Sant Joan de Lleida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Joan de Lleida
Lerida - Iglesia de Sant Joan 04.JPG
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic neogòtic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
 41° 36′ 59″ N, 0° 37′ 39″ E / 41.616464°N,0.627608°E / 41.616464; 0.627608
Bé cultural d'interès local
Identificador 14316
Activitat
Diòcesi Bisbat de Lleida
Modifica les dades a Wikidata
Imatge amb detall de portada de l'església de la plaça Sant Joan.
Vitrall escena Bíblica de l'església de Sant Joan
Vitrall interior Sant Joan.
Sagrat cor de Sant Joan.
Baptisteri  de marbre rosa de l'església
portada carrer lateral sant joan.

L'església de Sant Joan de Lleida és un monument del municipi de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.[1] Ha patit diferents modificacions a causa del pas del temps. La construcció actual es datada del 1895, segons els plànols no està acabada.

Història[modifica]

L’església de Sant Joan de Lleida, primerament albergava la petita Mezquita de Lleida;  durant diferents segles, va tenir diferents aspectes a nivell arquitectònic. La primera construcció va ser consagrada l’any 1372(època del renaixement, durant aquest període hi havia un quadre de l'Albert Dürer, també  trobàvem dos retaules del plateresc barroc),  la qual, va estar enderrocada l’any 1868 per la Revolució de Setembre, per aquest motiu es va construir un temple d'inspiració gòtica l'any 1900;trobem una nova modificació de l’església l’any 1930, ja que, es va incendiar, prenent la tasca de rehabilitació Regiones Devastadas; fins al 1944, al realitzar les primeres obres, van localitzar en els fonaments restes de l’antic temple romà; el qual presumptament van trobar diferents columnes cilíndriques, un capitell d’ordre corinti esculpit de grans dimensions de pedra provinent de Tarragona i fragments de fust estriat; aquestes restes no vans ser conservades, primer no ho sabien certament si el que va explicar l’historiador Lleidatà Marià Olives fos cert, fins que al realitzar obres a la Plaça Sant Joan per la construcció d’un aparcament subterrani, troben novament restes,(nivells de ceràmica medieval i murs romans), que van poder confirmar que la hipòtesi era falsa després de realitzar un estudi. També troben restes arquitectòniques de diferents èpoques que pertanyen al Baix Imperi i l’època medieval, pertanyents al segle II aC i al segle I Dc. El 1601 es fabricà el cor sobre la porta principal de l'església[2]

Sant Joan com a parròquia[modifica]

La parròquia de Sant Joan la trobem ubicada en el cor de la ciutat, degut a l'extensa demarcació territorial, un creixement feligresia de l'època (segle XII), té presència dins la societat i incidència ciutadana. Després de la recuperació del bisbat, posant fi a la dominació Islàmica, la primera preocupació del bisbe va ser l'organització de l'església: xarxes parroquials, personal eclesiàstic etc.

No va ser un procés immediat, calia tenir coneixement de la diòcesi i fer consultes; el 29 d’abril de 1168 neix la parròquia de Sant Joan de la Plaça,(partida de naixement Ecclesiae Ilerdensis), cal relacionar-ho  amb la institució d'una canònica per la Seu Vella (estructurada en 25 canonges),el bisbe reorganitzador de la mensa catòlica, crea grups parroquials regits per canonges, que tenien al seu càrrec les rendes de l'església per mensualitats, la jurisdicció i administració depenia directament del capítol.

Parlant en qüestió de l’actual plaça sant Joan, primerament era anomenada Plaça Major, al construí l’església, el nom de Sant Joan era el nom de referència per ubicació i punt de trobada, per aquest motiu l’església cedeix el nom a la plaça.[3]

Arquitectes del temple[modifica]

Julio de Saracibar  i Celestí Campmany[modifica]

Julio de Saracibar va ser l’arquitecte de Lleida del tercer quart de segle XIX, és l’autor del projecte de Sant Joan; avui en dia gairebé no queda res mes de la seva obra que Sant Joan.

