Reus Artístich
  | |
| Tipus | periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | abril 1890 |
| Data de finalització | gener 1891 |
| Fundador | Ramon Casals i Vernis |
| Lloc de publicació | Reus |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Tema | art i literatura |
Reus Artístich: ilustració mensual va ser una revista mensual artística i literària que va sortir a Reus de l'abril de 1890 al gener de 1891.[1]
Història
[modifica]Fundada per Ramon Casals i Vernis, que en dirigia la part artística, com a principal col·laborador tenia a Antoni Pascual i Cugat, que portava la direcció literària i finançava la publicació.[2] D'arrels modernistes, va ser «la millor de les revistes que es publicaren a Reus fins a l'any 1900» segons l'erudit reusenc Joaquim Santasusagna.[1] El seu primer número portava una definició d'intencions: «La preponderancia y la influencia d'una nació s'estén més per medi de las conquistas de las arts que per medi de las conquistas de las armas»,[3] i segueix explicant que Reus és pàtria de pintors, tot començant per Fortuny, que són importants al món. Volia fomentar la coneixença de l'art, i crear opinió sobre les produccions intel·lectuals, industrials, mecàniques i artístiques en general. Explica que reproduirà els monuments del passat, seguirà els corrents artístics, proporcionarà models per les arts sumptuàries, les indústries del ferro i de la fusta, dels teixits... Però aquest projecte ambiciós va quedar després en una revista artística-literària que fa pensar en La Ilustració Catalana.[2]
Els seus inicis van ser difícils, ja que Casals i Vernis no trobava col·laboradors. En una carta a Josep Güell i Mercader es lamentava de la manca de gent per a confeccionar el periòdic. Deia que a Reus només hi havia el Martí Folguera, que l'ajudava poc, i que calia refiar-se de la gent de fora, que no hi col·laborava gaire. Tot i això, aviat hi publicaven, a més de Ramon Casals i d'Antoni Pascual i Cugat, Joaquim Borràs i de March, Miquel dels Sants Font i Martí, Carles Fumaña i Casas, Josep Martí Folguera, Bonaventura Sanromà, Cosme Vidal, Ricard Català, poeta de Falset, Faustí Planàs, Salvador Fàbregues, Estanislau Mateu (en temes musicals), i altres. Hi col·laboraven també artistes i dibuixants locals, com Joan Fargas i Ramon Costa.[2]
A la portada hi havia en cada número el retrat d'un fill il·lustre de Reus, gairebé sempre el gravat d'un dibuix. Incloïa les seccions «Nostres grabats», on s'explicaven les il·lustracions, i s'hi afegia una petita nota biogràfica del personatge de portada. «Història del mes», on es parlava dels esdeveniments locals, temes polítics locals i generals, i també econòmics. També publicava la secció «Apuntes locals», que explicava el moviment cultural a la ciutat, i parlava de teatre, dels concerts, de les vetllades i de les exposicions a Reus. La resta del periòdic, amb seccions variables, era literària, amb articles d'Eduard Toda, Josep Güell i Mercader, Josep Pin i Soler, Marià Fonts Fortuny, i d'altres. A més dels gravats, les poesies publicades eren realçades amb orles dibuixades expressament i molts articles començaven amb caplletres fetes també especialment per la revista. Els gravats acostumaven a ser obres de reusencs o sobre temes urbans locals. Al llarg dels números es va veient que hi havia manca de material per publicar: alguns gravats ocupen un lloc excessiu, potser reservat a algun article. A l'últim número, el 10, de gener de 1891, que no porta cap indicació de què ho sigui, hi ha una compaginació diferent, «abocat sense ordre» diu Santasusagna,[1] i els treballs literaris en prosa hi eren molt abundants. La reproducció d'obres, en gravats, va ser l'aportació més interessant de la publicació.[2]
Aspectes tècnics
[modifica]La capçalera mixta portava un dibuix de Casals i Vernis, tenia format foli i 12 pàgines cada número. S'imprimia mensualment a la Impremta de Viuda de Torroja. Incloïa reproduccions de Marià Fortuny, Baldomer Galofre, Tapiró, Soberano, i altres artistes locals, i també d'autors anglesos i italians i d'altres països.
Localització
[modifica]- Una col·lecció a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.[4]
- Una col·lecció a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, a la Biblioteca de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona.[5]
Digitalització
[modifica]- Reus Artístich Els 10 exemplars conservats a l'hemeroteca de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.
- La col·lecció de la UAB es pot consultar en línia.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 356.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Carbonell, Jordi À. «Les arts plàstiques al Reus del canvi de segle» A: Reus 1900: segona ciutat de Catalunya. Reus: l'Ajuntament, 1998. Pàg. 198
- ↑ «A nostres lectors». Reus Artístich, Any I, núm. 1, 4-1890, pàg. 2.
- ↑ «Reus Artístich». [Consulta: 31-III-2014].
- ↑ «Reus Artístich». [Consulta: 31-III-2014].
- ↑ «Reus Artístich». [Consulta: 31-III-2014].