Denominació d'Origen Costers del Segre
 | |
| Seu | Lleida  |
|---|---|
| Estat | Espanya |
| Superfície | 4212 ha (2015) |
| Viticultors | 515 |
| Varietats blanques | Albarinyo, macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, garnatxa blanca, riesling i sauvignon blanc. |
| Varietats negres | Garnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, monestrell, trepat, samsó, pinot noir i sirà. |
| Producció | 32105 hl (2015) |
| Cellers | 44 |
| Mapa localitzador | |
 | |
| Coordenades | 42° N, 1° E / 42°N,1°E |
| Font: INCAVI | |
La Denominació d'Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra, organitzada en set subzones.[1] El Consell Regulador es va fundar el 1986 i es va ratificar l'any 1988 amb l'objectiu d'agrupar i dotar d'entitat pròpia la vitivinicultura de les Terres de Ponent. Té la seu al Complex de la Caparrella de Lleida, el Segrià.[2] Aplega gairebé una quarantena de cellers[3]
Geografia[modifica]
L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.
Les vinyes són entre els 200 i 400 m. d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.[4]
Les diferents subzones són:
- Subzona Artesa de Segre: Agramunt, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Castelló de Farfanya, Foradada, Menàrguens, Penelles i Preixens.
- Subzona Les Garrigues: l'Albi, Arbeca, Bellaguarda, Cervià de les Garrigues, l'Espluga Calba, Fulleda, la Floresta, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, Vinaixa i el Vilosell.
- Subzona Pallars: Pallars Jussà: Castell de Mur, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Gavet de la Conca, Talarn, Tremp, la Pobla de Segur i Salàs de Pallars. Pallars Sobirà: Sort.
- Subzona Raimat, del municipi de Lleida.
- Subzona Segrià: Alfarràs, Almenar, Gimenells i el Pla de la Font.
- Subzona Urgell
- Subzona Valls del riu Corb: Belianes, Ciutadilla, Granyanella, Granyena de Segarra, Guimerà, Maldà, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Nalec, els Omells de na Gaia, Preixana, Tàrrega, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb, Verdú.
Les subzones d'Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.
Història[modifica]
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.
La colonització agrícola de Raïmat a principi del segle xx va suposar una renovació important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.
Els altres cellers han seguit l'empenta de l'èxit de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat, constituint-se en Denominació d'Origen el 1986.
Vinificació[modifica]
Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.[5]
Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.
La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.
Referències[modifica]
- ↑ Alòs López, Marta; Ayala, Xavi; Vallverdú Aixalà, Josep; Vidal Culleré, Vidal; Ribé Setó, Josep Ramon. Els vins de Costers del Segre. Lleida: Lleida Pagès editors, 2015, p. 280 (Visió 68). ISBN 978-84-9975-687-5.
- ↑ Els vins i caves de Catalunya. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2011, p. 105. ISBN 978-84-96995-62-8.
- ↑ VALLVERDÚ, Josep; ALÒS, Marta; VIDAL, Vidal; RIBÉ, Josep Ramon. Els vins de Costers del Segre. Lleida: Pagès, 2015. p. 139
- ↑ «DO Costers del Segre». Ara els nostres vins. Ara llibres [Barcelona], 21-12-2011. ISSN: 2014-010X.
- ↑ Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.
Enllaços externs[modifica]
| D'origen i de qualitat | |
|---|---|
| Sistema de producció i/o elaboració | |
| Tipologia de Venda | Acreditació de Venda de proximitat |
Segells de vi, alcohols i begudes espirituoses | |
|---|---|
| Denominació d'origen de vins (DO) | |
| Denominació d'Origen Qualificada | |
| Indicació Geogràfica de begudes espirituoses | |
Vegeu també: Gastronomia de Catalunya - Vi de Catalunya | |