Vés al contingut

Teatre Principal (Lleida)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatre Principal
Imatge
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteManuel Cases Lamolla
Obertura29 de desembre de 1951
Construcciósegle xx (1950)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLleida Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Paeria, 7
Map
 41° 37′ N, 0° 38′ E / 41.61°N,0.63°E / 41.61; 0.63
BCIL
IdentificadorIPAC: 14388
Lloc webwww.jcacinemes.com

El Teatre Principal és el teatre més antic de la ciutat de Lleida. Situat a Plaça Paeria, número 7. Actualment, funciona també com a sala d'exhibició de cinema amb projeccions diàries, i en ell es van projectar les primeres edicions de l'Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya.[1]

L'antic Teatre Principal

[modifica]

L'actual Teatre Principal que coneixem no és el primer teatre que amb aquest nom s'ha aixecat a la capital de les Terres de Ponent. L'antic Teatre Principal es va incendiar l'any 1876 i estava situat molt a prop de l'actual, també al ben mig del Carrer Major. L'edifici del teatre s'havia adaptat a la construcció ja existent de l'antic convent que l'Orde dels Agustins havia aixecat entorn el 1778 i que amb la Llei de Desamortització passà a mans de l'estat.

Fou d'aquesta manera com un grup d'afeccionats a les arts escèniques i el mateix ajuntament hi instal·laren el Teatre Principal, amb una capacitat de 80 persones, on l'escenari ocupava l'espai del presbiteri mentre que la nau i les capelles servien de pati de butaques i de llotges. D'altra banda, la part de la sala Capitular i les dependències contigües es va convertir en un cafè molt freqüentat.

Malauradament, la matinada del 22 d'octubre de 1876 va patir un greu incendi que el calcinà per complet i el va deixar en estat ruïnós. Les cròniques de l'època mai van concretar l'origen de les flames.[2]

L'actual Teatre Principal

[modifica]
Sala del Teatre Principal abans de les obres del 1986

L'any 1876 Lleida va perdre el seu teatre i no va ser fins al 29 de desembre de 1951 que es va inaugurar el Teatre Principal que coneixem en l'actualitat.[3]

Durant els anys 40 i 41 tothom va pensar que Lleida necessitava un teatre, i alguns particulars, d'una banda, i la Paeria, de l'altra, varen posar en marxa diversos projectes. No va ser fins al 15 d'abril de 1947 que es va decidir obrir la convocatòria per a l'execució del teatre. Es van presentar dos projectes: un de Jaime Baldomá Vinós i un altre d'Humbert Puig Farrán i Manuel Cases Lamolla. Es va aprovar finalment el segon projecte.[4]

El gener de 1948, Cases Lamolla i Puig Farran van dur a terme un gran pas per intentar desmarcar-se de la gran passivitat de l'ajuntament i van decidir continuar amb el projecte amb iniciativa privada, amb el suport municipal, però sense el caràcter públic i oficial amb el qual intervenia directament la societat “Teatro Principal, S.A.” de la qual formaven part.

De seguida van començar les tasques de compra de les propietats particulars, la formació d'una societat i la confecció del projecte, que finalment va reunir personalitats del món de Lleida, advocats, metges, comerciants, industrials, contractistes i propietaris.

Finalment, un cop acabat el teatre, que fou construït per Miquel Puigdevall amb els materials més nobles d'aquells moments, va ser inaugurat el 29 de desembre de 1951.

La iniciativa va tenir una acollida extraordinària i el Teatre Principal ha enriquit des d'aleshores l'oferta cultural a Lleida i ha viscut els batecs de la ciutat.

