Denominació d'Origen Costers del Segre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula regió vinícolaDenominació d'Origen Costers del Segre
DOCostersSegre.jpg
Seu Lleida
Estat Espanya
Superfície 4.212 ha (2015)
Viticultors 515
Varietats blanques Albarinyo, macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, garnatxa blanca, riesling i sauvignon blanc.
Varietats negres Garnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, monestrell, trepat, samsó, pinot noir i sirà.
Producció 32.105 hl (2015)
Cellers 44
Mapa localitzador
DO Costers del Segre.svg
Font: INCAVI
Modifica les dades a Wikidata

La Denominació d'Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra, organitzada en set subzones. El Consell Regulador es va fundar el 1986 i es va ratificar l'any 1988 amb l'objectiu d'agrupar i dotar d'entitat pròpia la vitivinicultura de les Terres de Ponent.[1]

Aplega gairebé una quarantena de cellers[2]

Geografia[modifica]

L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.

Les vinyes són entre els 200 i 400 m. d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.[3]

Les diferents subzones són:

Les subzones d'Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.

Història[modifica]

El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.

La colonització agrícola de Raïmat a principi del segle XX va suposar una renovació important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.

Els altres cellers han seguit l'empenta de l'èxit de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat, constituint-se en Denominació d'Origen el 1986.

Vinificació[modifica]

Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.[4]

Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.

La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.

Referències[modifica]

  1. Els vins i caves de Catalunya. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2011, p. 105. ISBN 978-84-96995-62-8. 
  2. VALLVERDÚ, Josep; ALÒS, Marta; VIDAL, Vidal; RIBÉ, Josep Ramon. Els vins de Costers del Segre. Lleida: Pagès, 2015. p. 139
  3. «DO Costers del Segre». Ara els nostres vins. Ara llibres [Barcelona], 21-12-2011. ISSN: 2014-010X.
  4. Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]