Va ser l’arquitecte de la Diputació, diocesà de dos grans projectes, que no es van portar mai a terme; un d’aquests projectes era l’ampliació de la plaça Sant Juan, volia reformar-la amb un disseny porticat; l’altra  obra era la urbanització de l’entorn de l’estació de ferrocarril.

 Va ser present a l’acte de col·locació de la primera pedra, i va presenciar l’inici de la construcció fins que, torna a Bilbao, d’on era fill. En aquest moment agafà el control Celestí Campmany

Celestí Campany, va nàixer a Lleida el 1847, va estudiar arquitectura a Madrid i es casà amb una madrilenya, fins que es va quedar vidu, per aquest motiu tornà a Lleida la seva ciutat, arquitecte del segle XX, una  de les obres més destacades a la ciutat, va ser el Seminari, actual universitat.

Reformes que porta a terme Capmany a Sant Joan:

La que més destaca és l’obertura d’una porta lateral , que avui en dia s’obre als porxos de Sant Joan. També va introduir diferents pisos damunt de la sagristia per tal de posar-hi despatxos i dependències de la parròquia.[4]

Descripció[modifica]

És una església de planta basilical formada per una nau central i dues laterals d'alçada menor, amb un creuer tancat per un costat. La seva façana és neogòtica a base d'obertures ogivals, diferents rosasses dues al transsepte i una tercera al peu de la nau, presenten escenes de l’Epifania, Assumpció de la Mare de Déu i el Baptisme de Jesús, també una cornisa que remata tot l'edifici. La porta lateral és una còpia d'estil romànic lleidatà. Disposa de murs de càrrega, volta de creueria i la coberta amb cavalls. Pedra, fosa i teula àrab.

Portada[modifica]

Un altre aspecte que mereix ser comentat amb relació a la portalada de Sant Joan, és la presència d’elements escultòrics adossats a l’arrencada de les arquivoltes, just per sobre dels capitells. Sabem que hi havia una Epifania i diverses representacions de sants. Típic del context de les portalades lleidatanes, en què també trobem escultures disposades de forma similar

Els Vitralls[modifica]

Els vitralls cromàtics i amb grisalla amb variació d’imatges i textures, donen lluminositat a l’església; executats en diferents fases per Josep Maria Bonet, va ser format per  Antoni Oriach i Rovira. Pertanyen al art del gòtic on el plom retroba la seva funció inicial.

L'església en conjunt disposa de dotze finestres, amb vitrall amb imatges de cos sencer, amb decoració  de sants i santes a diferència de les finestres de l’absis principal conté decoració geomètrica amb el símbol marià.

També hi ha un filacri, amb text d’Agnus Dei al centre i tres assutzenes símbol de puresa . Els quatre finestrals als  peus de la nau principal, formades per llancetes utilitzades d’enllaç d’elements florals i tiges carnoses de diferents cromatismes.[3]

Altar Major[modifica]

L’arquitecte de l’altar major de Sant Joan va ser Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Muntaner, va ser finançat per regiones debastadas.

Va ser realitzat amb alabastre blanc de sarreal, i rematat amb agulla que s’aixecà fins a 12,30m; conté la imatge de Sant Patró és una talla policromada realitzada per l’escultor reusenc Modest Gené. Aquest altar consta de més de dues mil tres-centes peces.[5]

Altar del Santíssim Substituït per un Sagrat Cor[modifica]

Projectada per l’arquitecte Marià Gomà, dirigit a la Pietat, patrona dels excombatents, va ser traslladada a l’esglèsia dels Dolors; avui dia el presideix una altra talla, un Sagrat Cor de J.Gort, escultura de policromia de factura realista amb tocs lineals.[5]

Altar de la Puríssima[modifica]

Obra de R.Borràs, és d’estil gòtic modernitzat, està presidit per la Purísima (donació de les germanes Abizanda), Sant Nicolas i Sant Antoni, talles de J. Gort.[5]

Altres Altars[modifica]

El Altar de la verge del Pilar Situat a la nau de l’esquerra davant la porta del carrer Sant Joan, també de l’arquitecte Marià Gomà.

