Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell

(1883)
Biografia
Naixement	9 gener 1855 Reus (Baix Camp)
Mort	26 abril 1941 (86 anys) Poblet (Conca de Barberà)
Sepultura	Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
1931 – 1934 ← Francesc Carreras i Candi – Francesc Carreras i Candi →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
21 desembre 1930 – 26 abril 1941 ← Josep Maria Roca i Heras – Ramon d'Abadal i de Vinyals →
Activitat
Ocupació	arqueòleg, historiador, antropòleg, escriptor, egiptòleg, diplomàtic, bibliògraf, explorador
Membre de	Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1930–1940) Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1916–)
Obra
Obres destacables (1889) A través del Egipto
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya
Família
Cònjuge	Dolores Valcárcel
Fills	Eduard Toda Valcárcel
Premis
(1930)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII  fill il·lustre Conferit per Reus
Signatura

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català. Va destacar per ser un pioner en egiptologia i el redescobridor de l'alguerès.

Després de seguir estudis de dret a Madrid, va entrar a la carrera diplomàtica l'any 1876 i va exercir com a vicecònsol a Macau i, posteriorment, a Hong Kong i Xangai. Un cop acabada aquesta experiència per l'Extrem Orient va tornar a Catalunya. El 1884, se'n va anar a Egipte com a cònsol. En aquella època va començar l'interès de Toda per la figura del viatger Alí Bei. D'Egipte es va traslladar a Càller (Sardenya). Durant el temps que va residir en aquesta illa, va establir uns estrets lligams amb l'Alguer. Va continuar l'activitat diplomàtica com a cònsol a Hèlsinki i a Le Havre.

Es va retirar del món de la diplomàcia i va viure un temps a Londres, on treballava de representant comercial d'una companyia naviliera. El 1918 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a l'antic monestir d'Escornalbou, on va crear una gran biblioteca. Va contribuir a la restauració de Poblet com a president del patronat. Al llarg de la seva vida va ser membre de diverses institucions i organismes culturals. Va publicar nombrosos articles i llibres de caràcter divers i va adquirir importants col·leccions bibliogràfiques que després va repartir entre diferents institucions.

Biografia

Infantesa i joventut

Fill natural d'Eduard de Toda i Albertos (alcalde de Reus) i de Francesca Güell i Mercader, Eduard Toda va ser educat per la mare i pel seu oncle el periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader, ja que el pare es va desentendre del fill tot i reconèixer-lo legalment.

Placa commemorativa a la casa on va néixer Eduard Toda, al carrer de Jesús, a Reus.

Va estudiar a les Escoles Pies de Reus, on es va graduar com a batxiller en Arts l'any 1869 amb 14 anys i mig. Era company de curs d'Antoni Gaudí, amb qui va mantindre sempre una gran amistat, i amb Josep Ribera i Sans. Entre els tres, van elaborar un projecte de restauració del Monestir de Poblet, i el 1870 publicaria el llibre Poblet: descripción histórica. Aquest no va ser l'únic projecte elaborat pels tres amics, ja que també van crear un periòdic manuscrit, El Arlequín, en el qual Toda i Ribera posaven la lletra i Gaudí els dibuixos. Aquesta amistat no era només de joventut, perquè Toda va recordar al llarg de la seva vida als seus amics: en el cas d'Antoni Gaudí, Toda va col·laborar en un suplement del diari El Matí sobre Gaudí, titulat Suplement d'Homenatge a Antoni Gaudí. Respecte a Josep Ribera i Sans, Toda també mostra la seva admiració i com a homenatge pòstum al seu amic va publicar El doctor Josep Ribera y Sans.

Estudis i inici de la carrera professional

L'any 1870, Toda tria Madrid per a cursar la carrera de Dret, abandonant la idea de fer també la carrera de Lletres. Segons Eufemià Fort i Cogul, Toda va aconseguir l'any 1873 la llicenciatura en Dret Civil i Canònic. Durant la seva estança a Madrid Toda es va allotjar amb la família Sedó. Sembla que va ser en aquest moment, que gràcies al seu oncle va conèixer Víctor Balaguer, amb qui va mantindre ja una amistat per a tota la vida.

