Chiapas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaChiapas
Bandera de Chiapas Escut de Chiapas
Bandera de Chiapas

Localització
Chiapas in Mexico (location map scheme).svg
16° 24′ 36″ N, 92° 24′ 31″ O / 16.41°N,92.408611111111°O / 16.41; -92.408611111111
Estat Mèxic
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Tuxtla Gutiérrez
Conté
Acacoyagua
Acala Municipality
Acapetahua Municipality
Aldama Municipality
Altamirano Municipality
Amatán
Amatenango de la Frontera
Amatenango del Valle
Ángel Albino Corzo
Arriaga, Chiapas
Bejucal de Ocampo
Belisario Domínguez Municipality
Bella Vista
Benemérito de las Américas
Q2007940
Bochil
El Bosque
Cacahoatán
Catazajá
Q4420431
Coapilla
Q936995
La Concordia
Copainalá
Chalchihuitán
Chamula Municipality
Chanal
Chapultenango
Chenalhó Municipality
Chiapa de Corzo Municipality
Chiapilla
Chicoasén Municipality
Chicomuselo
Chilón
El Parral Municipality
El Porvenir
Emiliano Zapata Municipality
Escuintla
Francisco León
Frontera Comalapa Municipality
Frontera Hidalgo
La Grandeza
Huehuetán
Huixtán
Huitiupán
Huixtla
Ixhuatán, Chiapas
Ixtacomitán
Ixtapa
Ixtapangajoya
Jiquipilas
Jitotol
Juárez, Chiapas
Larráinzar Municipality
La Libertad
Las Margaritas
Las Rosas, Chiapas
Mapastepec
Maravilla Tenejapa
Marqués de Comillas
Mazapa de Madero
Mazatán
Metapa
Mezcalapa Municipality
Mitontic
Motozintla Municipality
Nicolás Ruiz
Ocosingo Municipality
Ocotepec, Chiapas
Ocozocoautla de Espinosa
Q540020
Montecristo de Guerrero
Osumacinta
Oxchuc
Q1859841
Pantelhó
Pantepec, Chiapas
Pichucalco
Pijijiapan Municipality
Pueblo Nuevo Solistahuacán
Rayón
Reforma Municipality
Sabanilla
Salto de Agua
San Andrés Duraznal Municipality
San Cristóbal de las Casas
San Fernando, Chiapas
San Juan Cancuc
San Lucas Municipality
Santiago el Pinar
Siltepec
Simojovel
Sitalá Municipality
Socoltenango Municipality
Solosuchiapa
Soyaló Municipality
Suchiapa Municipality
Suchiate Municipality
Sunuapa
Q3444131
Tapalapa
Tapilula
Tecpatán Municipality
Tenejapa Municipality
Teopisca chido
Tila, Chiapas
Tonalá Municipality
Totolapa
La Independencia, Chiapas
La Trinitaria
Tumbalá
Tuxtla Gutiérrez
Tuxtla Chico
Tuzantán
Tzimol Municipality
Unión Juárez, Chiapas
Venustiano Carranza
Villa Comaltitlán
Villa Corzo
Villaflores
Yajalón
Zinacantán
Població
Total 4255790 hab. (2005)
• Densitat 58,05 hab/km²
Gentilici chiapaneco (en castellà)
Geografia
Superfície 73.311 km²
Banyat per Oceà Pacífic
Altitud màx: Tacaná, 4080
Limita amb
Història
Any d'admissió 1824
Constitució vigent 5 de febrer de 1921
Organització i govern
Org. territorial 118 municipis
Forma de govern Govern estatal
• Governador Pablo Salazar (PAN-PRD)
Indicatius
Codi postal Chis.
ISO 3166-2 MX-CHP
Altres dades

Web http://chiapas.gob.mx
Modifica dades a Wikidata

Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic. És al sud-est del país, i limita al nord amb l'estat de Tabasco, al nord-oest amb l'estat de Veracruz i a l'oest amb l'estat d'Oaxaca. Al sud limita amb l'oceà Pacífic i a l'est amb Guatemala. La capital n'és Tuxtla Gutiérrez; altres ciutats importants són: San Cristóbal de las Casas, Comitán i Tapachula. A Chiapas hi ha les ruïnes maies de Palenque, Yaxchilan, Bonampak, Cninkultic i Tonina.

