Modest Gené Roig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaModest Gené Roig
Dades biogràfiques
Naixement 5 de novembre de 1914
Reus
Mort 29 d'octubre de 1983 (68 anys)
Bata
Activitat professional
Ocupació Escultor
Modifica dades a Wikidata

Modest Gené Roig (Reus, 5 de novembre de 1914- Bata 29 d'octubre de 1983) fou un escultor català.

Als 17 anys, amb motiu d'una exposició de la seva obra, demana i se li concedeix per part de l'ajuntament la beca Jacint Barrau per fer estudis de belles arts a Barcelona. Va viatjar per França, Itàlia, Bèlgica i Guinea Equatorial, aleshores colònia espanyola, on fixà més tard la seva residència, que alternava amb viatges a Reus i Andalusia. Va esculpir l'escut de la ciutat de Reus per l'ajuntament. Va fer un bust del president Macià i va fer una exposició a Reus el 1932. A Andalusia, el 1937, va esculpir una gran imatge del Sant Crist. Després va fer més exposicions a Barcelona, Sevilla i Reus[1]

Les seves escultures principals van ser motius religiosos, a l'igual que van fer a la postguerra diversos artistes reusencs de la seva època, com ara Joan Rebull i Teresa Vidal. Moltes de les seves obres van ser encàrrecs dels pobles de la comarca del Baix Camp i comarques veïnes. Destaca el Crist de la Sang (de la parròquia de la Puríssima Sang de Reus), finançat per Josep Sabater, una Santa Teresa de Jesús per a la Sección Femenina de la Falange, entre d'altres, i el conjunt de la seva obra al monestir de Poblet, amb diverses escultures. També va fer la comparsa dels Nanos de Reus el 1947.

Va fer diverses exposicions a Ceuta, Tànger i Tetuan. El 1957 es va traslladar a la Guinea Espanyola i va plasmar la vida colonial i on va deixar gran nombre d'obres, entre elles un retaule a la catedral de Bata, i una verge moreneta en versió fang coneguda com a Nostra senyora de l'Illa i que el 1987 va ser declarada patrona de Malabo pel Papa. Va fer també busts de Franco, (que presidia el saló de sessions de l'Ajuntament de Reus), Elisabet II, Hassan II, Joan Carles I, i d'alguns presidents (Guinea-Conakry, França, Camerun i Gabon)

Al llarg de la seva carrera va obtenir nombrosos premis i medalles

Va morir a Bata el 29 d'octubre de 1983. L'Institut Politècnic de Bata porta el seu nom i també té, des 1985, un carrer dedicat a la seva ciutat natal[2]

Referències[modifica]

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 319-320. 
  2. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 45. ISBN 9788497916929. 

Enllaços externs[modifica]