Cantueso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula begudaCantueso
Tipuslicor Modifica el valor a Wikidata
OrigenEspanya Modifica el valor a Wikidata
IngredientsLavandula Modifica el valor a Wikidata

El cantueso[1] o cantauesso és un licor elaborat a la província d'Alacant, especialment a les ciutats d'Elx i Monòver s'obté per la destil·lació de la flor i el peduncle de la planta del Thymus moroderi i alcohol neutre. El seu contingut en alcohol està comprès entre el 25% i el 35% amb un contingut mínim en sucre de 100 grams per litre, el que li proporciona un sabor dolç característic i un color que va des del transparent al bru. Per a la seua elaboració el licor ha de romandre un mínim de dos mesos en repòs podent ser envellit en barrils de roure[2] durant un període de dos anys com a mínim. Així mateix, el primer empresari que va comercialitzar el cantueso va ser el licorista monover Queremón Alfonso Prats (1886 – 1936).[3]

Per tal de fer el licor cal recol·lectar la flor del cantauesso, procedent només de les comarques de l'Alacantí, del Baix Segura, de l'Alt Vinalopó, del Vinalopó Mitjà i del Baix Vinalopó, en el moment de la màxima floració (maig i juny) mitjançant la poda o la sega per a recollir les flors i els seus peduncles, mai les parts llenyoses. Després es renten i s'assequen a l'aire en llocs amb poca llum i conservades a llocs frescs, secs i amb poca llum fins al moment de la seua utilització.

La seua elaboració està regulada com a Denominació Geogràfica controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant» juntament amb l'anís paloma, l'herbero i l'aperitiu cafè d'Alcoi.[4]

Referències[modifica]

  1. Atlas ilustrado de las hierbas y plantas aromáticas, medicinales y culinarias (en castellà). Susaeta, p. 75. ISBN 843055971X. [Enllaç no actiu]
  2. «Cantueso Oro». A: La Semana Vitivinícola (en castellà), 1992. 
  3. rafa. «Alfonso Prats, Queremón «KAP» | Autors i personatges de Monòver» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2020].
  4. «Herbes de Sant Ponç, per menjar i per beure». Vilaweb, 13-05-2010. [Consulta: 6 desembre 2014].