Eduard Aunós Pérez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eduardo Aunós)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Aunós Pérez
Eduardo Aunós.jpg
Nom original (es) Eduardo Aunós Pérez
Biografia
Naixement 1894
Lleida
Mort 25 de setembre de 1967(1967-09-25) (als 73 anys)
Lausana
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de Justícia[1]
11 de juny de 1943 – 11 de desembre de 1945
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Treball, Comerç i Indústria
7 de febrer de 1924 – 7 de gener de 1930
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de març de 1918 – 6 d'abril de 1918
Circumscripció Sort

2 d'octubre de 1920 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Solsona[2]
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 25 de setembre de 1967
← -
- →
Qualitat Conseller Nacional[3]
Activitat
Ocupació Diplomàtic i polític
Partit Lliga Regionalista
FET y de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Modifica les dades a Wikidata

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.[4]

Biografia[modifica]

Fill del polític d'origen aranès Eduard Aunós i Cau i de Jovita Pérez i Navarro,[5] va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i va militar de ben jove a la Lliga Regionalista. Es va casar amb Dolores de Juan i en el moment de la seva defunció estava casat amb Maria Antonia Morales Giraldo.[6]

En fou escollit diputat a Corts per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1916.[4] També va ser secretari de Francesc Cambó en el Ministeri de Foment el 1918.[4]

Es va allunyar de la Lliga i durant la dictadura de Primo de Rivera va ser Ministre de Treball, Comerç i Indústria (1925-1930).[4] Admirador del règim feixista italià va tractar d'imitar el seu sistema corporatiu amb la creació d'un Codi de Treball (1926) i l'Organització Corporativa Nacional (1928). Després de la caiguda de Miguel Primo de Rivera, va tractar de formar un Partit Laborista a semblança del Partit Feixista italià, però li van mancar suports.

Després de la proclamació de la República el 1931 es va exiliar a París i amb l'esclat de la Guerra Civil prengué partit pel bàndol colpista.[4] Des de l'exili va col·laborar amb la revista Acción Española, incorporant-se a Renovación Española. En 1937 va ingressar a FE de las JONS com a cap del partit a França; i després de la unificació va ser membre de la Junta Política de FET y de las JONS.[4] Després de ser ambaixador a Bèlgica[4] (1939-1940) i Argentina[4] (1942-1943), fou nomenat Ministre de Justícia de la dictadura franquista entre 1943 i 1945,[n. 1] i impulsor de la Causa General. Després també va ser el president del Tribunal de Cuentas de Madrid.[4]

Leridanismo[modifica]

Va ser un dels impulsors del leridanismo, un moviment que promovia una visió romàntica i idealitzada de la ciutat, i defensava la província de Lleida com a concepte identitari (relativitzant la seva catalanitat) i exaltava alguns elements del folklore local.[7] El moviment s'organitzava al voltant de l'associació el "Caliu Ilerdenc", un elitista club gastronòmic i literari de la capital ilerdenca al qual se li atribuí la capacitat de decidir qui ocupava els càrrecs públics més rellevants de la província (entre ells l'alcaldia de la capital o la presidència de la diputació).[8]

Imputació en la causa contra el franquisme[modifica]

Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional d'Espanya en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i en els primers anys del règim, i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[9][10][11] Baltasar Garzón va ser imputat per prevaricació per aquest procediment en considerar el Tribunal Suprem que, sense entrar en el fons de l'assumpte (l'acusació als líders franquistes), no hi tenia competències.[12]

Obres[modifica]

  • Problemas de España (1928)
  • Estudios de Derecho Corporativo (1929)
  • Itinerario de la España Contemporánea (1941)
  • Biografía de Venecia (1948)
  • Los viñadores de la última hora (1952)
  • Guía de París para españoles (1955)

Notes[modifica]

  1. Fou el primer ministre català del règim.[4]

Referències[modifica]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 
  3. Fitxa del Congrés
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 4,9 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Aunós i Pérez, Eduard". ISBN 84-297-3521-6. 
  5. «esquela de Jovita Pérez Navarro». La Vanguardia - Hemeroteca, 12-03-1953, pàg. 14.
  6. «esquela de defunció de Eduardo Aunos Perez». A.B.C., 24-09-1968, pàg. 106.
  7. Santacana, Carles «De lo local a lo nacional. Memoria e identidad en los primeros años del franquismo en Cataluña.». Memoria e identidades. Asociación de Historia Contemporánea [Santiago de Compostela], 2003 [Consulta: 7 febrer 2010].
  8. Casals, Quintí «Macedònia històrica de lleidatans políticament incorrectes.». Revista del Cercle de Belles Arts de LLeida. Cercle de Belles Arts de Lleida [Lleida], 27, Juny 2007, pàg. 26 y 27 [Consulta: 7 febrer 2010].
  9. Text de l'acte de 16 d'octubre de 2008
  10. Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  11. El País: Garzón reparteix la causa del franquisme
  12. La Sala Segunda ha decidido admitir a trámite una querella en la que se imputa al famoso juez estrella un delito de prevaricación "palmario, premeditado, consciente y creyéndose impune" por su actuación en el proceso que inició por la desaparición de personas durante la guerra civil y el franquismo.


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Flórez Posada
Ministre de Treball, Comerç i Indústria
Escudo de España 1874-1931.svg

1924- 1930
Succeït per:
Pedro Sangro y Ros de Olano
Precedit per:
Esteban de Bilbao Eguía
Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol

1943- 1945
Succeït per:
Raimundo Fernández Cuesta
Premis i fites
Precedit per:
Inocencio Jiménez Vicente
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 12

1941-1967
Succeït per:
Francisco Moreno Herrera