Arquitectura

[modifica]
Construcció del Teatre Principal de LLeida 1949

La construcció del nou teatre va comportar una sèrie de problemes que a poc a poc van anar-se resolent. El principal entrebanc fou l'adequació del projecte a un solar molt difícil, en què hi havia 12 finques de diferents propietaris; una d'elles, la número 13, que resultava gairebé impossible d'adquirir.[5]

El solar tenia una superfície de 1.200 metres quadrats, en la qual es calculava un aforament de 1.500 espectadors. L'ample i alt de la sala en la part anterior eren de 20 metres i el fons de la platea, de 25 metres. L'espai de l'amfiteatre que el separava de l'escena en el seu fons era de 35 metres.[6]

Durant les obres es van trobar restes dels baixos de la Casa del General construïda per la Generalitat a final del segle XVI.[7]

Hi havia galeries de llotja al primer i al segon pis, i una galeria general amb entrada a part de la resta de localitats en un tercer pis. Es disposava de sis sortides i cinc escales. L'escenari disposava d'un espai de 9,50 metres per 18 metres.

La decoració exterior de la sala, salons i vestíbul es va fer a base de guix, ferro forjat i marbres; les pintures, a base de daurats, esmalts i estucats, i al sostre de la sala uns efectes de llum negra simulaven la nit exterior.

Damunt de la boca de l'escenari, unes pintures a l'estil de Josep Maria Sert evoquen els temes teatrals: la comèdia, la tragèdia, la farsa i l'òpera.

Tot l'edifici, tant l'exterior com l'interior, està ambientat amb elements clàssics. Els porxos tenen un pilar principal situat a la cantonada que dona a la Plaça de Sant Joan, i que en la seva reconstrucció ha estat reivindicat pel Governador Blondel, de qui s'hi pot trobar un bust. Tothom coneix aquest indret com el “Pilar del General”.

A l'entrada del teatre es van construir unes vitrines de diferents mides, als dos costats de la primera escalinata, dedicades a la mostra de propagandes d'espectacles i que van servir antigament com a reclam de les marques comercials de la ciutat de Lleida. Una d'elles estava ocupada pels productes de Suquets; una altra, més gran, feia de taquilla i en una altra es venia loteria.

Ja començada l'explotació del teatre, la direcció tècnica fou encarregada als germans Miquel i Jordi Cortada Argilés, persones ja enteses en afers culturals després de trenta anys de ser propietaris del Teatre Victòria.

Música

[modifica]

La construcció del Teatre Principal responia a unes necessitats evidents de la societat de la ciutat, amb una visió política de futur creixement de la població. Fins aquell moment, Lleida s'abastia de petites sales que cobrien les aportacions culturals (teatre, música, dansa, etc.)

El nou teatre va ser concebut amb els avenços tecnològics d'infraestructura que corresponien al moment i amb un aforament que permetia fer actes de més magnitud. Va ser un respir per poder dur a terme activitats que requerien muntatges més complexos.

Pel que fa a l'aspecte musical, el fet de tenir un escenari gran amb uns equipaments de tramoies i també una fossa per a l'orquestra, el dotà d'uns avantatges molt valorats al moment de fer sarsueles, òperes, dansa i música simfònico-coral. Cal remarcar, també, que el públic podia gaudir d'un confort fins llavors poc usual, i que l'acústica era molt bona.

El teatre ha estat, també, un punt de llançament d'entitats i de persones de la vida cultural i musical de la ciutat. Per exemple, el concert de presentació oficial a la ciutat de l'Orfeó Lleidatà, el 9 de gener de 1953, en la seva segona etapa, després de la Guerra Civil, sota el mestratge del jove Lluís Virgili i Farrà; també el concert de presentació de la nova coral Sícoris el 19 de gener de 1969, sota la direcció d'Antoni Virgili i Farrà. Exponents referencials importants per a Lleida, sense oblidar músiques, músics i altres agrupacions vocals i instrumentals que s'hi ha presentat.[2]

Actes inaugurals del Teatre Principal

[modifica]
29/12/1951 Byron en Venecia

Orquestra Filharmònica de Barcelona

Compositor: Eduardo Aunós Pérez

Companyia: Ballet Español d'Emma Malesas

30/12/1951 Marina (Arrieta)

Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni

Orquestra Filharmònica de Barcelona

Repartiment: L. Huarte, P.Civil, A.Cabanes, Ch. Gonzalo.