L'any 1873, per la posició política del seu oncle, Toda va accedir al Ministeri d'Estat. L'agost, va ser agregat en comissió de serveis per ajudar en els treballs especials de la Secretaria General del Ministeri, però a l'octubre la comissió va cessar. En aquest moment, Toda va sol·licitar poder realitzar els exàmens per al càrrec d'agregat diplomàtic del ministeri i cap a la fi de novembre va aprovar, i en va prendre possessió l'1 de desembre. Eduard Toda va ser nomenat «escribiente primero tercero de la Interpretación de Lenguas» del Ministeri.

1874-1875

De nou, la nova feina no va tenir molta durada, perquè les condicions polítiques van fer que es suprimís el càrrec aconseguit per Toda. No existeix informació gaire precisa sobre les ocupacions de Toda en aquest moment, però si que es té constància d'algunes publicacions seves: cròniques polítiques en premsa madrilenya i reusenca, poemes i traduccions. L'any 1875 l'Ajuntament de Reus va cridar Toda entre altres joves al servei militar, però aquest no s'hi va presentar i va enviar un representant sol·licitant l'exempció per ser fill de mare soltera. A favor de Toda van declarar Josep Maria Morlius, republicà, que havia estat president del Centre de Lectura de Reus, i el també republicà Antoni Estivill. Altres joves van presentar un recurs, però Toda va ser declarat soldat suplent. Finalment però, la Diputació de Tarragona tenint en compte l'informe de la comissió en què constava que Toda havia estudiat Dret a Madrid i la mare tenia una posició privilegiada, el va declarar soldat. En aquest període, també col·laborava amb diferents diaris: el madrileny La Iberia i el reusenc Las Circunstancias, en els quals aportava cròniques sobre política internacional i nacional.

Vicecònsol a la Xina

A la fi de l'any 1875, Toda, que es trobava a Madrid, va sol·licitar la plaça vacant de vicecònsol d'Espanya per a la ciutat xinesa de Macau, aleshores una colònia portuguesa. La petició es va aprovar i Eduard Toda va rebre el nomenament de vicecònsol de Macau el 14 de gener de 1876, amb només 21 anys.

El seu trasllat, dificultós en l'època, el va anotar en un dietari que Toda iniciava el mateix dia que comença la seva aventura: el diumenge 13 de febrer de 1876 en el vaixell Iraouaddy. A partir d'aquest punt, va haver de fer escales a Nàpols, Port Saïd, Aden, Ceilan, Singapur i Saigon, fins a arribar a Hong Kong el 24 de Març, on el va rebre el cònsol espanyol Antonio Faraudo y Stagno, i des d'on es va traslladar a Macau. No va ser fins al 31 de març que Toda va prendre possessió del càrrec. Les seves primeres impressions de Macau, no són gaire bones, tal com es desprèn de les anotacions del dietari de viatge:

«	La vida de los portugueses es sumamente miserable. Algunos soldados de la guarnición, europeos me han pedido limosna. Lo que más incomoda en Macao son los mendigos: no se puede asomarse al balcón o salir a la calle sin verse acometido por una turba de mujeres, viejos asquerosos y chiquillos.	»
— Eduard Toda

A banda d'aquestes impressions inicials però, no tot era dolent. Al llarg del seu dietari Toda també va anotar visites (per exemple a la gruta de Camões), jocs que va aprendre, festes populars, i altres tradicions i costums que cridaven l'atenció del reusenc.

