Proto-maia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaProto-maia
Tipus protollengua
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
Modifica les dades a Wikidata

El proto-maia és l'ancestre hipotètic de les llengües maies tant de les que encara es parlen actualment com de les ja extingides, inclosa el maia clàssic documentat en les inscripcions jeroglífiques maies.

Genealogia de les llengües maies

Fonologia[modifica]

El protomaia té els següents sons, d'acord amb la reconstrucció efectuada per Campbell i Kaufman (1985).

Cinc vocals: a, e, i, o i u. Cadascuna d'elles té una versió curta i una versió llarga: aa, ee, ii, oo i uu,

  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
  simple ejectiva simple ejectiva simple ejectiva simple ejectiva simple ejectiva simple
Oclusives p  [p] b'  [ɓ] t   [t] t'  [t'] ty  [tʲ] ty'  [tʲ'] k  [k] k'  [k'] q  [q] q'  [q']  '   [ʔ]
Africades   ts  [ʦʰ] ts'  [ʦ’] ch  [ʧʰ] ch'  [ʧ’]          
Fricatives   s  [s] x  [ʃ]   j  [X] h  [h]
Nasals   m  [m]   n  [n]     nh  [ŋ]    
Líquides   l  [l]  r  [r]        
Lliscants       y  [j]   w  [w]    

Regles sonores[modifica]

El següent conjunt de canvis en el proto-maia per a les llengües modernes s'utilitza com a base de la classificació de les llengües maies. Cada canvi de so pot ser compartit per molts idiomes, un fons gris indica que no hi ha hagut cap canvi.

Resum de les correspondències fonètiques entre proto-maia i grups moderns de les llengües maies
Huasteca Iucatec Chol-Tzeltal Qanjobal-Chuj Quitxé-Mam
Chol Tzeltal Qanjobal Chuj Quitxé Mam
Quitxé Caqtxiquel-
Tzutujil
Mam Ixil
*w > b
*h > w/_o,u
*q > k, *q' > k'
*ŋ > h *ŋ > n *ŋ > x
*e: > i, *o: > u
*a: > ɨ
*-t > -tʃ *t > tʃ
*-h > -j
CVʔVC > CVʔC
*r > t
*r > j
*tʃ > tʂ
*-ɓ > -ʔ/VCV_#

Desenvolupaments[modifica]

Les oclusives palatalitzades [tʲ'] i [tʲ] no han passat a qualsevol dels grups moderns. Més aviat es reflecteix de manera diferent en les diferents branques que permeten una reconstrucció d'aquests fonemes com a consonants palatals. En la branca oriental (Chuj-Qanjobal i Ch'ol) es reflecteixen com [ts] i [ts'] i en yukatek i quitxé com a [ʧʰ] i [ʧ’].[1]

reflexos dels [tʲ'] i [tʲ] protomaies[2]
Protomaia Qanjobal Mam Quitxé Català
*tʲeːʔ teʔ tseʔ ʧeːʔ Arbre
*tʲaʔŋ tan tsaʔX ʧaːX cendres

La líquida protomaia [r] es reflecteix com a [j] en les llengües orientals (chuj-qanjobal i ch'ol), huastec i yukatek i com a [ʧʰ] en mam i [r] en quitxé i poqom.[1]

reflexos de la [r] protomaia[2]
Protomaia Yukatek Ixil Quitxé Català
*raʔʃ jaʔʃ tʃaʔʃ raʃ verd
*kar kaj tʃaj kar peix

La velar nasal protomaia *[ŋ] és reflectida com a [x] en la branca occidental (quitxé, mam), com [n] en qanjobal, ch'ol i yukatek, i a penes conservat amb [ŋ] en chuj i popti.[3] En huastec *[ŋ] és reflectit com a [h].

reflexes de la [ŋ] protomaia[2]
Protomaia Qanjobal Ixil Popti Català
*ŋeːh ne xeh ŋeh cua

L'estatut divergent del huastec és revelat per una sèrie d'innovacions que no es comparteix amb altres grups. El huastec és l'única branca que va substituir la *[w] protomaia per [b].

