Retaule de la Verge dels Paers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaRetaule de la Verge dels Paers
Retaule-Verge-Paers-segle-XV ARAIMA20120305 0096 23.jpg
Tipus quadre i retaule
Creador atribuït a Jaume Ferrer II
Creació 1451 ↔ 1454
Material pintura a l'oli
taula (superficie de pintura)
Col·lecció Paeria de Lleida
Modifica les dades a Wikidata

El Retaule de la Verge dels Paers, també conegut com el Retaule de la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Jordi o Retaule de la Paeria[1] és una obra gòtica realitzada per Jaume Ferrer II[2] durant el segle XV i que actualment [3] presideix el Saló del Retaule de l'Ajuntament de Lleida, que és l'espai on habitualment se celebren els matrimonis civils.[4]

Història[modifica]

Motius per a la seva creació[modifica]

L'origen d'aquesta obra es remet a la edat mitjana, en aquella època Lleida es trobava dins de la Corona d'Aragó, estava regida per tant per la monarquia que havia aconseguit restaurar el cristianisme a la peninsula. Les ciutats van viure una etapa de creixement que necessitava d'un cert ordre, aquest el proporcionava el govern municipal, qui entre altres coses s'encarregava de recaptar impostos.

El segle XV es considera una etapa convulsa per a la majoria de ciutats europees, la depressió econòmica i crisi demogràfica dels anys anteriors van augmentar les tensions socials a les ciutats, ja que es demanava accés als càrrecs municipals entre d'altres drets, de la mateixa manera els poders municipals buscaven una major emancipació dels poders reials, els quals tenien el suport gairebé incondicional de la esglesia.

D'aquesta manera, les diferents institucions i figures que conformaven el govern municipal van decidir obtenir prestigi i dignitat mitjançant la creació d'expressions plàstiques i artístiques, entre d'altres, escultures i retaules les quals tinguessin temàtica religiosa perquè la població els atorgués la mateixa devoció i aprovació. Una de les actuacions de la ciutat de Lleida, continuant amb la promoció artística del moment, va ser la creació d'una capella a l'interior de la Paeria.

« "Per a aquest espai litúrgic i devocional els paers encarregaren un retaule al pintor més important en aquell moment a la ciutat, Jaume Ferrer".[1] »

El terme "paer" significa home de pau, va ser atorgat per Jaume el Conqueridor a les autoritats municipals de Lleida al segle XIII.

Autor[modifica]

Article principal: Jaume Ferrer II

L'autoria d'aquesta obra se li va atribuir a Jaume Ferrer II per raons estilístiques i certa evidència documental. Es així perquè tot i que no es conserva, existeix o s'ha descobert un document que així ho digui, dos documents, un del 1439 i un altre de 1444, que si que mostren una presència del presumpte autor a la Paeria com a mostassaf. Tampoc es pot extraure informació dels llibres dels Consells Generals del Municipi perquè hi ha carència d'aquests durant les legislatures dels anys esmentats.

Un detall interessant d'aquests documents també es que han portat al plantejament de dues hipòtesis, ja que es parla del retaule de Sant Miquel(mai trobat) i s'ha nombrat la possibilitat que aquest sigui la taula on apareix Sant Miquel de l'actual retaule, és a dir que en un moment donat l'artista decidís aprofitar-la i reutilitzar-la.

Sala de plens de la Paeria de Lleida la qual encara les vistes al retaule

Es creu que podria haver estat pintat entre 1444 i 1455, hi ha també varies hipòtesis en quant al moment de creació del retaule degut a la falta de documentació. La data més antiga faria referència a la documentació si existent del encàrrec del Retaule de Sant Miquel entre 1443 i 1447 que es podria haver anat modificant a favor d'una obra dedicada a la Mare de Déu en presència dels Paers, si fos així el retaule hauria tingut la participació de Pere Teixidor, ja que existeix evidència de que en aquell moment estaven junts a Lleida i la doctora Rosa Alcoy va admetre la presència de dos o tres artistes a l'obra. Es creu també que hauria de ser una obra posterior a 1445, ja que aquest va ser el moment en què Lluís Dalmau va presentar el Retaule de la Verge dels consellers, que es creu que podria ser una referència clara per a l'encàrrec de l'obra. Una data important és el 22 d'agost de 1453, ja que en un document es parla de que el consistori aprova el pagament de "certa obra", si aquell va ser el moment de construcció de la capella el retaule no podria ser anterior a aquesta, podria ser-ho si es tractés d'una reforma, però es difícil de saber.

