  • Torrent de les Mines (per la dreta).
  • Torrent del Xai (per l'esquerra).
  • Torrent del Llop, torrent de la Rierada, torrent del Secataire, torrent de l'Amigonet (per la dreta).
  • Riera de Sant Bartomeu (per l'esquerra).

Pantans i rescloses

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Farrerons Vidal, Óscar «Santa Creu d’Olorda, un enclavament històric de Barcelona a Collserola» (pdf). Mai Enrera, 472, 2023, pàg. 12-17 [Consulta: 10 maig 2025].
  2. 2,0 2,1 Felip Benach, Marisol; Vinyoles Cartanyà, Dolors; Múrria Farnós, Cesc; Comelles Folch, Montserrat «Valoració de l’estat ecològic de la riera de Vallvidrera (abril 2020)» (pdf). Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 84, 2020, pàg. 127-130 [Consulta: 10 maig 2025].
  3. Altet, Josep «Dos mil anys de vies de comunicació al terme de Sant Cugat del Vallès» (pdf). GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, 5, 1994, pàg. 87-92 [Consulta: 10 maig 2025].
  4. Valls Guardeño, Albert; Perals Ejarque, Laura. Urbe i natura: recuperació del torrent de Can Llobet a Valldoreix, Sant Cugat (Treball de Màster) (pdf) (tesi). Universitat Politècnica de Catalunya, 2022 [Consulta: 5 maig 2025].