Tarrés

Per a altres significats, vegeu «Tarrés (desambiguació)».

Tarrés

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 25′ 29″ N, 1° 01′ 16″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Garrigues
Capital	Tarrés
Població humana
Població	126 (2025) (9,69 hab./km²)
Llars	18 (1553)
Gentilici	tarresà, tarresana
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal per a l’Abastament d’Aigua Potable a la comarca de Les Garrigues
Superfície	13 km²
Altitud	578 m
Limita amb	Vimbodí i Poblet Fulleda Vinaixa
Organització política
• Alcalde	Carles Móra i Tuxans (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	25480
Codi INE	25218
Codi IDESCAT	252189
Lloc web	tarres.cat

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal és a l'est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al nord amb el municipi de Fulleda, a l'oest amb Vinaixa, i a l'est i al sud amb Vimbodí i Poblet. Els conreus predominants són de secà: cereals, ametllers, cirerers, oliveres i vinya. La meitat del terme és superfície forestal. S'hi accedeix des de la carretera N-240 (Tarragona-Lleida), a través d'un enllaç amb la carretera local LV-2014.

Història

Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle xiii, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, on hi romangué fins a l'abolició del règim senyorial al primer terç del segle xix.

Com altres pobles rurals, experimentà un decreixement demogràfic al llarg del segle xx. L'agricultura deixà de ser la font principal d'ingressos dels seus habitants, que majoritàriament treballen fora del municipi. El terme municipal acull dos parcs eòlics: el Serra de Vilobí I, emplaçat entre Tarrés i Fulleda i que entrà en funcionament el 2008, i el Serra de Vilobí II, que ho feu el 2013.

Geografia

• Llista de topònims de Tarrés (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Llocs d'interès

L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple. El poble està format per carrers estrets i costeruts, amb nombroses construccions de pedra seca com la Casa de la Vila (1695), amb una gran arcada, o "els Perxis", amb una magnífica façana porxada. Als afores, hi ha l'eremitori de la Santa Creu (1977), format per antigues pallisses habilitades com a ermita i casa de colònies. Disseminades pel terme, hi ha nombroses cabanes de volta i forns de calç, que es poden visitar a peu o en bicicleta, seguint les rutes senyalitzades.

Festes

Festa major d'estiu

Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) i Sant Roc (16 d'agost)

Festa major d'hivern

Sant Isidre (15 de maig)

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - 18 79 162 366 327 323 361 298

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 286 310 243 229 224 159 107 103 100 100

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 108 109 105 119 121 111 106 109 107 105

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 100 99 102 105 125 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Gegants de Tarrés

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2010-02-26 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Tarrés al dia! Blog amb notícies d'actualitat del poble.