Mopan

Mopan

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	8-12.000 (2000)
Autòcton de	districte de Cayo, districte de Stann Creek, districte de Toledo i El Petén
Estat	Belize: 6.909 Guatemala: 2.455
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües yucateques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	mop
Glottolog	mopa1243
Ethnologue	mop
UNESCO	1823
IETF	mop
Endangered languages	4694

El mopan (també maia mopan i mopane) és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, conjuntament amb el yukatek, lacandó i itzá. És l'idioma natiu de la població maia dels mopans als districtes de Toledo, Stann Creek i Cayo a Belize, i al departament d'El Petén a Guatemala. A Belize té 6.093 parlants, i a Guatemala aproximadament 2.000 parlants.

Distribució

Les viles on es parla mopan prominentment són San Luis, Poptún, Melchor de Mencos, i Dolores a Guatemala, així com a San Antonio al districte de Toledo de Belize.

Gramàtica

Ordre de les paraules

L'ordre de les paraules en mopan és verb-objecte-subjecte (VOS), encara que també és comú el subjecte-verb-objecte.

Numerals i classificadors numerals

Els nombres en mopan sempre inclouen un numeral classificador que s'afegeix com a sufix. Aquests classificadors indiquen qualitats sobre el referent. Per exemple, els objectes rodons s'indiquen amb el sufix -kuul, mentre que, els objectes llargs i prims s'indiquen amb el sufix -tz'iit. Els classificadors numerals més comunament utilitzats són -p'eel, per als objectes inanimats, i -Tuul, per a les persones i animals. En total, hi ha més de 70 classificadors numerals utilitzats en mopan.

Els nombres de l'1 al 10 en Mopan Maya són

1. jun-
2. ka'-
3. ox-
4. kän-
5. jo'-
6. wäk-
7. wuk-
8. wäxäk-
9. b'olon-
10. lajun-

Fonologia

Consonants

Els següents són els sons de les consonants que utilitza el mopan (escrits en alfabet fonètic internacional):

	Labial	Coronal	Palatal	Velar	Glotal
Nasal	m	n
Oclusiva	ɓ   p   pʼ	ɗ   t   tʼ		k   kʼ   g*	ʔ
Africada		t͡s   t͡sʼ   t͡ʃ   t͡ʃʼ
Fricativa	f*	s   ʃ			h
Aproximant		l	j	w
Bategant		ɾ

A més, algunes fonts inclouen [ŋ] (la nasal velar) com un so consonàntic en mopan.

* Els sons [g] i [f] s'utilitzen per a les paraules prestades de l'espanyol i no es corresponen amb els sons nadius mopan.

Vocals

Els següents són els sons de les vocals del mopan:

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i~ɪ   i:~ɪ:		u   u:
Mitjana	ɛ~e   ɛ:~e:	ɘ   ɘ:	o   o:
Oberta		a~ɑ   a:~ɑ:

Ortografia

Des de l'època colonial, el mopan ha estat escrit amb l'alfabet llatí. Històricament, s'han utilitzat una gran varietat d'ortografies per representar la llengua, encara que recentment, l'ortografia ha estat estandarditzat per Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG). La següent taula mostra algunes de les ortografies que s'han utilitzat per representar el mopan:

IPA	Colonial	Kaufman	Dienhart	ALMG
a~ɑ	a	a	a	a
ɘ	a	ä	ʌ	ä
aː~ɑː	a, aa	aa	aa	aa
ɘː				ää
ɓ	b	b'	b	b'
t͡ʃ	ch	ch	č	ch
t͡ʃʼ	cħ	ch'	č'	ch'
ɗ		d'	d	d'
ɛ~e	e	e	e	e
ɛː~eː	e, ee	ee	ee	ee
f				f
g				g
i~ɪ	i	i	i	i
iː~ɪː	i, ii	ii	ii	ii
h	h, j	j	j	j
k	c	k	c	k
k'	k	k'	c'	k'
l	l	l	l	l
m	m	m	m	m
n	n	n	n	n
o	o	o	o	o
oː	o, oo	oo	oo	oo
p	p	p	p	p
p'	pp, ꝑ	p'	p'	p'
ɾ	r	r	r	r
s	z, ç, s	s	s	s
t	t	t	t	t
t'	th, tħ	t'	t'	t'
t͡s	tz	tz	¢	tz
t͡sʼ	ɔ, dz	tz'	¢'	tz'
u	u, v	u	u	u
uː	u, uu	uu	uu	uu
w	u, v	w	w	w
ʃ	x	x	š	x
j	y	y	y	y
ʔ		7	'	'

Bibliografia

• Dienhart, John M. The Mayan Languages: A Comparative Vocabulary. Odense, Denmark: Odense University Press, 1989. ISBN 8774927221. 
• Hofling, Charles Andrew. Mopan Maya-Spanish-English Dictionary. Salt Lake City, Utah: University of Utah Press, 2011. ISBN 1607810298. 
• Kaufman, Terrence. Proyecto de Alfabetos y Ortografías para Escribir las Lenguas Mayances (en castellà). Antigua Guatemala: Proyecto lingüístico Francisco Marroquín, 1976. 
• Mwakikagile, Godfrey. Belize and Its People: Life in A Multicultural Society. Continental Press, 2010. ISBN 9987932215.