El 21 de setembre Toda ja no era a Macau, ja que va canviar de destinació amb un company, canvi que el ministeri va aprovar, fet pel qual Toda es va convertir en vicecònsol d'Hong Kong. Des de Hong Kong, el juny de 1877, Toda va realitzar un petit viatge a Canton, capital de província xinesa. A l'abril de l'any següent, Toda va ser nomenat vicecònsol a Canton i Whampoa, tot i que no va prendre possessió del càrrec fins a l'1 de juliol. Setmanes més tard, Toda va començar un viatge per conèixer les illes Filipines, aleshores colònia espanyola. A banda de Manila, Toda va visitar la zona de Pampanga, on, finalitzat el recorregut, va tornar a la capital i embarcant des d'allà cap a Canton. Mentre era allà va exercir el càrrec de cònsol a Macau (va cessar el setembre de 1878). Aquest mateix any, Eduard Toda va ser nomenat cavaller de l'Orde Reial de la Corona de Cambodja i oficial de l'Orde de l'Elefant Blanc de Siam (actual Tailàndia). A l'any següent, li va ser concedida la placa de segona classe del Mèrit Naval (i el 1893, li donaran la Creu Blanca de primera classe). Després de l'estada a Canton (on s'hi va estar durant un any i mig), Eduard Toda va arribar a un acord amb un company per canviar-se les destinacions. Aquest cop, Toda va anar a Shanghai i va prendre possessió el 18 d'octubre. El novembre de 1881, Toda va fer una excursió a les ruïnes del temple de Tung Hoa i a la ciutat de Nanquín i l'any 1882 va viatjar al Japó. El 27 de juliol del mateix any, Toda demana al ministre d'Estat deu mesos de permís per recuperar-se d'una anèmia provocada per «unas calenturas intermitentes» tot adjuntant un informe mèdic. Després de sis anys de servei, Toda tornava a Espanya per residir a Reus fins a l'any 1884.

Durant la seva estada a la Xina, Toda va dur a terme diferents estudis sobre la història de la numismàtica asiàtica. Va reunir una col·lecció de més de 13.000 monedes, entre elles 5.000 monedes xineses d'època imperial. El gruix de la col·lecció va ser venuda al Museo Arqueológico Nacional, on encara avui representa la col·lecció més important de monedes de l'Àsia oriental d'un museu espanyol, per bé que altres importants documents es conserven al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a l'arxiu del Monestir de Poblet, com la còpia manuscrita del Qinding Qianlu (Els annals de monedes aprovats per la Cort).

1883

Toda va arribar a Reus el 31 de desembre de 1882, i el 16 de gener es va traslladar a Madrid per nou dies. Tornat ja a Catalunya, va entrar en contacte amb el moviment literari català de «La Renaixença» de la mà de Víctor Balaguer, que el va introduir al cercle d'intel·lectuals, entre els quals era amistosament conegut com el «cònsol xino». Aquest nou cercle va tenir certa influència en Toda, qui des d'aquest moment va passar d'escriure en castellà al català. Toda passava sovint temporades a Barcelona, on va conèixer personatges com Àngel Guimerà. A més, participava també en els Jocs Florals de Barcelona, i col·laborava amb el diari La Renaixença (iniciant una col·laboració que duraria fins a l'any 1886). Durant aquest profitós any, Toda també va fer algunes conferències a la seu de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (ACEC). També va realitzar amb diversos membres de l'ACEC, algunes excursions: Montserrat, el Rosselló, l'Empordà, Poblet i la Conca de Barberà a més d'algunes visites (amb el seu amic Francesc Matheu) a diferents punts del Maresme i entorn de Barcelona. També va anar a Tortosa, acompanyant el polític Emilio Castelar. També durant aquest any, va publicar el seu famós llibre Poblet: recorts de la Conca de Barberá. També en aquest moment, Toda va vendre al Museo Arqueológico Nacional una important col·lecció de numismàtica oriental. A més, entre aquest any i 1884, Toda va participar en la fundació de l'Associació Catalanista de Reus.

El febrer de 1884, Toda va sol·licitar un trasllat de destinació a Europa, per tal d'evitar les malalties que havia contret a l'Orient Llunyà. Acompanyava aquesta sol·licitud amb un certificat mèdic signat pel seu antic company, Josep Ribera i Sans, qui recomanava que Toda havia d'allunyar-se de climes com el de l'Orient Llunyà.