Història[modifica | modifica el codi]

Al territori de Chiapas es van assentar pobles de cultures avançades des de fa 3 mil·lennis, dels quals els més nombrosos serien els maies. L'entitat com la coneixem en l'actualitat es va configurar al segle XVIII dins l'ordre colonial espanyol amb la creació de l'Audiència Reial de Chiapas, que pertanyia a la Capitania General de Guatemala, que era alhora dependent del virregnat de la Nova Espanya. Després de la independència de la Nova Espanya, la Capitania General de Guatemala (que abastava tota l'Amèrica central, llevat de Panamà) va formar part de l'Imperi mexicà. Amb la dissolució d'aquest i l'establiment del sistema republicà, la Capitania va decidir separar-se'n. La població de Chiapas, però, va decidir per referèndum romandre com a part de Mèxic, integrant-se com un estat més dels Estats Units Mexicans. L'estat es va annexar oficialment a Mèxic el 14 de setembre, 1824. El 1840 Chiapas va annexar una regió dels Altos de Guatamela, i el 1842 el Soconusco, ambdues regions de Guatemala.

La Revolució mexicana va trobar una forta resistència a Chiapas. Els terratinents es van unir per protegir el sistema de les hisendes i privilegis de les poques famílies dominants en detriment dels pobles indígenes. Les tropes del constitucionalista Venustiano Carranza van ser repel·lides per l'exèrcit dels latifundistes, conegut com l'exèrcit mapache. En finalitzar la revolució, l'exèrcit constitucionalista va signar un pacte amb els latifundistes i les reformes revolucionàries, al començament, van tenir un impacte molt menor a Chiapas, la qual cosa va repercutir en el desenvolupament econòmic i social de l'estat; Chiapas no va gaudir de les reformes que van permetre el desenvolupament de les comunitats indígenes i de les minories com a la resta del país. Algunes comunitats, el 1994, es van unir a l'aixecament armat de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, encara que d'altres han preferit no involucrar-se amb el moviment.

Política[modifica | modifica el codi]

Chiapas, com la resta dels estats de la federació mexicana, té un govern autònom dividit en tres branques. La branca executiva està conformada en la governació, presidida per un governador i un gabinet. El governador actual de Chiapas és Pablo Salazar, el primer governador d'oposició a guanyar les eleccions des de la Revolució mexicana. Pablo Salazar va ser el candidat d'una de les coalicions més diverses ideològicament, agrupant vuit partits polítics d'esquerra, centre i dreta. El poder legislatiu és representat pel Congrés de l'estat, conformat per 40 diputats locals provinents de tots els municipis.

Economia[modifica | modifica el codi]

Chiapas és l'estat més pobre de Mèxic; la majoria de la població és camperola. Les activitats principals de l'estat són les activitats agrícoles, les comercials i el turisme. Els principals productes són el cafè, la mel i el sucre de canya.

El turisme és una de les activitats més importants de l'estat. A l'estat, hi ha importants ruïnes arqueològiques maies com ara Palenque, un dels centres més importants de la seva civilització. Altres ciutats de l'estat són importants destinacions per la seva arquitectura colonial, com ara San Cristóbal de las Casas. La diversitat d'ecosistemes també atrau molts ecoturistes; al sud de l'estat hi ha les llacunes de Montebello, un dels parcs nacionals més importants del país. A les muntanyes de Chiapas, existeixen grans extensions de terreny de boscos i selves, amb plantes i animals exòtics, i el clima és temperat i humit. La part baixa de Chiapas està composta de boscos caducifolis i prades, i el clima és tropical.

Demografia i llengua[modifica | modifica el codi]

Aproximadament un terç de la població és predominantment indígena. A les comunitats rurals, es parlen diferents dialectes de la llengua maia, com ara el txol, tojolabal, tzelzal, tzotzil, mam i lacandó, de la mateixa família que la llengua maia de Yucatán. També s'hi parla el zoque, una llengua de la família mixe i popoluca, més relacionada amb les llengües dels estats d'Oaxaca i Veracruz.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chiapas Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 16° 24′ 36″ N, 92° 24′ 31″ O / 16.41000°N,92.40861°O / 16.41000; -92.40861