Ch'ortí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaCh'ortí
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~11.800
Parlants nadius30.000 Modifica el valor a Wikidata (1990 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aa Guatemala té reconeixement com a llengua nacional[3][4]
Autòcton deDepartament de Chiquimula
EstatGuatemala Guatemala 11.764[1]
Hondures Hondures 10 (1997)[2]
El Salvador El Salvador (†)
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAMLG
Codis
ISO 639-2caa
ISO 639-3caa Modifica el valor a Wikidata
Glottologchor1273 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecaa Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1864 Modifica el valor a Wikidata
IETFcaa Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3466 Modifica el valor a Wikidata

El Ch'orti' és un idioma maia parlat pels chortís, principalment als municipis de Jocotán i Camotán en el departament de Chiquimula, Guatemala. Té les seves arrels en el ch'ol. En temps prehispànics també va ser parlat a l'occident d'Hondures i al nord del Salvador, però en l'actualitat és gairebé extint en aquests dos països. Dels 4.200 chortís a Hondures només quenen 10 parlants de l'idioma ch'ortí en 1997.[2][5] El grup cholan de la família de llengües maies és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ol, estaria relacionada amb el maia clàssic utilitzat en l'antiga escriptura maia del període clàssic.[6]

Història prehispànica[modifica]

Cap a començaments del segle XVI els chortís s'organitzaven en una confederació coneguda com a regne o senyoria Payaquí.[7] Durant la conquesta espanyola foren liderats per Copán Galel qui presentà resistència en l'actual Copán Ruinas a Hondures i posteriorment a Citalá (El Salvador), on va ser derrotat i es va veure obligat a acceptar la rendició i l'evangelització.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. ↑ 2,0 2,1 Gordon, Raymond G., Jr. «Ethnologue report for language code:agu» (en (anglès)). Ethnologue. Ethnologue.com.
  3. ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 4 gener 2014].
  4. ↑ «Proyecto de Reformas a la Constitución Política». Base de Datos Políticos de las Américas, 26-10-1998.
  5. ↑ Fhis Los Chortis Arxivat 2008-04-08 a Wayback Machine., Consultat el 31 de juliol de 2009
  6. ↑ Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.
  7. ↑ Chiquimula Online Orígenes de Chiquimula Arxivat 2013-07-15 a Wayback Machine., consultat el 31 de juliol de 2009
  8. ↑ Força Armada d'El Salvador Historia de la Fuerza Armada: Fuerzas Armadas Medievales Arxivat 2009-08-10 a Wayback Machine., consultat el 31 de juliol de 2009

Bibliografia[modifica]

  • Houston, SD, J. Robertson, y DS Stuart, The Language of Classic Maya Inscriptions, Antropología actual 41:321-356 (2000).
  • Hull, Kerry M, (2003). Verbal art and performance in Ch'orti' and Maya hieroglyphic writing electronic resource. Disertación doctoral, Universidad de Texas en Austin. Disponible en http://hdl.handle.net/2152/1240

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ch%27ortí&oldid=31927701»