Tz'utujil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaTz'utujil
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemala Guatemala 63.273 (2002)[1]
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[2]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües quitxeanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAcademia de Lenguas Mayas de Guatemala Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tzj Modifica el valor a Wikidata
Glottologtzut1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetzj Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1831 Modifica el valor a Wikidata
IETFtzj Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3441 Modifica el valor a Wikidata

El tz'utujil és un idioma maia parlada pels tz'utujils, una ètnia que viu a alguns municipis del sud del departament de Sololá i del nord de Suchitepéquez.[3] Hi ha almenys quatre variants dialectals importants: la de Santiago Atitlán, la de San Pedro la Laguna, la de San Lucas Tolimán i la de Chicacao.

El tz'utujil és força proper als seus veïns, kaqtxikel i quitxé. El cens oficial de 2002 dóna una xifra de 63.237 parlants.[4] Segons Ethnologue hi a dos dialectes tz'utijil, l'oriental (50.000 parlants en 1998)[5] i occidental (34.000 parlants en 1990).[6] La majoria de tz'utujils tenen l'espanyol com a segona llengua, encara que molts dels ancians i els habitants de les zones aïllades són monolíngües. Molts infants no aprenn espanyol fins que van a l'escola a partir dels 5 anys. Cap al 2012 la llibreria comunitària Rija'tzuul Na'ooj a San Juan La Laguna elabora històries per a infants en tz'utujil i llibres bilingües per a infants.[7]

Fonologia[modifica]

En les següents taules cadascun dels fonemes del tz'utujil està representat pel caràcter. o conjunt de caràcters, que s'indiquen en l'ortografia estàndard desenvolupada per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG). Si fos diferent, el símbol corresponent en l'Alfabet Fonètic Internacional apareix entre parèntesis.

Vocals[modifica]

L'idioma tz'utujil té cinc vocals curtes i cinc vocals allargades.

Curta Allargada
i ii vocal anterior tacada no arrodonida
e ee vocal central no arrodonida
a aa vocal central oberta no arrodonida
u uu vocal posterior tancada arrodonida
o oo vocal semiposterior tancada arrodonida

Consonants[modifica]

En tz'utujil, de la mateixa manera que en altres llengües maies, no es distingeix oclusives i africades sonores i sordes, sinó que es distingeix oclusives i africades normals i glotitzades. Les oclusives i africades normals (tècnicament "pulmonar egresiva") en general no són sonores i s'aspiren en els extrems de les paraules i no s'aspiren en altres llocs. Les oclusives i africades glotalitzades solen ser ejectives en el cas de k' , ch' , i tz' i implosives en el cas de b' , t' , i q' .

Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
normal glotal normal glotal normal glotal normal glotal normal glotal normal
Oclusives p b'  [ɓ] t t'  [ɗ] k k' q q'  [ʠ] '  [ʔ]
Africades tz  [ts] tz'  [tsʼ] ch  [tʃ] ch'  [tʃʼ]
Fricatives s x  [ʃ] j  [χ]
Nasals m n
Líquides l   r
Semivocals y  [j] w

Referències[modifica]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  3. «Comunidad Lingüística Tzu'tujil». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.
  4. «XI Censo Nacional de Población y VI de Habitación (Censo 2002) - Idioma o lengua en que aprendió a hablar». Instituto Nacional de Estadística, 2002. [Consulta: 14 desembre 2009].
  5. Eastern Tzutujil reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  6. Western Tzutujil reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  7. «Library as a Starting Point to Revitalize Tz’utujil Language». Rising Voices, 31-10-2012. [Consulta: 17 novembre 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Dayley, Jon P. Tzutujil Grammar. Berkeley, California: University of California Press, 1985. ISBN 0-520-09962-1. 
  • García Ixmatá, Pablo. Rukeemiik ja Tz'utujiil Chii': Gramática tz'utujiil. Guatemala City, Guatemala: Cholsamaj, 1997. ISBN 99922-53-13-4. 
  • Pérez Mendoza, Francisco; Miguel Hernández Mendoza. Diccionario Tz'utujil. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín/Cholsamaj, 1996.