El 19 de febrer li va ser comunicat que havia de tornar-hi en no haver-hi vacants per a Europa, i Toda va presentar per escrit la seva negativa. Finalment, i després d'una situació administrativa tensa, tot es va resoldr amb el trasllat de Toda a Egipte.

Toda a Egipte

El 5 de març de 1884, Toda va ser nomenat vicecònsol al Caire i abandonava Reus a l'abril per anar cap a Barcelona. El dia 5 d'abril, Toda sortia cap a França i en companyia del jove escultor tortosí Agustí Querol, arribava a Marsella, on enllaça amb un exprés que va a Niça. L'aventura d'Eduard Toda es pot seguir gràcies al seu diari, pel qual sabem que de Niça va passar a Montecarlo, des d'on van tornar a Niça per anar a visitar Gènova. Toda també visitarà Roma, Nàpols i Bríndisi, on començarà ja el trajecte cap a Egipte. La seva arribada va ser a Alexandria amb el vapor «Tanjore» de la flota Peninsular Oriental Anglesa, per traslladar-se després al Caire.

A partir d'aquest moment, l'activitat d'Eduard Toda serà imparable, visitant en la mesura del possible tot el conjunt històric del país i coneixent noves ciutats. Tot i estar al Caire, Toda continuava enviant informació i materials a l'ACEC, articles i notes a diversos diaris: La Renaixensa, El Globo, Las Circunstancias, i progressivament anirà formant una col·lecció personal d'objectes diversos.

A inicis de 1885, Toda va emmalaltir de disenteria, però aviat recuperat, va tornar a la seva activitat de visitar piràmides acompanyat de personatges importants. Tot i això, i preocupat pel seu amic, Emilio Castelar, va escriure una nota al ministre d'estat (en aquell moment Segismundo Moret per tal de comentar-li la preocupació per Toda i el seu estat de salut. La reina regent, va atorgar dos mesos de llicència a Toda però aquest permís ja arribava tard: feia una setmana que Toda havia sortit a visitar l'Alt Egipte i Núbia, viatge en el qual Toda va participar en la descoberta de la tomba encara intacta a Deir al-Madinah.

«

Me trobava á Tebas lo dia primer de febrer del corrent any. Invitat per l'expedició científica del govern egipci, dirigida per lo professor Maspero pera recorrer l'alt Egipte, ab ella vaig passar prop de tres mesos en tan interessants regions. En lo dia avants citat, estant á a la cayguda de la tarde ab lo barco amarrat al peu dels molls del temple de Amenophis á Luxor, arribá un beduhí á bordo ab la nova d'haver descubert un sepulcre egipci, encara intacte, en la ribera esquerra del sagrat riu. Sent ja massa tart pera trasladarnos al lloch que citava, aplassarem la expedició fins al següent dia. De bon matí atravessárem lo Nil y la plana de Tebas fins als colossos de Memnon; entrárem en lo desert y al cap de mitja hora de penosa marxa per lo desert, arribárem al pou de la nova tomba. Ple d'emoció vaig baixarhi, una corda lligada al cos, trobant al fons del pou una cambra nua y en un recó á la dreta un corredor en pla inclinat, que seguia fins á la porta del sepulcre. Aquesta, feta de fusta, estava intacte....

»

Eduard Toda, segon per l'esquerra, durant la seva estada a Egipte, 1886.

Invitació per a la Conferència donada per Eduard Toda a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer l'any 1922 sobre Egipte.

Toda va participar en l'excavació de la tomba de Sennedjem, que ell anomenarà «Tomba de Son Notém» i va realitzar la memòria de l'excavació. Aquest fet és el que situa Toda com el primer egiptòleg català (i espanyol).

Toda va tornar, i el 7 de maig ja era a Barcelona realitzant conferències sobre el seu llarg viatge. També va explicar les seves aventures, a Vilanova i la Geltrú. Allà, el seu amic Víctor Balaguer havia creat ja la institució que porta el seu nom, i a la que Toda va regalar una col·lecció d'objectes procedents d'Egipte.

