Poqomchi'

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaPoqomchi'
Parlants
Guatemala Guatemala 92.241 (2002)[1] principalment a Àrea lingüística mesoamericana
Parlat a Guatemala
Oficial a Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2]
Regulat per ALMG
Família lingüística

Ameríndia
  Llengües maies
   Grup Quitxé

     Poqomchi'
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-1 --
ISO 639-2 poh
ISO 639-3 poh
Glottolog poqo1254
UNESCO 1825
IETF poh
Modifica dades a Wikidata

El poqomchi' és una llengua maia, emparentat amb el poqomam. És parlat pels poqomchi's de Guatemala. Es distingeixen dos dialectes: el poqomchi' oriental[3] i occidental[4] parlats a Purulhá, Baja Verapaz, i a les següents municipalitats d'Alta Verapaz: Santa Cruz Verapaz, Sant Cristóbal Verapaz, Tactic, Tamahú i Tucurú. És també l'idioma predominant en el municipi de Chicamán (El Quiché), fronterer amb Alta Verapaz.[5]

Gramàtica del Pocomchi' Occidental[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El sistema fonològic pocomchi' consta de cinc vocals: a, i, i, o, o, que poden ser curtes o llargues, en aquest cas posseeixen una durada doble de la normal. El sistema de consonants consta de 25 sons representats per les grafies: b,c,ch,h,j,k,l m,n,p,q,r,s,t,w,x,i,z i les grafies glotalitzades: c', ch', k', p', q', t', tz'.

Totes les paraules en aquest idioma s'accentuen en l'última síl·laba amb excepció en aquells préstecs de l'espanyol "xamána" "Xíla" "úla"; setmana, cadira, hule respectivament

Morfologia i Sintaxi[modifica | modifica el codi]

Com tota llengua maia, es tracta d'una llengua ergativa amb ergativitat escindida, donant el mateix tracte a fi d'una acció transitiva com el subjecte d'una acció intransitiva en la majoria dels casos. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: Verb + complement + subjecte.

Hi ha dos sistemes bàsics per ordenar l'oració pocomchi':

Verb/Subjecte[modifica | modifica el codi]

  • Xinjamanic i hin
lit. Vaig córrer jo
  • tz'ukulcat i hat
lit. estàs sentat tú

Subcjete/Verb[modifica | modifica el codi]

  • Re hin Xinjamanic
lit. Jo vaig córrer

Tots dos ordres poden ser alterats quan l'oració és de tipus transitiva i es desitja marcar al tema (re) del qual es parla sigui aquest el subjecte o objecte d'una acció.

Tipus de Verbs[modifica | modifica el codi]

Verbs transitius[modifica | modifica el codi]

Descriuen accions en les quals participen explícita o implícitament un objecte i un subjecte marcats dins de l'oració per partícules pronominals. Ex.

  • Re hin xinch'ey i pedro
Jo colpegi Pedro
  • Re hat xalok' kiib tilul
Vostè va comprar dos bananers
Verbs intransitius[modifica | modifica el codi]

Expressa accions en les quals participa únicament un subjecte sense un objecte al que es dirigeixi l'acció

  • re' hin xinjamanik
Jo vaig córrer
Conjugació dels Verbs[modifica | modifica el codi]

En aquest idioma la informació sobre l'acció se centra en l'estat de desenvolupament en el que es troba i els participants que la fan :

Partícula funció Exemple
x- acció completa x-in-ban vaig fer
e- probabilitat de finalitzar una acció en el futuo e-ni-ban jo faria
na- certesa de finalitzar una acció en el futur na-ni-banam jo faré
k'ahchi' acció en progrés k'ahchi' ni-banam Estic fent
P'uht inici d'una acció p'uht ni-banam vaig començar a parlar (en aquest moment)
ch- imperatiu transitiu Cha-yew win wooj dóna'm el meu alvocat
ti- imperatiu intransitiu ti-tz'uk assegui's

Pronoms[modifica | modifica el codi]

Clítics[modifica | modifica el codi]
Persona Joc A Joc B Joc C
1 singular ni-/w- Kin- -in-
2 singular a-/aw- ti/t -at-
3 singular ri-/r- in/n sin indicador
1 plural ka-/k_ koj- -oj-
2 plural a- tak/aw- tak ti- tak/ t- tak -at- tak
3 plural ki-/k- ki- -i-/-eb

Joc A Poden actuar com a subjectes de tot acció transitiva. Endemés fan la funció de possessius quan es troben davant d'un substantiu comú.

  • Awex el teu pantaló
  • Re hat xachey i pedro tú vas colpejar Pedro

Joc B Actuen com a subjectes d'accions intransitives imperatives (ti) habituals (sense marca) i de possible realització (e-).

  • tiponok pan nipat vaig arribar a casa meva
  • Re hin kinoj pan tinamit "vaig cap al poble"
  • Re' take re' equiponic ar ells arribarien (podrien arribar) allà

Joc c Funcionen com a subjectes de verbs intransitius i objectes de verbs transitius quan l'acció ha conclòs i com a subjectes de verbs d'estat.

  • Xinwirik i hin jo vaig dormir
  • Re hin Xatnich'ey i hat et vaig colpejar
  • re hin Tz'ukulkin Jo estic assegut
Lliures[modifica | modifica el codi]
Pronom
1 singular hin
2 singular hat
3 singular re'
1 Plural hoj
2 Plural hat tak
3 Plural take re'
Relacionals[modifica | modifica el codi]
Pronom
wiin meu/a mi/ per mi
aweh teu/a tu/ per tu
reh seu/a ell ella/per ell ella
keh nostre/a nosaltres/per nosaltres
aweh tak Vostre/a vosaltres/per vosaltres
qej llur/a ells/ per ells

[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales».
  3. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). SIL International. Ethnologue: Languages of the World (versió en línia). Barbara F. Grimes (ed. contribuent). Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097. 
  4. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). SIL International. Ethnologue: Languages of the World (versió en línia). Fifteenth edition. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097. 
  5. Municipalitat de Chicamán. «Demografia».
  6. Ulrich, E.; Ramirez, B. (1988). Pokomchí, A trilingual Handbook of Phrases and Expressions. ILV San Cristobal Verapaz

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Spanne, Joan. «ISO 639-3 Change Requests Series 2008: Summary of Outcomes» (PDF online publication). ISO 639-3 Change Requests. SIL International, 19-02-2009. [Consulta: 9 març 2009].