Josep Ribera i Sans
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1852  Tivissa (Ribera d'Ebre) | ||
| Mort | 8 gener 1912 (59 anys) Madrid | ||
.svg){kind=small} Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina | |||
Representa: vint-i-set 11 febrer 1894 – 8 gener 1912 ← José Seco Baldor – Juan Bravo y Coronado → | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Es coneix per | Innovació cirurgia pediàtrica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Cirurgià | ||
| Ocupador | Universitat Central | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Pere Ribera Gaya | ||
Josep Ribera i Sans (Tivissa, Ribera d'Ebre, 18 de febrer de 1852 - Madrid, Castella, 8 de gener, 1912) fou un cirurgià català.
Biografia
[modifica]Fill d'una família originària de Reus, el seu pare era el pedagog Pere Ribera Gaya, i la seva mare es deia Teresa Sans Fortuny, Josep Ribera va iniciar el batxillerat a aquesta ciutat. Va compartir aules de l'Institut amb Antoni Gaudí i Eduard Toda amb els que va establir una amistat que va perdurar al llarg de la seva vida. Amb aquests dos companys va publicar a Reus mentre estudiaven batxillerat, la revista manuscrita El Arlequín. En morir els seus pares, va seguir la segona ensenyança en l'Institut d'Almeria, guanyant el premi extraordinari del batxillerat, amb el que va assolir de manera gratuïta el títol de batxiller. Després va cursar Medicina a la Universitat de Granada, i també en tots els cursos de la facultat i en quasi totes les assignatures va aconseguir els premis ordinaris, i per acabar, el premi extraordinari de la facultat.
Durant els seus estudis va guanyar també per oposició una plaça d'alumne intern de l'Hospital i el 1877 es va graduar de doctor: la seva Memòria doctoral versà sobre La toxicohemia traumática. L'any 1878 va ser nomenat cirurgià de l'«Hospital del Niño Jesús», a Madrid, i poc temps després director d'aquest establiment. Deixeble del gran operador doctor Creus, va guanyar el 1888 per oposició la càtedra de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat Central, i el 1892 va ser elegit acadèmic de número de la Real de Medicina.[1]
La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer, prop de la urbanització Muixí.[2]
El 1881 se li va atorgar el premi d'aquesta Acadèmia, pel seu treball Génesis y tratamiento de los hidroceles, i l'any següent, pel seu estudi sobre Diagnóstico diferencial de los artrocraces, i l'any següent, pel seu estudi sobre Diagnóstico diferencial de los tumores del abdomen. Altres dos premis més va obtenir els anys 1885 i 1886, pels seus escrits sobre Tratamiento de las artrocraces y Estados constitucionales y traumáticos (medalla d'or de la Real Academia de Medicina).
Entre altres treballs cal citar: Cirugía infantil (1887); Anotaciones al libro «Science et Art»; La Cirugía d'Erichsen; Clínica quirúrgica (1887); Tratado de Patología quirúrgica (1894); Discurso sobre la laparotomía, per la recepció en la Real Academia de Medicina (1894); discurs inaugural sobre Cirugía gástrica en la "Real Academia de Medicina" (1906); una comunicació sobre els fracassos operatoris (Congrés Internacional de Medicina de Madrid de 1903).
Altres comunicacions sobre els càncers de llavis, boca, mames i aparell urinari de l'home; sobre els càncers gàstrics, sobre l'etiologia i el tractament de les hèrnies; sobre l'hèrnia en els infants; sobre l'anestèsia general; sobre els traumatismes dels raquis; sobre el tractament dels quistes hidatídics del fetge, en l'últim Congrés de Cirurgia de Brussel·les (1908).
Al primer Congrés espanyol de Cirurgia (1898), Ribera i Sans va presentar treballs sobre procediments operatoris de les hèrnies i de les estretors del recte no canceroses; sobre un procediment de desarticulació coxofemoral i sobre un altre de desarticulació del genoll.
Al segon Congrés (1908) va enviar, entre d'altres, les comunicacions següents: «sobre l'hèrnia com accident de treball», «gastrostomia i gastroenterostomia, procediment de talla hipogàstrica», «tècnica de les operacions sobra la boca i sobre els maxil·lars», «procediments paraperitoneal de la nefrectomia, cirurgia pleuropulmonar i procediment per les operacions del mediastí posterior».
En la Revista de Medicina y Cirugia Práctica, de la qual en va ser redactor més de vint anys, entre molts altres treballs, en va publicar un sobre els procediments per al tractament de les imperforacions anorectals, i un altre sobre el procediment operatori d'espina bífida. Finalment, entre altres publicacions, cal assenyalar encara: Infiltración urinaria (resposta al discurs del doctor Viforcos en la «Real Academia de Medicina»), Historia de la trepanación en España (contesta a Isidoro de Miguel y Viguri) i Peritonitis tuberculosas (contesta a Recasens).
Referències
[modifica]- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 557.
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 83. ISBN 9788497916929.
- ↑ «Ribera i Sans, Josep». CCUC. Universitats de Catalunya. [Consulta: 29 gener 2026].
Bibliografia
[modifica]- Toda, Eduard. El doctor Joseph Ribera y Sans. Escornalbou: Castell de Sant Miquel d'Escornalbou, 1930.
- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 51, pàg. 348 ISBN 84-239-4551-0