Situació actual[modifica]

Retaule de la Verge dels Paers a la sala de plens o Saló del Retaule de la Paeria de Lleida 2017

Inicialment presidia l'altar de la capella de la Paeria. Posteriorment es va traslladar al Saló del Retaule.[5] El 1992 es va desmuntar i va ser traslladat a Barcelona amb motiu d'una mostra temporal sobre art medieval que va tenir lloc durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. 20 anys després, durant el 2012, es va traslladar al MNAC per a l'exposició Catalunya 1400. El gòtic internacional. El 26 de juliol del mateix any va tornar a Lleida.[6]

Actualment el terme Paer, tot i que només utilitzat a la ciutat de lleida i en alguns municipis de la provincia, segueix designant a la persona de màxima autoritat del municipi o alcalde, de la mateixa manera l'edifici pren el nom de Paeria.

Presidia originalment l'altar de la capella de la Paeria. L'obra té com a figura central la Mare de Déu flanquejada pels arcàngels Gabriel i Miquel. La Mare de Déu, envoltada dels quatre paers, simbolitza la protecció sobre el govern de la ciutat.[cal citació]

Descripció del retaule[modifica]

L'obra incorpora novetats del segon període del gòtic internacional, introduïdes als mateixos anys trenta a Barcelona per Bernat Martorell, amb qui Jaume Ferrer II es relacionà el 1450, i que es poden apreciar en l'escena de l'Anunciació d'aquest retaule on Jaume Ferrer pinta els objectes de l'escriptori de la Mare de Déu buscant l'efecte de la profunditat que dóna la llum en projectar la seva ombra al darrere. És un afany per descriure la realitat quasi com un inventari, amb força nombre d'objectes en un context d'escena costumista. Els objectes d'escriptori ja descrits, però també mobles, llibres, un gerro amb flors, una gallina picotejant i un gat i una rata a la terrassa.[7] Per altra banda, la manera exquisida com pinta la indumentària dels reis mags de l'escena de l'Epifania està molt lluny d'aquella sobrietat del món italogòtic sienès del tres-cents i l'acosta al gust pel detall del món flamenc, així com a la moda luxosa imperant a Florència i a les corts europees de l'època. (FALTA RECTIFICAR)

Figures centrals[modifica]

Taula de la verge i els paers[modifica]

Com a figura central veiem la Mare de Déu entronitzada i coronada amb un nimbe daurat de grans dimensions en el qual es pot llegir “Ave Maria gratia plena dominus”, a la seva falda hi ha el nen Jesús, els dos sostenen un filacteri on posa “Beati qui faciunt iutitia” (lloats els que fan justícia), frase que va dedicada als paers, que apareixen al seu costat agenollats amb intenció però dificultat per ser identificats.

Aquesta escena remet a un detall ja esmentat, la seva similitud amb el retaule de la Verge dels Consellers de Lluís Dalmau. En el moment que es va fer aquest retaule a Barcelona es requeria un element o acció per a restaurar el poder del govern municipal, en aquella època molta població era analfabeta però coneixien bé la religió, per tant mitjançant representacions artístiques amb figures divinitzades es podia fer entendre de manera efectiva el que es volia transmetre a la població. El mateix passava a la ciutat de Lleida, es requeria d’un element de reconnexió de la població amb el govern municipal i van decidir seguir l’exemple de la Ciutat Condal.

Es mostra clarament el caràcter i funció política de l'obra de manera que el poder dels paers es aprovat i per les diverses figures divines que hi apareixen, es deixen clares també les jerarquies socials.

Les figures que falten esmentar son, a la dreta de la verge l’arcàngel Sant Miquel, patró de la ciutat de Lleida i considerat guardià de les ciutats aguantat la bandera de la Paeria enlloc de l’habitual creu, i a l'esquerra de la verge l’arcàngel Sant Gabriel, reconegut per la seva vestimenta blanca i blava i per portar una rama del paradís.

