Akatek

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaAkatek
Tipus llengua VOS i llengua aglutinant
Parlants
Guatemala Guatemala 35.763 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 10.100 (2010)[2] principalment a Àrea lingüística mesoamericana
Parlat a Guatemala, Mèxic
Oficial a Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3]
Classificació lingüística

Ameríndia
  Llengües maies
   Q'anjobal-Chuj
     Q'anjob'alan–Jakaltek

     Akatek
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització ALMG
Codis
ISO 639-1 --
ISO 639-2 knj
ISO 639-3 knj
Glottolog west2635
UNESCO 1778
IETF knj
Modifica dades a Wikidata

L'akatek és una llengua maia parlada pels akateks amb nucli original als municipis de San Miguel Acatán i San Rafael La Independencia, part de Concepción Huista, dos llogarets de Nentón i San Sebastián Coatán (Hom)[4] del districte de Huehuetenango, a les muntanyes occidentals de Guatemala. Gràcies a la migració posseeix parlants en Mèxic i minories en Estats Units (principalment en Los Angeles, Califòrnia).

Denominacions[modifica]

En general l'idioma akatek, posseeix diversos noms que d'un moment compliquen la ubicació i classificació espacial i temporal, però per un altre, ajuden d'acord a la diversitat de nomenclatures usades per les diferents institucions acadèmiques dedicades a l'estudi dels idiomes. Els noms més acceptats són el mateix Acateco (en al·lusió al municipi nucli San Miguel Acatán), Conob, Kanjobal Occidental (en referència a la situació geogràfica i al fet que fou considerat un dialecte del q'anjob'al) i San Miguel Acatán Kanjobal.

Distribució i límits lingüístics[modifica]

Guatemala[modifica]

Amb una cobertura geogràfica de 114 Km², la comunitat akatek ocupa part del territori del departament de Huehuetenango en la comunitat nord-occidental de Guatemala. Al nord limita amb San Sebastián Coatán, Nentón i Santa Eulalia; al sud, amb San Juan Ixcoy, Soloma i Santa Eulalia i a l'oest, amb Jacaltenango. Ser situa a la sierra de los Cuchumatanes.

La comunitat atatet es troba envoltada per pobles que parlen diferents idiomes, però relacionats entre si: al nord es troben les comunitats Popti' i Chuj; al sud i a l'oest, la comunitat Popti' i una àrea de parlants d'espanyol; i a l'est la comunitat q'anjob'al.

Al departament de Huehuetenango, es parla en els següents municipis i llogarets: San Rafael La Independencia, San Miguel Acatán i el llogaret Jo'om de San Sebastián Coatán.[5]

Mèxic[modifica]

Segons Roberto Zavala Maldonado, l'akatek de la frontera sud és una llengua de la família kanjobalana molt propera al kanjobal parlat també en el municipi guatemalenc de Barillas. A Mèxic es parla als ejidos de Cuauhtémoc, Benito Juárez i Lago Escondido, tots al municipi de Las Margaritas a Chiapas. Els akateks mexicans són descendents d'immigrants guatemalencs provinents dels municipis de San Miguel Acatán y San Rafael La Independencia. També hi ha escasses minories a Quintana Roo.

Fonologia[modifica]

Hi ha moltes particularitats d'akatek, que el fan notar pel que fa als idiomes veïns i al tronc maia en general com la presència d'una sèrie de consonants retroflexes típiques de les llengües kanjobalanrs (vegeu per exemple les paraules ʔišim "blat de moro", ʔiš "dona" o 'waš "bé"). A diferència del jakaltek, en l'akatek no es dóna la nasal vetllar que és fonèmica en el primer idioma (JAC: nhah, ACA: na: "casa"; JAC: onh, ACA: ʔon "alvocat"). Les vocals llargues de l'akatek no existeixen en cap altra llengua kanjobalana (cf. els contrasts entre pat "ranxo" i paːt "truita"). A diferència del q'anjob'al, l'akatek no té el fonema /q/.

Vocals[modifica]

Curtes Llargües amb to baix
[a] [aː]
[e] [eː]
[i] [iː]
[o] [oː]
[u] [uː]

Consonants[modifica]

Inventari fonèmic de les consonants
Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Palatal Velar Uvular Glotal
Nasals m n
Oclusives p t tʼ k kʼ ʔ
Implosives ɓ
Fricatives s ʃ ʂ x
Africades t͡s t͡sʼ t͡ʃ t͡ʃʼ ʈ͡ʂ ʈ͡ʂʼ
Aproximants β̞ j
Vibrants ɾ
Laterals
aproximants
l

Gramàtica[modifica]

Sistema de categorització lèxica[modifica]

Un dels trets típics de la subfamília kanjobalana i que es manifesta de manera àmplia en l'akateko és el sistema de categorització lèxica. La llengua té tres paradigmes de morfemes classificatoris, dues d'ells en el sintagma quantitatiu i un altre en el sintagma nominal individuatiu. Els classificadors nominals apareixen en sintagmes nominals precedint al nucli o són substituts de sintagmes nominals, és a dir, funcionen com a pronoms de tercera persona. Aquesta és una de les característiques sintàctiques de major interès en aquesta subfamília.

L'ús anafòric dels classificadors nominals és evident en la narració inicial on es recupera al referent recorrent contínuament al classificador nax "masculí" per mantenir als protagonistes constantment identificats al llarg del discurs. El sistema de classificadors nominals d'aquestes llengües es diferencia dels sistemes de gènere i classes nominals, entre altres coses, perquè permeten establir especificacions semàntiques que etimològicament són encara transparents.

L'exemple (8) adona de les possibilitats per categoritzar a un sintagma nominal que té com a referència a un ésser humà: nax "home", ʔiš "dona", k´o "humà conegut", yab´ "humà apreciat". També hi ha classificadors per a animals, plantes i productes de fusta: noʔ "animal" (8), ʔan "plantes" (17), teʔ "fusta" (1).

La llengua també té classificadors numerals, tal com es veu exemplificat en kaneb´ "quatre inanimat", kank'on "quatre animals", kanwan "quatre humans".

Gramaticalització de la noció d'espai[modifica]

Aquesta és una característica d'interès tipològic i constant en la família maia, que en la subfamília kanjobalana es manifesta per mitjà d'un sistema de morfemes direccionals que apareixen com a enclítics de les bases predicatives. Aquest paradigma de morfemes no codifica merament la noció de moviment i direcció sinó que assenyala la trajectòria entre dos punts de l'espai. Aquesta propietat es reflecteix clarament en els exemples amb verbs estatius com l'existencial ʔey "existir" que apareix amb diversos direccionals: ʔey=ʔok "existeix per a dins"; ʔey=tox "existeix cap allà". És típic d'aquesta subfamília la possibilitat de combinar en una cadena sintagmàtica diversos direccionals com en l'exemple: ʔeːl=toj "existeix d'endins cap a fora".

Referències[modifica]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. 100 nadius i 10.000 refugiats Gordon, Raymond G., Jr. «Ethnologue report for language code:knj» (en anglès). Ethnologue. Ethnologue.com.
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. Ernesto Díaz Couder Cabral. «Culturas e interculturalidad en Guatemala». Lic. Manuel de Jesús Salazar Tetzagüic. Universidad Rafael Landívar Facultad de Humanidades Instituto de Lingüística y Educación, gener 2001.
  5. «Distribución de los idiomas: núcleos de habla y dispersión de hablantes». Ministerio de Cultura y Deportes Guatemala. Arxivat de l'original el 2007-02-04.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]