Santa Maria de Sales

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Sales
Ermita de la Mare de Déu de Sales P1490998.jpg
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Romànic, Gòtic tardà
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat
MunicipiViladecans
Localització Al costat del cementiri. Viladecans (Baix Llobregat)
 41° 19′ 26″ N, 2° 01′ 43″ E / 41.323918°N,2.028476°E / 41.323918; 2.028476Coord.: 41° 19′ 26″ N, 2° 01′ 43″ E / 41.323918°N,2.028476°E / 41.323918; 2.028476
IPA
Identificador IPAC: 19409
Modifica les dades a Wikidata

Santa Maria de Sales és una obra del municipi de Viladecans (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una església d'una sola nau coberta amb volta de canó. La porta antiga era situada a migdia (en resten vestigis), mentre que l'actual és a ponent, de factura moderna i protegida per un ampli porxo d'accés lateral, cobert per una teulada a doble vessant i amb una sola obertura al davant. La porta és allindanada i conserva la inscripció "ALLS 9 DE FABRER DE 1694", jovelles a dreta i esquerra, motllura a manera de trencaaigües, porta de quarterons i reixa de ferro. Per damunt de la línia de façana s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull fet amb pedra vermella.[1]

A la nau, de tradició romànica, s'hi conserven vestigis de pintures murals romàniques (sanefes) emplaçades al mur S. L'absis, posterior a la nau, és poligonal, cobert amb volta de creueria i amb culdellànties. És fruit de la reforma de la capella als segles XVI-XVII. Ambdós cossos no resten ben lligats.[1]

L'aparell de la nau sembla ser de carreus, mentre que el de l'absis és de maçoneria i reble. L'absis conserva alguns contraforts.[1]

Història[modifica]

L'ermita fou emplaçada damunt les restes de la "Vila Caius", una antiga vil·la rural romana on s'hi han realitzat diverses campanyes d'excavacions.[1]

El lloc de "Gaiano rel de Sales" és documentat des del segle X. Els comtes de Barcelona hi posseïen un alou del qual cediren una part, també en alou, al monestir de Sant Cugat. L'església de Santa Maria de Sales és documentada des del 1141, en una donació feta per Guillem de Santa Oliva i la seva muller Estefania. A partir del 1305 hi hagué un convent de religiosos seglars, Deodotas. Als segles XVI, XVII i XVIII hi havia ermitans.[1]

Fins al 1851 l'ermita de Sales depengué de la parròquia de Sant Climent. En aquest any fou traslladada a la de Viladecans.[1]

El 1869 l'Ajuntament de Viladecans s'apropià de l'ermita i substituí l'ermità per l'enterramorts, càrrec que va romandre fins al 1900, quan el bisbe recuperava la capella ermitana i la tancava al culte. El 1913 el bisbe Laguarda nomenava un ermità a Santa Maria de Sales.[1]

L'altar barroc que hi havia a l'absis va ser venut als inicis del segle XX al secretari del bisbat de Barcelona.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Sales Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Santa Maria de Sales». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 febrer 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Ainaud de Lasarte, Joan, dir.; Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme., 1992
  • Fort i Gaudí, Jordi; La Mare de Déu de Sales (Viladecans), 1978
  • Granados, O. - Solias, J. M.; "Nostra Senyora de Sales, Viladecans" dins Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, 1982