Tarrés

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Tarrés (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaTarrés
Bandera de Tarrés Escut de Tarrés
Bandera de Tarrés Escut de Tarrés
Tarrés.Les Garrigues.Catalonia.jpg
Perspectiva de Tarrés des de la Creu de terme

Localització
Localització de Tarrés respecte de les Garrigues.svg
41° 25′ 29″ N, 1° 01′ 16″ E / 41.424722222222°N,1.0211111111111°E / 41.424722222222; 1.0211111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Garrigues
Municipis 1
Població
Total 100 (2016)
• Densitat 7,69 hab/km²
Gentilici Tarresà, tarresana
Geografia
Superfície 13 km²
Altitud 578 m
Limita amb
Història
Festa major 15-16 d'agost i 15 de maig
Organització i govern
• Alcalde Ramón María Arbós Palau
Indicatius
Codi postal 25480
Codi INE 25218
Codi IDESCAT 252189
Altres dades

Web http://tarres.ddl.net/
Modifica dades a Wikidata

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal és a l'est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al nord amb el municipi de Fulleda, a l'oest amb Vinaixa, i a l'est i al sud amb Vimbodí i Poblet. Els conreus predominants són de secà: cereals, ametllers, cirarers, oliveres i vinya. La meitat del terme és superfície forestal. S'hi accedeix des de la carretera N-240 (Tarragona-Lleida), a través d'un enllaç amb la carretera local LV-2014.

Història[modifica]

Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, on hi romangué fins a l'abolició del règim senyorial al primer terç del segle XIX.

Com altres pobles rurals, experimentà un decreixement demogràfic al llarg del segle XX. L'agricultura deixà de ser la font principal d'ingressos dels seus habitants, que majoritàriament treballen fora del municipi. El terme municipal acull dos parcs eòlics: el Serra de Vilobí I, emplaçat entre Tarrés i Fulleda i que entrà en funcionament el 2008,[1] i el Serra de Vilobí II, que ho feu el 2013.[2]

Llocs d'interès[modifica]

L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple. El poble està format per carrers estrets i costeruts, amb nombroses construccions de pedra seca com la Casa de la Vila (1695), amb una gran arcada, o "els Perxis", amb una magnífica façana porxada. Als afores, hi ha l'eremitori de la Santa Creu (1977), format per antigues pallisses habilitades com a ermita i casa de colònies. Disseminades pel terme, hi ha nombroses cabanes de volta i forns de calç, que es poden visitar a peu o en bicicleta, seguint les rutes senyalitzades.

Festes[modifica]

Festa major d'estiu
Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) i Sant Roc (16 d'agost)
Festa major d'hivern
Sant Isidre (15 de maig)

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 18 79 162 366 327 323 361 298
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
286 310 243 229 224 159 107 103 100 100
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
108 109 105 119 121 111 106 109 107 105
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
100 - - - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica]

  1. «CENTRAL EÒLICA DE LA SERRA DEL TALLAT (PASSANANT, BELLTALL I VALLBONA DE LES MONGES)». Territori, 31-12-2011. [Consulta: 23 desembre 2012].
  2. «Serra de Vilobí II», 01-03-2013. [Consulta: 25 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarrés Modifica l'enllaç a Wikidata