El Soleràs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticael Soleràs
Bandera del Soleràs Escut del Soleràs
Bandera del Soleràs Escut del Soleràs
Imatge-ElSoleras.jpg
El Soleràs nevat: gener 2006

Localització
Localització del Soleràs respecte de les Garrigues.svg
41° 24′ 55″ N, 0° 40′ 58″ E / 41.415277777778°N,0.68277777777778°E / 41.415277777778; 0.68277777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Ponent
Comarca Garrigues
Entitats de població 1
Població
Total 350 (2016)
• Densitat 28,69 hab/km²
Gentilici Solerassenc, solerassenca
Geografia
Superfície 12,2 km²
Altitud 381 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Jordi Segura Sarlé
Indicatius
Codi postal 25163
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25206
Codi IDESCAT 252069
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Soleràs és un municipi de la comarca de les Garrigues. L'economia del poble està fortament basada en l'agricultura i la ramaderia. La festa de la patrona del municipi se celebra el 15 d'Agost.


El terme municipal del Soleràs que abasta 12,23 km² s'estén al sector de ponent de la comarca, a l'extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat replanat pels bancals, on s'alternen els conreus i les terres per al bestiar. Limita amb les poblacions del Cogul (NE), l'Albagés (E), els Torms (SE), Granyena de les Garrigues (NW) i la Granadella (SW).

L'únic nucli de població del municipi és a la Vall Major o riera de Juncosa, que neix al terme municipal de Juncosa de les Garrigues i travessa la comarca en sentit SE-NO passant a la dreta del poble del Soleràs fins a la seua desembocadura al pantà d'Utxesa, al terme municipal de Torres de Segre. Cap al nord hi ha el despoblat de Montmellet o de Montbellet, on hi ha restes dels murs d'una derruïda església que la tradició atribueix a un convent del Cister.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Les carreteres que creuen la vila són la C-233 de Flix a Bellpuig, que connecten El Soleràs pel sud amb La Granadella (13 km) i pel nord amb l’Albagés (10 km), i la carretera L-701 de l'Albatàrrec a Juncosa que connecta el poble amb Granyena de les Garrigues (4 km) i Els Torms (5 km). Un dels pobles veïns és El Cogul, conegut per les pintures rupestres de la Cova dels Moros.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 18 17 57 222 774 1.029 868 927 968
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
932 878 822 778 659 593 540 476 445 430
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
424 420 418 438 407 382 419 376 368 359
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres referències històriques escrites les trobem en un document del Llibre Verd de la Ciutat de Lleida, de l'any 1114, on s'anomenen tots els límits del terme, que pertanyia a la ciutat de Lleida.

L'any 1149, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, fundador del monestir de Poblet, va conquerir el territori als musulmans. El rei Alfons I El Cast, fill de Ramon Berenguer IV, va encomanar, l'any 1181, al cavaller Ramon de Cervera la repoblació del territori, i El Soleràs, juntament amb els pobles d'Els Torms i Juncosa de les Garrigues, van passar a formar la Baronia de Juncosa.

L'any 1224, l'abat de Poblet va comprar per la quantitat de 1.200 morabetins alfonsins la Baronia de Juncosa al seu posseïdor Ramon de Miravet. L'any 1313, Poblet va acabar de comprar els drets dominicals dels tres pobles a Pere de Cervera, castlà de Castelldans.

A partir d'aquesta època, la història posterior ens vincula durant segles al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, fundat l'any 1150 pel comte Ramon Berenguer IV.

A l'extinció de les senyories, les tres localitats, que havien estat sempre dins l'òrbita de Lleida, formaren part del partit judicial d'aquesta ciutat.

Economia[modifica | modifica el codi]

Degut al tipus de sòl i la pluviometria del lloc on està situat el poble, s'ha dedicat sempre als conreus de secà, sobretot a l'olivera i l'ametller, a més d'uns cultius d'hort a la vall. Tot i així hi ha finques que reguen per goteig amb aigua canalitzada que porten de pous que recullen l'aigua a la Vall Major. També és important el sector de la ramaderia, especialment granges de pollastre i porc.

El poble compta amb una cooperativa agrícola fundada l'any 1919 per solucionar els problemes de competitivitat en el preu que tenien els pagesos al vendre les olives, sempre lligats a interessos de tercers. L'any 1950, la cooperativa va crear les seccions d'ametlles, adobs i insecticides, cereals, pinsos, cultura agrícola i crèdit. Amb aquest ventall de serveis va aconseguir donar una cobertura quasi total al soci. L'any 1994 l'altra cooperativa del poble, que era avícola, va haver de tancar assumint la cooperativa agrícola les seues funcions i serveis. Actualment és la principal empresa del poble i motor econòmic.

Entitats i costums[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a les associacions culturals, cal destacar l'Orfeó Veus del Camp, que es va fundar el 1954.

Per Tots Sants s'acostuma a celebrar al final de la missa el popular Encant, subhasta de menjar, especialment de dolços i de pastissos, que porta la gent del poble per ajudar a les despeses de la parròquia; fins no fa gaires anys també s'hi portaven alguns animals (conills i pollastres). Aquest costum té l'origen en el fet que antigament es recollien diners per a pagar els predicadors que venien convidats.

Edificacions destacables[modifica | modifica el codi]

Els edificis de major interès del poble són:

  • Vista del Soleràs als anys 1920 amb el nou molí d'oli, obra de Cèsar Martinell (www.elsoleràs.cat).
    L'església parroquial de Santa Maria d'estil neoclàssic (1805).
  • L'ermita del Sagrat Cor de Maria d'estil neogòtic (1954).
  • La Cooperativa del Camp, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell d'estil modernista (1920-1921).
  • Ruïnes d'un molí d'oli del segle XVIII, sense restaurar.
  • Gruta de la Mare de Déu de Lorda (1987).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Soleràs Modifica l'enllaç a Wikidata