Josep Güell i Mercader

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Güell i Mercader
Josep Güell i Mercader.jpeg
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
6 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
Circumscripció Reus
Dades biogràfiques
Naixement 1839
Catalunya Reus
Mort 1905
Catalunya Reus
Ocupació periodista i polític
Partit polític Partit Republicà Democràtic Federal
Modifica dades a Wikidata

Josep Güell i Mercader fou un periodista i polític català nascut a Reus el 1839.

Biografia i ideologia[modifica | modifica el codi]

Encaminat cap al comerç a la seva ciutat, als 18 anys va decidir dedicar-se en exclusiva al periodisme i a la política. Va ser un dels impulsors del Centre de Lectura i el que en marcà la ideologia, i va fundar l'Eco del Centro de Lectura portaveu de l'entitat; al desaparèixer la revista el 1860, va treure El Porvenir. Publicà Álbum de Euterpe per divulgar les activitats musicals dels Jardins de l'Euterpe, a imitació de l'Eco de Euterpe que editava Clavé a Barcelona. El 1862 marxà a Barcelona per estudiar Dret, carrera que no va acabar. Allà va col·laborar al diari El Debate i a la Revista de Cataluña i va ser també redactor en cap del setmanari El Metrónomo. Afiliat al Partit Republicà Federal, va divulgar pel Camp de Tarragona i el Priorat les tesis federalistes.[1] Més endavant, Castelar el va fer redactor del diari La Democracia a Madrid, i al ser tancada aquesta publicació el 1866, va tornar a Reus on va fundar La Redención del Pueblo, que per qüestions polítiques va haver de reaparèixer després com Las Circunstancias. El 1868 fou secretari de l'Ajuntament de Reus. Va participar activament a la Revolució de Setembre, i redactà el Boletín Oficial de la Junta Revolucionaria de Reus. Membre d'aquesta Junta Revolucionària, això li costà uns mesos de presó i uns altres d'estar amagat. El 1873, al ser elegit diputat, marxà a Madrid, on va assumir la direcció del diari madrileny La Discusión i el 1874 va substituir a Castelar als diaris per als quals treballava. Va ser corresponsal a Madrid de La Renaixensa, des d'on, durant vint anys envià les seves "Cartes". La seva col·laboració a la premsa escrita reusenca va ser extensíssima: a més dels diaris i revistes citats, participà amb articles al Diario de Reus, El Clamor del Pueblo, Revista del Ateneo, Lo Somatent, Reus Artístich, El Pandemonium i El Mosquito, publicació aquesta última que també va fundar, i va col·laborar en altres diaris i revistes[2]

A les eleccions generals espanyoles de 1873 fou elegit diputat pel districte de Reus dins les files del Partit Republicà Democràtic Federal, però després de la restauració borbònica es va retirar de la política. Güell defensava un pensament catalanista regionalista partidari de l'autonomia, i, en la seva joventut, aferrissadament federalista.

Va escriure Cosas de Reus: recorts d'un jove que ja no ho és (Reus, 1900) i Història de Reus (inacabada), com a temes locals; El matrimonio civil según se practica en la ciudad de Reus (Reus, 1869), petit manual per a celebrar matrimonis civils que la Revolució del 1868 va permetre d'instaurar a Reus; Lo Regionalisme en la nació (Barcelona 1889) com a tema nacional català i d'estat; i altres obres històriques publicades a Sud-amèrica: Defensa de Bolívar (Bogotà 1879) i Guzmán Blanco y su tiempo (Caracas 1883). Al substituir Castelar com a corresponsal de premsa, va publicar articles a la premsa llatinoamericana: El Cojo Ilustrado, de Caracas, El Monitor republicano, de la ciutat de Mèxic, El Semanario, de Bogotà, El Mercurio de Valparaíso, El Globo, de Guayaquil (Equador), La Tribuna, de Buenos Aires, La América ilustrada, de Nova York, etc. cosa que va permetre que fos molt conegut a aquests països.[3] Va traduir obres d'Alexandre Dumas, de Calleroche i de Jules Michelet[4]

Va morir a Reus el 1905.

Fou el pare del pintor i escriptor Hortensi Güell i tutor del seu nebot Eduard Toda i Güell.

Fons personal[modifica | modifica el codi]

Part del fons personal de Josep Güell i Mercader es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Està integrat per correspondència diversa i articles publicats al diari La Renaixensa, així com a diverses publicacions llatinoamericanes.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anguera, Pere. A bodes em convides: estudis d'història social. Reus: Centre de Lectura, 1987, p. 48. 
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament de Reus, 1991, p. 350-351. 
  3. Iglésies, Josep. Güell i Mercader i el segon volum de Coses de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1965, p. 14. 
  4. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 141-157. 
  5. Inventari del fons personal de Josep Güell i Mercader. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Corona fúnebre dedicada por el Centro de Lectura y Sección de Ciencias y Letras del mismo a la memoria del ilustre reusense don José Güell y Mercader. Reus: Tipografía C. Ferrando, 1905
  • Corretger, Montserrat. “Josep Güell i Mercader: les propostes literàries d’un republicà federal” A: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2005. Pàg. 77-123. ISBN 848787360X
  • Josep Güell i Mercader: per l’amor al progrés. M. Corretger i X. Ferré (eds.). Reus: l’Arxiu Municipal, 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]