Coves del Cogul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCoves del Cogul
064 Pintures de la cova dels Moros, exposició al Museu de Gavà.JPG
La Dansa del Cogul. Calc d'Henri Breuil
TipusGruta amb art rupestre i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deArt rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
PaísCatalunya Països Catalans
LocalitzacióEl Cogul (Garrigues)
 41° 27′ 53″ N, 0° 41′ 50″ E / 41.464786°N,0.6971°E / 41.464786; 0.6971
Dades i xifres
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1998
Bé d'Interès Cultural
Data25 abril 1924
IdentificadorRI-51-0000275
Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador2017-ZA
Història
Primera menció escrita1908 (Ramon Huguet)
ArqueòlegCeferí Rocafort
Troballa arqueològicaPintures rupestres d'art llevantí
Activitat
Gestor/operadorUNESCO

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, l'expressió artisticocreencial més extraordinària i singular de la prehistòria europea. S'estenia durant l'epipaleolític (fa 10.000 anys fins a 6.000 anys) per tot el sector oriental de la península Ibèrica, i s'anomenà, per contraposició a les del nord, art llevantí. També té aquest fris rocallós mostres pictòriques dels primer agricultors: l'art esquemàtic (fa 6.000 anys); les primeres d'aquesta expressió abstracta del món de les creences que es trobaren a Catalunya. L'indret, situat al Cogul, a les Garrigues, és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. Hi ha un centre d'interpretació i el conjunt està preparat per a la visita del públic.[1]

Descripció[modifica]

Les 48 figures de la Roca dels Moros configuren un mínim de vuit composicions que representen bàsicament fauna salvatge i escenes de cacera. La més coneguda, però, mostra un grup de dones dansant. Al costat d'aquestes pintures rupestres hi ha 250 signes gravats d'escritures ibèrica i romana.[2]

A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc. L'escena de la dansa és la més famosa. S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí.

Les tombes del Saladar

Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripcions en escriptura ibèrica nord-oriental i alfabet llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica i romana.

Les tombes del Saladar[modifica]

Prop de les pintures hi ha un cementiri amb tombes excavades a la roca viva anomenat Tombes del Saladar.

Història[modifica]

Les pintures les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908, però qui les va donar a conèixer i les va valorar va ser en Ceferí Rocafort.[3] Qui les va valorar com a testimoni prehistòric indubtable va ser l'investigador francès Henri Breuil, el 1909. Una altra edició més àmplia fou publicada per Joan Cabré en El arte rupestre en España (1914).[4]

Patrimoni mundial[modifica]

Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art rupestre llevantí, foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (1998).[5]

La Roca dels Moros, però, no és l'única herència artística que van deixar els humans de la prehistòria. El conjunt d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, que engloba 757 jaciments –60 a les comarques catalanes–, va ser declarat Patrimoni Mundial l'any 1998, i és el més gran d'Europa. Aquestes pintures, classificades com a art llevantí, expressen idees que, fins aleshores, eren inexistents. Les escenes, d'estil naturalista, narren una història i no són figures isolades sense cap mena de relació entre elles. El tret més significatiu és el protagonisme de l'home i de la dona. D'altra banda, algunes escenes Patrimoni Mundial recullen activitats comunitàries i socials, com ara la celebració de danses o potser de rituals religiosos. En alguns casos, es detallen la indumentària, el pentinat i, fins i tot, ornaments com ara plomalls al cap i braçalets als braços o sota els genolls, sens dubte signes d'una naixent diferenciació social.

Els més importants són, juntament amb els del Cogul, els abrics situats a la serra del Godall i els trobats a Ulldecona i els d'Os de Balaguer, així com els ubicats a les muntanyes de Prades, al terme de Montblanc.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul [Consulta: 10 maig 2020].
  2. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.287-2010 [Consulta: 18 gener 2014]. 
  3. Ceferí Rocafort, Las pintures rupestres de Cogul, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908.
  4. Rego, Lurdes «La gran descoberta de l'art rupestre». Sàpiens [Barcelona], núm. 74, desembre 2008, p. 40-44. ISSN: 1695-2014.
  5. Fitxa de les Coves del Cogul, UNESCO

Bibliografia[modifica]

  • Volum I de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar: Prehistòria i història antiga, de Joan Maluquer de Motes.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL (2003): L'art rupestre prehistòric a la comarca de les Garrigues", III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajuntament de Cervià de les Garrigues (Lleida), pp. 17-25.
  • Anna ALONSO, Alexandre GRIMAL i Rosa DÍAZ (2003): "L'art prehistòric de la Balma dels Punts (L'Albi, Lleida): un mateix espai per a dues creences diferents", IV Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 21-28.ISBN 84-609-2745-8
  • Alexandre GRIMAL Anna ALONSO i Rosa DÍAZ (2003): "Una aproximación als graffiti i gravats de la Balma dels Punts i del seu entorn (l'Albi, Lleida), IV Trobada d'estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 29-33. ISBN 84-609-2745-8.
  • Anna Alonso Tejada i Alexandre Grimal Navarro: L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes Alexandre GRIMAL y Anna ALONSO (2007): "Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andalucía", Catálogo del Arte Rupestre Prehistórico de la Península Ibérica y de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, nº 22, Valencia, I-II Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coves del Cogul