Toda va notificar a Madrid la troballa, l'excavació i els objectes, a més de lliurar la corresponent memòria de l'excavació. Aquest fet li valdria un lloc com a acadèmic a la Real Academia de la Historia. També aquest any, 1886 Toda seria anomenat cavaller de l'Orde de Carles III.

El gener de 1887, la regent Maria Cristina va aprovar adquirir per al Museo Arqueológico Nacional, la col·lecció d'antiguitats portada per Toda per un valor de vint-i-set mil cinc-centes pessetes. Aquest mateix any, sent encara vicecònsol al Caire va ser designat per anar a Sardenya en comissió de serveis.

Sardenya

Abans de partir cap a Sardenya, Toda va realitzar un viatge cap al mes d'abril per terres andaluses amb la idea de fer-hi repòs. El mes de maig, va sortir ja cap a Sardenya i el primer de juny ja estava instal·lat a Càller. Cap al mes de setembre, Toda va fer el primer viatge cap a l'Alguer i allà va descobrir amb sorpresa com la llengua catalana encara estava viva entre els seus habitants: la pervivència de l'alguerès era desconeguda durant els segles xviii i xix i va ser mentre era cònsol a Sardenya, que va informar de l'existència d'una llengua que no era sard ni italià. Va redescobrir la pervivència de l'alguerès i la va donar a conèixer en dos llibres: Un poble català d'Itàlia: l'Alguer i Records catalans de Sardenya.

Després d'un breu parèntesi a Reus per les festes de Nadal, Toda va tornar a Sardenya per a fer-hi una segona estada. Aquest cop sembla que abans d'arribar a la seva destinació, va fer un breu sojorn a Roma. No se sap amb certesa si era en aquests moments o ja durant la segona estada a Sardenya que Toda va produir un bon grapat d'articles sobre temàtica italiana.

L'inici de la segona estada a l'illa, es pot situar gràcies al dietari del cònsol cap a l'abril de 1888. Aquesta va durar només un parell de setmanes i a primers de Maig va sortir de nou cap a Roma, d'on va partir cap a Barcelona per assistir als Jocs Florals de 1888. Diverses de les obres que es troben a la Biblioteca Catalana de l'Alguer, que té un fons de més de deu mil volums, amb un gran valor històric i cultural, tenen l'origen en Toda, com a re-descobridor del català alguerès, quan en un dels seus viatges a l'Alguer hi va portar una Biblioteca Catalana cedida per catalanistes de Barcelona.

Eduard Toda va acabar la seva estada a Sardenya i, després d'una breu estada a Madrid, va rebre el nomenament de cònsol a Hèlsinki tot i que el seu exercici com a cònsol en aqueixa ciutat va ser breu. La ciutat, en aquest moment russa (i sota el nom de Helsingfors) no era grata de Toda, que acostumat als paisatges i temperatures d'Orient i Àfrica, no es trobava a gust amb el clima gèlid del nord. El seu viatge es va iniciar el 19 de juny de 1889, i després d'aturar-se a diferents ciutats del continent, hi va arribar el dia 1 de Juliol. El va desplaure tant la ciutat, que el dia 4 va emprendre el viatge de tornada, aturant-se de nou en diferents ciutats. Va arribar al final de juliol, i durant el mes d'agost, amb l'excusa de repòs als balnearis, va partir en viatge a Porto i a Foz de Douro.

Per a acabar, durant aquest període sard, s'ha de situar Toda un cop més a Sardenya. Aquest tercer viatge va durar fins a l'abril de 1890. En aquest viatge Toda es dedicava a la caça de senglars i cérvols, però també tenia una missió. Sota l'encàrrec de Víctor Balaguer havia de trobar notícies que parlessin de la dominació de la Corona d'Aragó a l'illa, i Toda va obtenir uns vint mil documents històrics nacionals. Aquesta darrera part no partia de l'encàrrec de Balaguer, però Toda va considerar que la missió assoliria millors resultats amb els documents.

