- Llista de topònims del Cogul (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Hi ha comunicació per carretera amb diverses poblacions veïnes; destaquen la LV-7021 des d'Aspa (4 km), la mateixa des de l'Albagés (7 km), la L-700 de Granyena de les Garrigues (7 km) i l'esmentada LV-7021 d'Alcanó (7 km).
Evolució demogràfica
| 1497 f | 1515 f | 1553 f | 1717 | 1787 | 1857 | 1877 | 1887 | 1900 | 1910 |
| - |
34 |
34 |
59 |
248 |
591 |
514 |
473 |
486 |
491 |
|
| 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1990 | 1992 | 1994 |
| 488 |
432 |
413 |
398 |
366 |
285 |
264 |
248 |
235 |
235 |
|
| 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2012 | 2014 |
| 230 |
228 |
232 |
236 |
218 |
211 |
211 |
193 |
197
|
190
|
|
| 2016 | 2018 | 2020 | 2022 | 2024 | 2026 | 2028 | 2030 | 2032 | 2034 |
174
|
161
|
151
|
151
|
161 |
- |
- |
- |
- |
- |
|
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  |
Prehistòria. Patrimoni Mundial
[modifica]
El jaciment de la Roca dels Moros del Cogul presenta mostres de les creences de dos grups humans. D'una banda, hi ha l'anomenat Art llevantí, una expressió figurativa dels darrers caçadors-recol·lectors epipaleolítics (10.000-6.500 anys abans del present), que fonamenta la seva iconografia en els éssers humans (home i dona) i certs animals (cabra, cérvol, toro, cavall, porc senglar) amb un estil absolutament singular i únic. De l'altra, hi trobem el que es coneix amb el nom d'Art esquemàtic, una expressió abstracta dels grups productors (6.500-3.500 anys abans del present), que es fonamenta en el gestualisme expressionista i que, per tant, és d'una sorprenent modernitat. Punts digitals, traços, màcules i geomètrics, entre d'altres, conformen un repertori ample d'abstraccions. Des de 1998, aquest i tots els santuaris amb art prehistòric de Lleida han estat considerats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,[2] el màxim guardó que pot obtenir una obra humana. Cal assenyalar, això no obstant, que, dels 26 jaciments amb art que es coneixen enguany a les terres de Lleida, el 88,45% d'aquestes estacions amb art no disposen de cap mena de protecció, cosa que representa un enorme perill per a la seva conservació. Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric
- Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL (2003): "L'art rupestre prehistòric a la comarca de les Garrigues", III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajuntament de Cervià de les Garrigues (Lleida), p. 17-25.
- ALONSO TEJADA, Anna; GRIMAL NAVARRO, Alexandre (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.
- Alexandre GRIMAL y Anna ALONSO (2007): "Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andalucía", Catálogo del Arte Rupestre Prehistórico de la Península Ibérica y de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, nº 22, Valencia, I-II Vols, p. 113-252 (Vol I), p. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.