També trobem el altar de Sant Isidre, avui de la verge de Fàtima,obra realitzada amb marbre de diferents colors. El de Sant Josep, en fusta tallada per R.Borràsi la part baixa de pedra rosa. Les imatges de St.Josep, St Ramon Nonat, i St. Vicent van ser a càrrec del feligrès Josep Escuder.[5]

Baptisteri[modifica]

Consta d’una pila de marbre taronja i una pintura que representa l’escena del baptisme de Jesús. Obra de Roig Nadal.[5]

Capitells i Mènsules[modifica]

El encarregat de fer els capitells i mènsules va se Magrinyà, adornen el temple amb motius variats: figures cíviquesi bíbliques, animals, escenes religioses, escuts, tradicions, jocs etc.

També trobem un capitell que subjecta bagues fetes amb la mateixa pedra, actualment solament pengent dos trossos desiguals a causa de l’incendi del 1936.

Gairebé tots els capitells tenen semblança amb els de la Seu Vella, que segurament van servir de model per als escultors.[5]

Coincidint amb la construcció del nou temple parroquial de Sant Joan, obra en la qual el bisbe es va implicar de ple, Meseguer s’interessà per aquests elements, els va incorporar al fons del Museu que havia de fundar poc després. Malauradament, aquesta notícia de 1893 no detalla quants capitells van ingressar als fons diocesans, com tampoc altres dues referències del 1917 i el 1924 en què novament s’esmenten als fons diocesans elements escultòrics procedents de l’església enderrocada . En canvi, a la catalogació de 1934 consten dos capitells amb els números d’inventari antic 2 i 3 que no podem associar a cap dels actualment conservats al Museu de Lleida.[6]

Curiositats[modifica]

Sant Joan acull les Corts Catalanes[modifica]

L’1 de desembre de 1460. L’església de Sant Joan acull les Corts Catalanes i els seus murs són el mut testimoni d’un fet que capgirà la història de Catalunya. Estava en litigi la solució al plet dinàstic per la successió de la corona. Passà així.

El 1460 es celebraven les Corts a Lleida i el Rei Joan II havia vingut a presidir-les. Sabia de resoldre la qüestió dinàstica que enfrontava al Rei amb el seu fill Carles de Viana, seria reconegut com a primogènit i nomenat hereu de la corona, que li disputava el seu germanastre Ferran. Tots creien que seria així perquè el rei havia citat el 2 de desembre per entrevistar-los. Carles de Viana arribà tranquil, protegit per les immunitats que li donava les Corts ja inaugurades. Però Joan II el detingué i el portà presoner a Fraga. Les Corts es dissolgueren no sense demanar abans la immediata llibertat del Príncep i nomenar una comissió perquè la gestionés. És van reunir a l’església de Sant Joan el dia 8, acordaren transmetre un ultimàtum al Rei. Algú se’ls avançà i portà la noticia al Rei que es trobava al palau Episcopal disposant-se a sopar amb el Bisbe.

Les conseqüències van ser tràgiques pel país. Començà una llarga, i sagnat guerra civil. El país s’enfrontà amb el Rei i es manifestà a favor del príncep que malauradament morí durant la guerra. A la fi Joan II s’imposà i Ferran II fou el seu successor.[3]

Referències[modifica]

  1. «Sant Joan de Lleida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 març 2013].
  2. «Lleida | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 27 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Romà Sol, Torres, Carme i Romà. La parròquia de Sant Juan Baptista de Lleida. 
  4. Twose i Sánchez, Antoni. L'arquitecte Celestí Campmany a Lleida (1847-1914). 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Torres, Sol, Farreny, Roig., Carme, Romà, M.Francesca, Miquel. Sant Joan Baptista 1895-1995 Lleida. 
  6. Velasco Gonzàlez, Alberto. L’antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d’època romànica. (Tesi). 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de Lleida Modifica l'enllaç a Wikidata