Altres missions diplomàtiques

A banda de les principals missions de Toda com a cònsol, n'han circulat altres de més secundàries i algunes sense confirmar. Glasgow n'és la primera, i s'atribueix cap al 1888. Probablement es tracta d'un nomenament, però sense gaire durada. També, i aquesta missió si que es podria confirmar, hi ha l'estada d'Eduard Toda a Le Havre a la fi de 1895 o primeria de 1896. És confirmada per les Cartes normandes, publicades a La Renaixensa.

També podem trobar Toda a París l'any 1898, formant part com a assessor de la Secretaria de la Comissió Espanyola quant als aspectes jurídics de la Conferència de Pau entre Espanya i els EUA arran de la Guerra hispano-estatunidenca.

Finalment, alguns autors situen Toda al consolat d'Hamburg cap al 1901, per bé que no s'ha confirmat. El càrrec que sí que és per confirmar és el seu consolat a Londres, on finalment va decidir d'abandonar la carrera diplomàtica.

Participacions

Durant aquests anys, i abans de la seva retirada, Eduard Toda va participar en les següents comissions i organismes:

• Secretari de la Comisión de Aranceles (1890).
• Vice-secretari general del «Congrés Internacional d'Americanistes» (1891).
• Redacció de les actes de les «Conferències Internacionals per les negociacions comercials entre Espanya i Suïssa» (1892).
• Redacció de les actes de les «Conferències Internacionals per a les negociacions entre Espanya i Portugal».
• Compilació de «Documentos presentados a las Cortes en la legislación de 1893 por el ministro de Estado.»
• «Informe presentado a la Comisión de convenios sobre las incidencias del arreglo comercial con Francia de 30 de Diciembre de 1893.»
• «Comisión especial de convenios de Comercio. Contrabando en Gibraltar. Antecedentes de las negociaciones seguidas por los gobiernos de España y de la Gran Bretaña y medidas propuestas y adoptadas para su represión» (1894).
• «Dirección general de aduanas. Acuerdo adoptado entre España y Francia para la represión del contrabando de ambos países» (1895)
• Delegat de la comissió mixta per a la demarcació de les fronteres entre Espanya i Portugal.

Fi de la carrera consular

El 22 de juliol de 1901, Eduard Toda va renunciar voluntàriament al càrrec per a dedicar-se als seus negocis privats i treballar per a l'empresa naviliera basca «Sota, Aznar y Compañía».

Escornalbou

Manuscrits d'Eduard Toda exposats al castell d'Escornalbou

Situat a l'antic terme d'Escornalbou (avui Riudecanyes, al Baix Camp), Escornalbou era un antic monestir de canonges de Sant Agustí. Posteriorment es va transferir als frares menors de Sant Francesc, fins que aquests van ser exclaustrats l'any 1835. A partir d'aquest moment i fins a l'any 1911 va anar passant per diferents propietaris, fins aquest any, quan Toda el va comprar. A banda de l'adquisició del monestir, Toda també va comprar una casa a l'Argentera, on es va traslladar a viure la seva mare, i des d'on van supervisar tant la mare com el fill, les obres del monestir. Les remodelacions, criticades sovint, es van fer al gust de Toda amb l'assessorament de tant en tant de Puig i Cadafalch.

A Escornalbou, Toda es va anar fent casa seva a poc a poc: hi va portar la seva extensa col·lecció de llibres i objectes. En aquest període, Toda exercia un ampli mecenatge: va donar milers de volums al Centre de Lectura de Reus, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca de Montserrat i a la Biblioteca del Museu Víctor Balaguer entre d'altres.

Vista de la plaça del castell d'Escornalbou, on va viure Eduard Toda.

Sobre la vida de Toda a Escornalbou, tan actiu durant mitja vida, en aquest moment es va rodejar d'amics, i ell mateix feia petites estades a Barcelona, Tarragona i Reus. A més de la visita d'amics (la majoria erudits, escriptors i gent de diversos cercles intel·lectuals), Toda va mantenir una bona relació amb bona part de la jerarquia eclesiàstica. Molts d'aquests homes pernoctaven més d'un cop a Escornalbou, i fins i tot el cardenal Vidal i Barraquer tenia una cambra per a ell. També el va visitar, el 25 de maig de 1930, Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg en el marc d'un viatge reial al port de Tarragona, el pantà de Riudecanyes i el monestir de Poblet .

