Denominació d'Origen Costers del Segre

De Viquipèdia
Infotaula regió vinícolaDenominació d'Origen Costers del Segre
DOCostersSegre.jpg
SeuLleida Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Superfície4212 ha (2015) Modifica el valor a Wikidata
Viticultors515
Varietats blanquesAlbarinyo, macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, garnatxa blanca, riesling i sauvignon blanc.
Varietats negresGarnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, monestrell, trepat, samsó, pinot noir i sirà.
Producció32105 hl (2015) Modifica el valor a Wikidata
Cellers44
Mapa localitzador
DO Costers del Segre.svg
Coordenades42° N, 1° E / 42°N,1°E / 42; 1
Font: INCAVI

La Denominació d'Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra, organitzada en set subzones.[1] El Consell Regulador es va fundar el 1986 i es va ratificar l'any 1988 amb l'objectiu d'agrupar i dotar d'entitat pròpia la vitivinicultura de les Terres de Ponent. Té la seu al Complex de la Caparrella de Lleida, el Segrià.[2] Aplega gairebé una quarantena de cellers[3]

Geografia[modifica]

L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.

Les vinyes són entre els 200 i 400 m. d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.[4]

Les diferents subzones són:

Les subzones d'Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.

Història[modifica]

El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.

La colonització agrícola de Raïmat a principi del segle xx va suposar una renovació important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.

Els altres cellers han seguit l'empenta de l'èxit de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat, constituint-se en Denominació d'Origen el 1986.

Vinificació[modifica]

Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.[5]

Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.

La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.

Referències[modifica]

  1. Alòs López, Marta; Ayala, Xavi; Vallverdú Aixalà, Josep; Vidal Culleré, Vidal; Ribé Setó, Josep Ramon. Els vins de Costers del Segre. Lleida: Lleida Pagès editors, 2015, p. 280 (Visió 68). ISBN 978-84-9975-687-5. 
  2. Els vins i caves de Catalunya. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2011, p. 105. ISBN 978-84-96995-62-8. 
  3. VALLVERDÚ, Josep; ALÒS, Marta; VIDAL, Vidal; RIBÉ, Josep Ramon. Els vins de Costers del Segre. Lleida: Pagès, 2015. p. 139
  4. «DO Costers del Segre». Ara els nostres vins. Ara llibres [Barcelona], 21-12-2011. ISSN: 2014-010X.
  5. Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]