Companyia: Ballet Español d'Emma Malesas

Repartiment: T. Valt, T. Rosado, R. Gómez, P.Civil, A. Cabanes

Òperes i sarsueles

[modifica]
11/5/1952 La montería

El cantar del arriero

Orquestra Filharmònica de Barcelona

Companyía de Arte Lírico i la col·laboració de Marcos Redondo
13/5/1952 La Gran Vía

El canastillo de fresas (J. Guerrero)

Compañía de Arte Lírico i la col·laboració de Marcos Redondo
29/8/1952 Molinos de viento (Pablo Luna)

Cadetes de la reina (Pablo Luna)

Cançó d'amor i de guerra

Compañía Lírica L. Calvo y E. Vendrell

Repartiment: E. Vendrell (fill) i A. Aguilà

30/9/1952 Carmen (Bizet) Compañía de Ópera G. Velazquez y P. Civil.

Repartiment: C.Velázquez, P. Civil, H. Esquerra, L. Torrentó

9/5/1953 La alegría de la huerta

La Dogaresa

Compañía Lírica Francisco Bosch
10/5/1953 Maruxa

Los Bohemis

El pájaro azul

Compañía Lírica Francisco Bosch
11/5/1953 Don Gil de Alcalá

Los gavilanes

Compañía Lírica Francisco Bosch
12/5/1953 La reina mora

La canción del olvido

La campana rota

Compañía Lírica Francisco Bosch
12/5/1953 Madame Butterfly Director: Mestre Sabarter
3/10/1953 Black el payaso Compañía: Lírica P. Sorozabal
8/5/1954 La tabernera del puerto

Entre Sevilla y Triana

Compañía: Lírica P. Sorozabal
9/5/1954 Katiuska

La eterna canción

Compañía: Lírica P. Sorozabal
15/12/1954 Chateau margaux

La tempranica

Sucedió en Mallorca

Compañía: Lírica A. Navarro
14/12/1954 El barbero de Sevilla

Moros y cristianos

La Dolorosa

Al dorarse las espigas

Compañía: Lírica A. Navarro
6/2/1957 Goyescas. Homenatge a E. Granados

Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Repartiment: D Pérez, G. Terrano, A. Ausensi, R. Gómez

Director: E. Toldrà; Regidor P. Civil

Director del cor: V Barbiere, Mestre de ball: J Magrinyà

7/5/1959 La Dolorosa

Luisa Fernanda

Compañía Lírica Juan Gual
11/5/1959 Peces de Mozart i Beethoven

Orquestra Simfónica de Madrid, grup de cambra

Director i solista: José Iturbi
Data a determinar (1959 - 1960) El canastillo de fresas

Goyescas

La Serva Padrona

Amatil y los visitantes nocturnos

Director musical: Adrià Sardó

Director del cos de ball: M. Obiols

12/5/1961 La Bohème

Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Repartiment: M. Lacambra, F. Granero, J. Simorra, M. Aguirre, J. Rico, D. Monjo
6/9/1963 Los claveles

La Dolorosa

La del manojo de

Compañía Lírica Juan Gual
11/5/1965 La Cabesera (Alonso) Teatro de la Zarzuela de Madrid
12/5/1965 La rosa del azafrán Teatro de la Zarzuela de Madrid
8/5/1966 La del soto del parral Teatro de la Zarzuela de Madrid
9/5/1966 Marina (Arrieta) amb Alberto Grau Teatro de la Zarzuela de Madrid
6-8/5/1968 Luisa Fernanda

La rosa del azafrán

Molinos de viento

Gigantes y Cabezudos

Compañía y Orquesta del Teatro de la Zarzuela de Madrid

Director musical: Jorge Rubio

14-15/5/1969 La Revoltosa

Bohemios

Canción del olvido

La alegría de la huerta

Compañía y Orquesta del Teatro de la Zarzuela de Madrid
9-11/5/1970 El violinista sobre el tejado

