Micròlit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trapezis i fletxa armada d'un trapezi provinent d'una torbera de Dinamarca, a Tværmose

Un micròlit, del grec: micros i lithos, que significa 'petita pedra', és una eina petita de pedra tallada utilitzada en la prehistòria. Designa elements de les armadures, sovint de formes geomètriques, de llargada generalment inferior a 40 mm i de gruix inferior a 4 mm.[1] Aquestes petites eines es feien a partir de trossos de sílex (ascles) i caracteritza les eines dels darrers caçadors-recol·lectors (de l'epipaleolític i mesolític).

Història[modifica | modifica el codi]

Microgravettes

La miniaturització de les armadures dels projectils és perceptible en el curs del paleolític superior: ja es percep en el gravettià en les microgravettes.[2] El procés de microlitització continua i s'amplifica en el curs del magdalenià. En l'epipaleolític i mesolític, es destinen aquests petits fragments de pedra especialment a les fletxes.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els micròlits es fan a partir de laminetes (ascles) de sílex, fetes a partir de petits nuclis o de nuclis de mida gran.

La tècnica utilitzada per fer les ascles pot ser la percussió indirecta o la pressió.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micròlit Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Orliac, M. (1988) - « Microlithe », in: Dictionnaire de la Préhistoire, Leroi-Gourhan, A., (Éd.), PUF, pp. 721.
  2. Piel-Desruisseaux, Jean-Luc (1986), Outils préhistoriques. Forme. Fabrication. Utilisation, Masson, Paris. ISBN 2-225-80847-3. (pp. 147-149)
  3. Pelegrin, Jacques (1988), « Débitage expérimental par pression. "Du plus petit au plus grand" », Technologie préhistorique. Journée d'études technologiques en Préhistoire, (Notes et monographies techniques, nº 25). ISBN 2-222-04235-6. pp. 37-53).