El huastec (però no el chicomuceltec) és també l'única llengua maia que té un fonema velar labialitzat, [kʷ]; però se sap que és un desenvolupament postcolonial: de la comparació de documents de l'època colonial en huastec amb huastec modern es pot observar que quan es troba el [kʷ] modern originàriament es trobaven seqüències de *[k] seguides per una vocal arrodonida i una semivocal. Per exemple, la paraula "voltor", que en huastec modern es pronuncia [kʷiːʃ], s'escrivia <cuyx> en huastec colonial, i es pronunciava *[kuwiːʃ].

L'agrupament de les branques cholan i iucatec es basa en part en el canvi innovador *[a] curt en [ɨ]. Totes les llengües cholan alteren les vocals llargues proto-maies *[eː] i *[oː] en [i] i [u] respectivament. L'estatut independent del yukatek s'evidencia pel fet que totes les llengües iucatecanes havien reemplaçat la *[t] protomaia per [ʧ] en la posició final de la paraula.

Les llengües quitxé-mam i qanjobal han conservat les aturades uvulars proto-maies ([q] i [q’]); a totes les altres branques aquests sons es van fusionar amb [k] i [k’], respectivament. Per tant, es pot dir que l'agrupació quiché-mamn es basa principalment en retencions compartides en lloc d'innovacions.

El mam es distingeix del quitxé en gran part per un canvi en la cadena que altera *[r] en [t], *[t] en [ʧ], *[ʧ] en [ʈʂ] i *[ʃ] en [ʂ]. Aquestes africades i fricatives retroflexes es van ampliar més tard al qanjobal per contacte lingüístic.[4]

Dins la branca quitxé, el caqtxikel i el tzutujil difereixen del quitxé per haver canviat *[w] i *[ɓ] finals protomaies en [j] i [ʔ] respectivament en paraules polisil·làbiques.[5]

Altres canvis són generals a tota la família maia. Per exemple la fricativa glotal proto-maia *[h], que no ha retingut cap llengua com a tal, té nombrosos reflexos en diverses llengües filles dependent de la seva posició en la paraula. En alguns casos va allargar una vocal precedent en idiomes que mantenen la mètrica de les vocals. En altres llengüe es va convertir en [w], [j], [ʔ], [x], o desaparegué.[6]

S'han produït altres innovacions esporàdiques de forma independent en diverses branques. Per exemple, desapareix la mètrica distintiva de les vocals en q'anjobal-chuj (excepte mochó i akatek), caqchikel i ch'ol. Altres llengües han transformat la distinció de la mètrica en vocals tenses versus vocals relaxades, perdent més tard aquesta distinció en la majoria de casos. No obstant això el kaqchikel manté un tipus de vocal schwa centralitzada i relaxada com un reflex d'[a] protomaia.[7]

Dues llengües, el yukatek i l'uspantek, incloent un dialecte del tzotzil,[8] introduiran una distinció tonal entre les vocals, com tons baixos i alts corresponents a l'anterior mètrica de les vocals a més de reflectir *[h] i *[ʔ].

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 England (1994), p.35.
  2. 2,0 2,1 2,2 adaptat de la llista cognata d'England (1994)
  3. England (1994), pp.30-31.
  4. Campbell (1997), p.164.
  5. Campbell, Lyle, (1998), "Historical Linguistics", Thames & Hudson p. 170.
  6. England (1994), p. 37.
  7. England (1994), pp.110–111.
  8. Tzotzil de San Bartolo segons Suárez (1983), p. 51. Antonio Garciá de Leon descriu la història fonològica de les llengües tzeltals i es refereix a la tonalitat del tzotzil de San Bartolo als seus "Elementos del Tzotzil colonial y moderno" Mexico UNAM, 1971.

Bibliografia[modifica]

  • England, Nora C., 1994, Autonomia de los Idiomas Mayas: Historia e identidad. (Ukuta'mil Ramaq'iil Utzijob'aal ri Maya' Amaaq'.) Cholsamaj. Guatemala.
  • Handbook of Middle American Indians, 1967, 1969, R. Wauchope (series ed.). Vol 7 (ethnographic sketches of Mayan groups), Volume 5 (linguistic sketches and other useful materials). F 1434, H 3, LAC (ref).
  • Lyle Campbell and Terrence Kaufman, Annual Review of Anthropology. 1985. "Mayan Linguistics: Where are We Now?".
  • Bibliography of Maya related topics from the University of Texas Anthropology website

Enllaços externs[modifica]