La figura amb més detall i riquesa ornamental és la de la Verge, el mantell que la vesteix actualment té un color verdós, tot i que era blau, porta un e

stampat amb un brocat daurat molt minuciós i una sanefa daurada també amb estampat floral amb una tècnica anomenada estofat, els plecs elaborats creen una sensació de volum i exuberància que augmenta l’impacte social. 190x110cm

Taula de Sant Miquel[modifica]

Apareix de nou l’arcàngel Sant Miquel, però en aquest cas amb una postura més impactant i majestuosa, ja que està lluitant contra el dimoni tot i que el seu rostre es mostra impassible i confiat. Se’l coneix per ser el protector de l'església, invocat per les temptacions. “Des del punt de vista iconogràfic es representa la pesada de les ànimes o la psicòstasi.”

La petita figura nua en un dels costats de la balança que sosté l’arcàngel representa una ànima fugint de les mans de Llucifer mentre aquest intenta fer trampa recolzant el seu cap a l’altre costat.

El dimoni apareix representat de forma completament grotesca amb un altra cara al pit, al ventre, al genoll i al muscle (espatlla). La seva morfologia correspon a un arquetipus vist en altres obres a Lleida com al retaule de Sant Pau Eremita i Sant Antoni Abat del Museu de Lleida, de la mateixa manera al llarg del segle XV es troben varis retaules dedicats a Sant Miquel.

Tècnicament és interessant destacar la utilització de la textura metàl·lica de l’armadura per practicar reflexos lumínics. 162x82cm

Taula de Sant Jordi[modifica]

Aquesta taula està dedicada a Sant Jordi, patró de Catalunya, és una de les més conegudes i fàcils d’identificar, ja que es veu clarament un cavaller damunt d’un cavall blanc atacant al drac i una princesa observant al fons al primer pla i la ciutat de Silca (província de líbia) amb nombrosos personatges observant darrere la muralla, tal com narra la llegenda. La imatge en general transmet una sensació de dinamisme, el cavall està orientat de manera contraria a l’habitual per enfocar l’atenció cap al centre del retaule i se li dona més intensitat amb la espasa enlairada, la ciutat recull una tipologia pròpia de les existents al nord d’Europa i recrea gran quantitat de detalls com ara els escuts o la perspectiva jugant amb elements arquitectònics.

Es important destacar que aquesta imatge, a diferencia de les altres no té un fons daurat, fet que indica un trencament amb la tradició medieval en favor de la influencia paisatgística flamenca tot i que continua magnificant alguns elements per a destacar la seva importància, com ara els objectes metàl·lics de les brides del cavall. En general l'obra mostra un enriquiment cromàtic a favor de la varietat i vivesa de colors així com major suavitat del el modelat dels volums que atorguen un particular impacte visual. 162x80cm 

Taules de l'anunciació[modifica]

Es tracta de les dues taules laterals superiors, les dues corresponen a la escena de l'Anunciació però està dividida per la taula de la crucifixió. La taula de l'esquerra presenta l'Arcangel de l'Anunciació amb una postura similar al retaule de Verdú sostenent un filacteri, en aquesta imatge s'aprecia l'intent de crear un punt de fuga el qual hauria de millorar la perspectiva i profunditat però no acaba de ser ben definit degut al mur de mitja alçada. S'aprecia això si una millora amb els plecs de la túnica caiguda els quals tenen un aspecte més natural que demostra aprenentatge de l'autor combinat amb les ja molt utilitzades parts daurades de signe simbolic i religiós.... La taula de la dreta presenta la Verge de l'Anunciació, aquesta està en actitud de preg degut a la presència de l'àngel, és interessant el ric repertori d'objectes pintats a la sala, apareixen també uns lliris representant la puresa de la verge així com el colom símbol de l'Esperit Sant amb el nimbe crucífer, aquesta és una imatge en la qual l'autor es va concentrar molt en tots els detalls. El sostre interior de color roig serveix per a crear sensació de profunditat compensant la falta de perspectiva al sól, la finestra permet veure una ciutat emmurallada.

La part superior de la taula està decorada amb un daurat ornamental i l'estofat de motius vegetals, elements molt usuals a les obres d'aquest pintor. S'ha de dir que a nivell tècnic la gran recreació de detalls mostra una relació amb els ideals de la pintura flamenca del segle XV on el màxim representant a Catalunya va ser Bernat Martorell, el qual va coincidir amb Jaume Ferrer fent treballs a la Seu Vella l'any 1441.

Clarament el fet més curiós es la separació de les taules, ja que esconsidera, seguint les línies de la pintura, que va ser pintada i posteriorment dividida en dues parts. Aquesta pràctica, tot i que poc habitual, ja s'havia vist en algunes obres de Joan Mates en un dels seus tríptics.

