Brassicàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Brassicàcia
(Barbarea vulgaris)
(Barbarea vulgaris)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Brassicales
Família: Brassicaceae
Juss.
Gèneres

Vegeu el text.

Brassicàcia (Brassicaceae) és una família de plantes de l'ordre brassicals. És una família cosmopolita amb 390 gèneres i 3.000 espècies. A Europa hi ha 108 gèneres amb espècies silvestres.[1] La màxima diversitat es troba en la regió mediterrània i la distribució de les brassicàcies és en regions de clima temperat.

Abans la família s'anomenava Crucíferes o Cruciferae, nom encara admès en la nomenclatura. La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica spp.). Totes elles són plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes. Normalment tenen les fulles de disposició alternada. Molts membres tenen components glucosinolats que emeten una olor característica.

A part de la importància econòmica de les brassicàcies també la té des del punt de vista científic, car Arabidopsis thaliana és la planta escollida per l'estudi dels vegetals en general.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Són plantes herbàcies de fulles alternes, simples, senceres o dividides, de vegades en roseta bassal. Les inflorescències tenen forma de raïm. Les flors són hermafrodites, actinomorfes. El calze té quatre sèpals lliures i la corol·la altres quatre pètals lliures i sis estams lliures, quatre llargs i dos més menuts. El gineceu té ovari súper amb dos carpels i un estil. Fruit en silíqua o silícula.[1]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Quasi totes les espècies viuen a camps i hortes i moltes estan presents a les vores de camins i carreteres. Algunes són clarament costaneres, com el rave de mar, els caps blancs, Diplotaxis ibicensis, Malcomia maritima, Maresia nana i algunes Matthiola.[1]

Succowia balearica i Clypeola jonthlaspi es troben a llocs rocosos i garrigues, la primera sovint a indrets nitrificats. Rupícoles són la col borda o les Arabis. Els crèixons a indrets amb aigua dolça, embassada o no.[1]

Endemismes als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Usos[modifica | modifica el codi]

En aquesta família de plantes destaquen les espècies d'interès agrícola per alimentació com les cols, el nap o el rave. Les llavors d'algunes espècies dels gèneres Brassica i Sinapis són emprades en la confecció de la mostassa. Altres espècies, com els creixens, l'herba de sang i Cardaria draba i la colrave es mengen en amanida.[1] Algunes espècies, com la colza, tenen àcid erúcic en les llavors que les fa incomestibles, encara que amb modificació genètica es pot eliminar. La majoria són però comestibles.

Algunes espècies es poden usar com ornamentació de jardins, com els carspics i senyorets (espècies d'Iberis), el violer blanc i el violer groc o els setins.[1]

D'altres tenen propietats medicinals conegudes, com els caps blancs, el pa i formatge la ruca, la ravanissa groga, la mostassa blanca, Sisymbrium irio i Sisymbrium officinale.[1]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 CRUCIFERAE (BRASSICACEAE) Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carlquist, S. 1971. Wood anatomy of Macaronesian and other Brassicaceae. Aliso, 7/3: 365-384
  • Hall, J. C., K. J. Sytsma and H. H. Iltis. 2002. Phylogeny of Capparaceae and Brassicaceae based on chloroplast sequence data. American Journal of Botany 89: 1826-1842 (abstract here).
  • Walter S. Judd, Christopher S. Campbell, Elizabeth A. Kellogg, Peter F. Stevens, Michael J. Donoghue: Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Sinauer Associates Inc. 2007
  • Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 [and more or less continuously updated since]. «Enllaç».
  • Strasburger, Noll, Schenck, Schimper: Lehrbuch der Botanik für Hochschulen. 4. Auflage, Gustav Fischer, Jena 1900, p. 459

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]