Galeta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una galeta

Una galeta és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, tot i que pot tenir també altres ingredients. Per exemple, les galetes daneses són conegudes pel seu alt contingut en mantega, que també tenen altres galetes (per exemple, a Bretanya, els palettes bretons i les galettes bretones) menys conegudes. D'altres són a base de mel o xocolata (són conegudes, per exemple, les cookies americanes, amb trossets de xocolata, o les popularment anomenades galetes de xocolata, dues galetes unides per crema de xocolata), cereals o de fruita seca, pansa o confitada, o una barreja d'elles. Algunes estan fetes d'ametlla picada en comptes de farina (per exemple, els amargos), o d'una altra fruita seca, com la nou o l'avellana. La farina utilitzada pot ser de diversos cereals (blat, blat de moro, etc.) però la que més es fa servir industrialment és la de blat de la varietat compactum, que es cultiva sobretot al Regne Unit. A Menorca, les galetes d'Alaior també es diuen galetes, però contenen llevat i ja són una mica esponjoses, més semblants a un brioix més aviat pla.

Origen[modifica | modifica el codi]

Hi ha testimonis que els assiris elaboraven galetes en recipients de fang i al seu voltant col·locaven brases o pedres calentes. A l'antic Egipte s'elaboraven unes galetes anomenades xait, les quals es troben representades a les pintures existents a la tomba de Rekhmir, a Tebes. A Grècia s'elaborava el dipir, que era un pa que es coïa dues vegades, i a Roma la galeta fou un aliment molt popular entre les legions romanes. Durant l'edat mitjana era molt habitual el consum de galetes i per acompanyar licors. En francès s'estén la denominació de biscuits, que prové del vocable llatí bis coctus, que significa 'cuit dues vegades' (d'aquí prové també el mot bescuit). En anglès es diuen cookies.

Usos[modifica | modifica el codi]

Les galetes es guarden força temps a temperatura ambient, en un lloc fresc i sec, i són fàcils de transportar. Es mengen a l'esmorzar o per berenar o per acompanyar el cafè o el te. També es poden menjar entre hores, com a llaminadura o bé per recuperar forces, per exemple, en una excursió.

Les galetes més senzilles com, per exemple, les conegudes com a Maria, s'utilitzen sovint en la cuina dels Països Catalans per a fer picades, espessir salses, per a arrebossats, gratinats, etc. com a alternativa al pasec i com a farina de galeta.

Galetes salades[modifica | modifica el codi]

També existeixen galetes salades, que solen ser d'una mida bastant petita i habitualment es mengen a l'aperitiu. De vegades tenen formes particulars, com per exemple, de peixet o de bretzel. Unes galetes salades molt conegudes a Catalunya i Balears són les mallorquines quelis.

Marca Q[modifica | modifica el codi]

Logotip marca Q

Les galetes elaborades a Catalunya poden adherir-se al segell alimentari Marca Q de qualitat alimentària, certificació oficial atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya regulada per l'ordre de 13 d'octubre de 1989[1]

Els ingredients principals utilitzats en l'elaboració de galetes Marca Q són la farina de blat, el sucre, la mantega i la fruita seca. Han de ser de la màxima qualitat i no es permet la utilització d'additius a excepció de la lecitina.

S'admeten els següents tipus de galetes:

  • Tipus "Maria" torrades i encunyades i les galetes elaborades bàsicament amb farina, sucre, i greixos.
  • Neules i similars: elaborades amb farina, llet i/o nata, sucre i rovell d'ou (i opcionalment mantega).
  • Melindros: elaborades amb farina, sucre i ou. Galetes d'ametlla o avellana: elaborades amb farina, sucre, ametlles o avellanes i ou ( mínim un 20% d'ametlla o avellana, respectivament).
  • Ametllats: elaborats amb ametlla, sucre, farina i clara d'ou (mínim un 40% d'ametlla).
  • Galetes de xocolata: galetes recobertes de xocolata negra, blanca o amb llet.
  • Crocants (dintre dels assortits): elaborats exclusivament amb ametlla i sucre (mínim un 45% d'ametlla).

Es comercialitzen en envasos precintats. A l'etiqueta hi ha de figurar, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el distintiu marca Q i el nom de l'entitat de control.[2]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

El terme galeta s'utilitza també per a designar una bufetada. En un antic programa de televisió infantil, Barri Sèsam, apareixia un personatge blau que es deia Triqui, el Monstre de les Galetes, al qual li agradava molt menjar galetes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ORDRE de 13 d'octubre de 1989, per la qual es desplega el Decret 362/1986, de 18 de desembre, sobre productes alimentaris de qualitat per a galetes (DOGC núm. 1214, de 3.11.1989, pàg. 4188)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 gener 2015].
  2. «Galetes». Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [Consulta: 4 gener 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeta Modifica l'enllaç a Wikidata