Durant aquest període va ser elegit membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1916) i president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. També va exercir altres càrrecs de menys rellevància i va publicar un gran nombre de llibres i articles. Es va vincular amb l'Escola de Bibliotecàries i el 1930 va ser-ne nomenat professor.

Poblet

Bust del diplomàtic realitzat per Agustí Querol. Col·lecció Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

El 14 de juny es creava el patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet per Elías Tormo Monzó i sota la influència d'Eduard Toda. Per a la composició del patronat es van triar personatges coneguts per la seva erudició i estima al monestir, a més de ser amics de Toda. El primer patronat estava compost per: Ramon de Morenés i García-Alesson, Lluís Plandiura, Ramon Sabaté, Jaume Barrera, Fidel de Moragues i Cosme Oliva. En el moment en què aquest patronat es va fer càrrec del monestir, tres quartes parts dels edificis de Poblet estaven aterrades. Les obres no sempre van rodar perfectament, ja que de 1933 a 1934 hi havia dificultats econòmiques; a més, s'ha de tenir en compte la inestabilitat política tant a Catalunya com a Espanya fins a l'esclat de la Guerra Civil el 1936. Tot i aquesta inestabilitat, Toda i els membres del patronat van saber mantenir bones relacions amb els dirigents del moment.

Amb la fi de la Guerra Civil, Toda (ja força ancià) passarà certes dificultats econòmiques i de posició. Quant a la primera qüestió, per les dificultats de la postguerra i per la pèrdua progressiva de capital, bé per l'alt nivell de vida o bé per obra d'alguns familiars que se li acostaven. En aquests moments Toda es va desprendre d'Escornalbou i el va vendre a J. M. Llopis, no sense dificultats per cobrar els seus diners, que necessitava per fer front al seu manteniment i en gran manera al de la nova comunitat de monjos (vinguts la majoria d'Itàlia). En segon lloc, quant a la seva posició degut a les seves relacions d'amistat, la majoria ara exiliades i per les seves relacions amb la República. Tot i que en un primer moment va ser relegat a vocal del Patronat, el dia 3 de març de 1940 li era retornada la presidència (publicant-se en el Boletín Oficial el dia 20 de març).

Mort

El 14 d'abril de 1941, poc després de dinar Toda va començar a sentir uns calfreds intensos, i es va estar al llit, fent-se càrrec d'ell mossèn Barrera que passava allà la Setmana Santa i la Comunitat. Eduard Toda va morir el 26 d'abril de 1941, amb 86 anys i va ser enterrat dins d'una tomba de pedra picada, tocant la paret del creuer de l'església gran del monestir de Poblet.

El CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona conserva algunes obres que van formar part de la biblioteca personal de Toda, així com dos exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.

Reconeixements

L'Ajuntament de Reus el va declarar fill il·lustre, li va dedicar un carrer de la ciutat, vora l'avinguda del Carrilet, i un col·legi públic porta el seu nom. A la mateixa ciutat, a la façana de l'actual Casa Navàs (Plaça del Mercadal) també hi ha una placa que indica que hi va néixer Eduard Toda (a l'antiga casa del Cardenyes). La ciutat de Barcelona també li ha dedicat un carrer, al barri d'Horta i al poble d'Escornalbou hi ha també una escultura dedicada al diplomàtic.

Pel 75è aniversari de la seva mort es va organitzar l'Any Toda. Sota el títol Eduard Toda i Güell. Un reusenc polièdric, l'Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura van programar més d'una vintena d'activitats per abordar la figura polifacètica de Toda des d'enfocaments ben diversos: exposicions, conferències, cicles de lectures, itineraris teatralitzats i lectures de textos per a posar al dia la informació sobre aquest personatge.

