Marjada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Marjades o feixes a Mallorca, en molt bon estat
Feixes de conreu de secà (cereals i farratges) a Castelltallat (Bages)

Una marjada, una feixa o un bancal és una terrassa creada per la construcció d'un mur (marge o espona) fet usant la tècnica de la pedra seca en un coster d'una muntanya o un altre terreny rost.[1] Es construeix o construïa per conservar la terra i poder-hi sembrar o, bàsicament, plantar arbres de secà com les oliveres, els ametllers i els garrofers, vinya, o fins per a horts. Un conjunt de marges formant una sèrie de marjades es pot anomenar una margenada[2] o un vessant marjat.[3]

La persona especialitzada en la construcció en pedra seca s'anomena marger,[4] mestre marger o margenador.[5]

A Mallorca, gairebé tota la serra de Tramuntana n'és plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ja foren construïts en l'època de la dominació musulmana de l'illa. Actualment, i a causa de l'abandonament dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han esbaldregat.

Distribució de les marjades [6][modifica]

La distribució de les marjades és fruit de la interrelació de l'home amb l'espai. En altres paraules, és fruit de la interrelació de les característiques físiques de l'espai i les necessitats humanes. Es poden diferenciar les següents marjades depenent de la distribució:

  • Paral·lela contínua: els murs es disposen en alineacions paral·leles i es perllonguen al lIarg de tot el camp marjat de manera contínua o amb petites interrupcions. Pot presentar diferents tipus de marges (curvilinis o rectilinis) depenent del terreny. Tot això, hem de destacar la disposició concèntrica on els murs es distribueixen seguint línies mestres marcades per successius arcs de radi progressivament reduït, traçats a partir d'un centre comú.
  • Paral·lela en ziga-zaga: els murs es diposen en alineacions aproximadament paral·leles i no es perllonguen al llarg de tot el camp marjat. Els trams sense murs constitueixen la via deconnexió entre les terrasses i dibuixen un accés en ziga-zaga. Amb aquest sistema es facilita la comunicació sense necessitat de crear estructures per remuntar les marjades.
  • Geomètrica no paral·lela: les marjades, individualment, estan traçades seguint patrons geometrics més o menys artificials, però el conjunt no s'ajusta a solucions regulars. S'aplica com a solució constructiva en els indrets de poc pendent, a terrasses fluvials i a fons de tàlvegs.
  • No geomètrica: les marjades no segueixen cap tipus d'ordre i s'integren en el modelat natural del terreny. Aquesta tipologia apareix ben representada en els casos de microrelleu molt remarcat com roquissars i terrenys intensament carstificats.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «marjada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ernest Valls, Enginyer. Anna Añó, Biòloga. Jordi Valero, Enginyer tècnic forestal: Estudi del sòl no urbanitzable. PLA GENERAL DE TORTOSA 2000 - 2016, Punt 6.3 - Patrimoni territorial: les construccions de pedra en sec, p. 60. Consultat el 20 desembre 2010.
  3. Antoni Colomar i Marí (director), Antoni Reynés i Trias (coord.). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental. Una proposta de catalogació. Comissió Europea, Consell de Mallorca, FODESMA, 2002, al Glossari multilingüe, p. 233. (en català, castellà, francès i italià).
  4. La pedra en sec a Mallorca. L'ofici Arxivat 2010-05-07 a Wayback Machine., Consell de Mallorca. Consultat 20 desembre 2010.
  5. Julio Montfort i Tena: El marjenador, article sobre l'ofici amb un vocabulari de la pedra seca. Consultat el 20 desembre 2010.
  6. Múltiples autors (2000). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental. Una proposta de catalogació. Comissió Europea, Association de Développement Infographique, Università di Genova, Consell de Mallorca. {{format ref}} http://www.conselldemallorca.net/media/22992/PATTER_baixa_res.pdf

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marjada