Maruxa

Compañía y Orquesta del Teatro Lírico de Madrid

Adaptació i direcció; J. Deus

8/5/1986 La Dolorosa "Antología lírica" Carles Munguía
9/5/1987 Cançó d'amor i de guerra Companyia del mestre Damunt
29/9/1987 La del manojo de rosas Companyia Ases Líricos de Evelío Esteve
14/5/1988 La taberna del puerto Companyia Ases Líricos de Evelío Esteve (Albert Grau)
15/5/1988 La del soto del Parral Companyia Ases Líricos de Evelío Esteve (Albert Grau)
6/5/1989 Los Gavilanes Companyia de sarsuela Arte Lírico
7/5/1989 Luisa Fernanda Companyia de sarsuela Arte Lírico
15/6/1989 Tosca Repartiment: Floria Tosca: M Colalillo; Mario Cavaradossi: F Ortíz;etc.
13/2/1990 La Bohème Repartiment:Mimi: I. Egido etc.
11/5/1990 Carmen Repartiment: Carmen: S.Salazar etc.
12/5/1990 Katiuska Companyia de sarsuela Arte Lírico
30/9/1990 Don Quichotte Repartiment: Don Quichotte: J.P Courtis; Sancho: J.M Frémeau etc.
12/2/1991 Norma (Bellini) Repartiment: Norma: P. Torreolanca etc.
19/11/1992 Cavalleria rusticana Repartiment: Santuzza: E. Castelló etc.
11/2/1993 La fada Repartiment: fada: R. Nonell; Jauspert: C. Gaspà etc.
7/11/2000 Il trovatore (G. Verdi) Repartiment: Manrico: B. Jae-Chu; Leonora: J. Borràs etc.
14/3/2001 Rigoletto (G. Verdi) Repartiment: Rigoletto: C. Almaguer
10/5/2001 La traviata (G. Verdi) Repartiment: Violetta: R. Mateu etc
6/11/2001 L'italiana in Algeri (G. Rossini) Repartiment: Isabella: S.Santiago etc

Referències

[modifica]
  1. Marin, David. «L'Animac madura a Lleida». El Punt Avui, 01-03-2010. [Consulta: 9 febrer 2020].
  2. 2,0 2,1 Història del Teatre Principal de LLeida, 2001, p. 206. ISBN 84-8409-134-1. 
  3. «Ayer fue inaugurado el Teatro Principal». La Mañana, 30-12-1951.
  4. «Teatre Principal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2017].
  5. Cases Lamolla, Manuel. Teatro Principal de Lérida (en castellà), 1951. 
  6. article=La inauguración del Teatro Principal Ciudad, 1952, pág: 8-10.
  7. I, Senyor. «El blog del senyor i.: Enfilar el carrer del General...», diumenge, 19 maig 2019. [Consulta: 6 març 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Abadal, Luis G.: "Equivocaciones ciudadanas", Rev. Ciudad, Cuad. XII, vol. VII, any 1955, pàgs. 178-179
  • "Ayer fue inaugurado el Teatro Principal", La Mañana, 30 de desembre de 1951, Lleida.
  • Barta, José; "Don Manuel Cases Lamolla", La Mañana, 16 de novembre 1969, Lleida
  • Cases Lamolla, Manuel; Montsenyn José: "Teatro Principal de Lérida", Lleida, 1951
  • Cases Lamolla, Manuel, "El general Blondel y la casa Mensa", Rev. Labor, núm.211, 1958
  • Lladonosa i Pujol, Josep; "Història de la ciutat de Lleida", Curial, Barcelona, 1980
  • Rabasa i Fontseré, Josep; Rabasa i Reimat, Francesc: "Història del Teatre a Lleida", Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 1985

Enllaços externs

[modifica]