Obra

Seient d'Eduard Toda a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

• Poblet. Descripción histórica, (Reus, 1870).
• Annam and its minor currency, (Shangai, 1882).
• Macao, records de viatge, 1883.
• Poblet. Records de la Conca de Barberà, (Barcelona, 1883).
• Sesostris, (Madrid, 1886)
• Son Notém en Tebas: inventario y textos d'un sepulcro egipcio de la XX Dinastía, (Madrid, 1887)
• La Vida en el celeste imperio, (Madrid, 1887)
• Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, (Barcelona, 1888).
• A través del Egipto, (Madrid, 1889)
• Bibliografía española de Cerdeña (Madrid, 1890).
• Guía de España y Portugal (Barcelona 1892)
• Historia de la China, (Madrid, 1893)
• Records catalans de Sardenya, (Barcelona, 1903).
• La premsa catalana a Sardenya, 1903.
• Història d'Escornalbou, (Tarragona, 1926).
• Bibliografia espanyola d'Itàlia, (Castell d'Escornalbou, 1927-1931). En cinc volums.
• Los Convents de Reus y sa destrucció en 1835 (Reus, 1930)
• Per la restauració del Monestir de Poblet, (Barcelona, 1935)

Vegeu també

• Llegat Toda

Bibliografia

• Calpena, Enric «L'Indiana Jones Català». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, 6-2008. ISSN: 1695-2014.
• Estivill i Rius, Assumpció. «Una mirada retrospectiva: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)». BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, juny 2006. Arxivat de l'original el 9 d'abril 2008. [Consulta: 23 gener 2009].
• Fort i Cogul, Eufemià. Eduard Toda, tal com l'he conegut. Barcelona: Abadia de Monserrat, 1975. ISBN 9788472022508. 
• Gonzalvo i Bou, Gener. Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del monestir de Poblet, a través del seu epistolari. 1a ed.. Barcelona: Publ. de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 8484157261 [Consulta: 19 desembre 2013]. 
• Gonzalvo i Bou, Gener. Eduard Toda i Güell (1855-1941): imatges d'una vida al servei de Poblet, 2005, pág. 41. 
• Gort Oliver, Jordina, Eduard Toda i Güell. La passió per la cultura, Associació d'Estudis Reusencs, Reus, 2015.
• Gort Oliver, Jordina, Eduard Toda i Güell. Ideologia i escriptura (1855-1941), 2012, Tesi en xarxa, enllaç directe: http://www.tdx.cat/handle/10803/285581.
• Toda i Güell, Eduard; edició anotada i introducció a cura de Gener Gonzalvo. El Monestir de Poblet : (selecció d'articles, 1883-1936). Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2005. ISBN 9788492179923. 
• Jardí, Eulàlia «Revista d'història i cultura». L' Avenç, Nº 316,, 2006, pàg. 34-41. ISSN: 0210-0150.
• Massó Carballido, Jaume. «Els primers trenta anys d'Eduard Toda i Güell». A: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2006, pàg.317-352. ISBN 8487873685. 
• Riudor, Lluís. «Eduard Toda, viatger, egiptòleg i protector del patrimoni històric». A: Una mirada catalana a l'Àfrica : viatgers i viatgeres dels segles xix i xx (1859-1936). 1a ed.. Lleida: Pagès Editors, 2008. ISBN 849779608X [Consulta: 19 desembre 2013]. 
• Serret, Cristina «Aventura catalana a la riba del Nil». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, 10-2008, p. 52-55. ISSN: 1695-2014.
• «Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941)». Biblioteca Pública de Tarragona, 2006. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2013. [Consulta: 19 desembre 2013]. (biobibliografia)
• Josep Padró i Parcerisa, "Eduard Toda i Güell (1855-1941)" en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 173-175
• PLA, Josep. Homenots, quarta sèrie. Destino. Barcelona, 2010.

Enllaços externs

• Eduard Toda i Güell (Escornalbou: Associació Cultural)
• Eduard Toda i Güell (castellà)
• Col·leccions d'Eduard Toda a la Biblioteca de Catalunya
• 215- eduard Toda a l'En guàrdia! de Catalunya Ràdio, [vist el 1 febrer 2025]