Yzaguirre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióYzaguirre
Dades bàsiques
Tipus entitat empresa
Història
Fundació 1884 a Reus
Fundadors Enric Yzaguirre Basterretxe
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata
Etiqueta del Vermut Yzaguirre on es veu l'escut d'armes dels Yzaguirre

Yzaguirre és una empresa familiar amb més de cent anys d'història, dedicada primer a l'elaboració de vins i després de vermuts a Catalunya. Va ser fundada el 1884 per Enric Yzaguirre Basterretxe amb el nom de "Bodegas E. Yzaguirre" i primer s'instal·là a Reus i després, l'últim terç del segle XX, a El Morell, (Tarragonès). L'escut que apareixia en les seves etiquetes és el de la família, ja que Enric Yzaguirre provenia de família noble. L'empresa va ser comprada el 1963 per la societat reusenca "Simó y Compañía", també dedicada a la fabricació de vermuts. Al desfer-se aquesta societat el 1983, "Simó y Compañía" ven les marques “Simó” i “Yzaguirre” a la família Salla de El Morell, que continuarà comercialitzant els Vermuts Yzaguirre, recuperant el nom comercial i absorbint l'empresa "Simó" amb tots els seus productes, que també comercialitza.[1] Yzaguirre destaca en l'actualitat per tenir una àmplia gamma de vermuts d'alta qualitat, especialment la gamma reserva; aquesta darrera pot arribar a una graduació de fins a 18% VOL al romandre durant un any en bótes de roure. Aquest procés ajuda a estabilitzar l'aroma i color de la barreja per a obtenir un resultat en boca d'un gust inicial molt alcohòlic, però amb bon equilibri amb l'acidesa.

Magatzems de la casa Yzaguirre el 1917

El vermut Yzaguirre és molt conegut en tot el territori de l'estat espanyol, però des del 2002 l'empresa va començar a exportar els seus productes a l'estranger. En l'actualitat (2008) l'exportació suposa un 20% del total de les vendes, que es fan en 28 països.

Varietats[modifica]

  • Rojo
  • Blanco
  • Rojo Reserva
  • Blanco Reserva
  • Dry Reserva

Referències[modifica]

  1. «La indústria del vi a Reus: empresaris i bodegues; capítol VIII». Reusdirecte.cat. [Consulta: 25-XII-2014].

Enllaços externs[modifica]