Crucifixió[modifica]

Aquesta és la taula que corona l'espai central i com ja indica el nom es tracta de la representació de la escena on Crist va ser crucificat. Es sense dubte el tema central de la iconografia cristiana i l'element més fàcil de reconèixer tot i que la representació de Crist mort no va arribar fins al segle XI, anteriorment es presentava viu i triomfal. En aquesta escena apareixen també els lladres bo i dolent els quals es diferencien amb la forma de crucifixió i característiques físiques, uns soldats jugantse la túnica als daus, les santes mullers i Sant Joan, el fet que Crist estigui travessat pel llancer indica que s'agafa com a referencia i font bíblica l'Evangeli segons sant Joan.

Des del punt de vista tècnic s'aprecia una composició de la escena una mica descuidada, ja que tots els personatges estan al mateix pla i hi ha una manca de profunditat, es interessant destacar la riquesa de colors que proporciona a alguns elements i l'alternança de tons que creen contrast entre els objectes a primer pla i al fons com les muntanyes.

Com a dada general, la sensibilitat religiosa i el protagonisme de la verge va d'acord amb la popularitat que va adquirir el culte a aquesta figura al llarg dels segles XV, XVI i XVII.

Taules de la 1 a la 3 del bancal

Bancal[modifica]

La descripció comença per la zona inferior anomenada bancal o predel·la on hi ha 7 taules amb diferents escenes bíbliques.

  • A la primera(d'esquerra a dreta de la zona inferior) hi apareix l'escena de la nativitat amb l'adoració dels pastors. Apareixen sant Josep, la Verge i el nen Jesús a l'establia, aquestes figures de gran detall i expressió tècnica estan en primer pla, en segon pla estan els animals i els pastors amb les mans unides en actitud de pietat i adoració. A la part superior dreta si es mira detalladament s'aprecia la escena de l'anunci de l'àngel als pastors, aquest porta un filacteri on s'escriu Gloria in Eclesis.
    Taules de la 3 a la 5 al bancal
    En la segona taula, seguint a la primera, apareix l'Epifania amb l'arribada dels Reis Mags, un detall a destacar és la presència del rei negre, ja que aquesta figura no es va popularitzar fins un segle més tard.
  • En la tercera ja apareix la resurrecció, un moment més avançat en la vida de Crist. Recorda una obra del mateix pintor a l'esglesia de Santa Maria de Verdú
  • La quarta taula es podria relacionar amb el Crist en Pietat, una imatge que generalment apareix en braços de la Mare de Déu o altres personatges
  • En la següent taula, la cinquena, apareix el moment de l'Ascensió, apareixen onze apostols
  • La sisena taula fa referència a la Pentecosta, el moment després de la mort i resurrecció en quant Crist torna en forma d'esperit sant (FALTA INFORMACIÓ)
  • Dormició de la Mare de Déu, es coneix com el trànsit de la verge maria

Guardapols[modifica]

Hi ha guardapols tant en la part superior com als laterals, aquests elements tenen la funció de protegir la integritat de l'obra en general i al mateix temps són aprofitats per a enriquir-la encara més. Al de la part superior apareix l'anagrama IHS flanquejat per dos angels vermells seguits d'altres figures, seguint el costat dret d'aquest apareix l'escut de Lleida.

Als guardapols externs dels carrers laterals, a la zona superior de l'esquerra està sant Francesc d'Assís i a la dreta sant Domenech, a la part inferior esquerra apareix sant Agustí i al costat esquerre sant Jeroni.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Puig Sanchis, Isidre. Jaume Ferrer II: Pintor de la Paeria de Lleida (en català). 2005. Lleida: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida i Pagès Editors, S.L., Novembre, p. 114-195. ISBN 84-9779-331-5. 
  2. 'La Verge dels Paers' prepara su viaje al Museo Nacional de Arte de Cataluña
  3. el retaule de la Verge dels Paers torna a l'ajuntament de Lleida
  4. «Desmunten el retaule de la Verge dels Paers per dur-lo al MNAC». Diari Ara [Barcelona], 06-03-2012. ISSN: 2014-010X.
  5. El Palau de la Paeria. Turisme de Lleida
  6. ACN. «El Retaule de la Verge dels Paers torna a l'Ajuntament de Lleida». CCMA, 26-07-2012. [Consulta: 3 gener 2018].
  7. Dalmases; José i Pitarch, 1984, p. 235.

Bibliografia[modifica]