Vés al contingut

Zoque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaZoque
O'de püt
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants54.004 (2005)[1]
Autòcton deOaxaca, Chiapas, Tabasco
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
Llengües mixezoque Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióSEP
Codis
ISO 639-2zoc
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque

El zoque o llengües zoques (o sokes) constitueixen un grup de llengües de la família lingüística mixezoque. És parlat per al voltant de 70 mil persones de l'ètnia dels zoques, concentrades en l'istme de Tehuantepec, que comparteixen els estats mexicans d'Oaxaca i Chiapas.

Els parlants de Zoque d'Oaxaca i Zoque de Chiapas anomenen llurs llengües o'de püt i juntes sumen uns 60 mil parlants. L'anomenat "Zoque del Golf", usualment anomenat popoluca de Texistepec, se sol classificar com un idioma independent dels anteriors encara que està estretament emparentat amb les anteriors llengües. El Zoque del Golf inclou les varietats de Soteapan, Texisistepec i Ayapa, parlades a l'estat de Veracruz.

A Tabasco, el zoque es parla principalment en comunitats dels municipis de Jalpa de Méndez i Tacotalpa, aquest últim situat en la serra sud de l'estat, a la qual, durant l'època de la colònia, se l'anomenava "Sierra dels Zoques", i fins a on va arribar Francisco de Montejo y León "el Mozo" per conquistar als indígenes de la zona.

El vocabulari i la pronunciació del zoque canvia lleugerament segons la zona i poblat on es parli.

Classificació

[modifica]

Llista de les llengües zoques, amb nombre de parlants (i data d'estimació):

  1. Zoque de Chiapas
    1. Copainalá 10.000 (1990)[2]
    2. Francisco León 20.000 (1990)[3]
    3. Rayón 2.150 (1990)[4]
  2. Zoque d'Oaxaca
    1. Chimalapa 4.500 (1990)[5]
  3. Zoque de Veracruz
    1. Popoluca de la Sierra 30.000 (1991)[6]
    2. Popoluca de Texistepec 450 (1990)[7]
    3. Tabasco 40 (1971)[8]

Mèdia

[modifica]

Hi ha una emissora de ràdio, XECOPA-AM (La veu del vent) que emet programes en zoque a Copainalá de Chiapas, sota el patrocini de la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (CDI).

Descripció lingüística

[modifica]

Fonologia

[modifica]

Un fet interessant de les llengües zoques és que no admeten codes sil·làbiques amb diferent punt d'articulació, o més precisament si una síl·laba acaba en dues consonants llavors el penúltim segment ha de ser un fonema laringi no especificat amb trets supralaringals de punt d'articulació addicionals. Això implica que síl·labes com /**CVpt/ o /**CVtN/ siguin inadmissibles, i la coda sil·làbica és permesa com en els següents exemples::[9]

(1a) aspiració + consonant
/hp/: nihp- 'sembrar'
/ht/: peht- 'escombrar'
/hk/: sehk- 'regar'
/hc/: nuhc- 'escalfar'
/hs/: suhs- 'bufar'
(1b) glotalización + consonante
/ʔp/: tiʔp- 'amagar-se [sol, luna]'
/ʔt/: kuʔt- 'menjar'
/ʔk/: siʔk- 'batre'
/ʔc/: cuʔc- 'mamar'
/ʔs/: kiʔs- 'mossegar'
/ʔm/: kiʔm- 'pujar'
/ʔn/: toʔn- 'beure'

Gramàtica

[modifica]

Les llengües zoques són llengües ergatives, amb un sistema interessant de marcatge de persona: existeixen unes marques específiques per a aquestes categoria quan van en l'oració principal diferents de les marques per a aquestes categories quan apareixen en una oració subordinada. Així aquest curiós sistema de marcatge de la persona diferencia morfològicament entre oracions finites subordinades i no-subordinades.

Comparació lèxica

[modifica]

El següent quadre resumeix els numerals en diferents varietats de llengües zoques:[10][11]

GLOSA Popoluca
Texistepec		 Popoluca de
la Sierra		 Zoque de
Fco. León		 Zoque de
Copainalá		 proto-zoque
1 tum tūm tumi tumi *tum-
2 wisnaʔ wus meʦkuy meʦa *mehʦ-, *wis-
3 tuknaʔ tuku tuʔkay tukaʔy *tuku-
4 baksnaʔ maktas maksikuy makškuʔ *mak(ta)s-
5 bosnaʔ mos mosay mosaʔ *mos-
6 tuhnaʔ tuhtu tuhtay tuhtaʔ *tuhtu-
7 wis.tuhnaʔ kuʔyay kuʔyaʔy *wis.tuh-
8 tuk.tuhnaʔ takutuh- tukutuhtaʔy *tuku.tuhtu-
9 baks.tuhnaʔ maks.tuh- makstuhtaʔy *maks.tuhtu-
10 baknaʔ mahkay mahkaʔy *mahk-

Referències

[modifica]
  1. ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Copainalá
  3. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Francisco León
  4. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Rayón
  5. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Chimalapa
  6. ↑ Ethnologue report for language code: Popoluca, Highland
  7. ↑ Ethnologue report for language code: Popoluca, Texistepec
  8. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Tabasco
  9. ↑ Herrera Zendejas, 1997, pp. 99-110
  10. ↑ Mark Rosenfelder's Metaverse: Mixe-Zoquean
  11. ↑ Søren Wichmann, 2007, pp. 231-233

Bibliografia

[modifica]
  • Wichmann, Søren (1995): The Relationship Among the Mixe-Zoquean Languages of Mexico. University of Utah Press. Salt Lake City. ISBN 0-87480-487-6.
  • Wichmann, Søren (2007): Popoluca de Texistepec: Archivo de Lenguas de México, Colmex, México DF, ISBN 968-12-1186-3.
  • Herrera Zendejas, Esther (1997): "Representaciones fonológicas, reglas y principios", en Estudios de lingüística formal, Colmex, México DF, ISBN 968-12-0721-1.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zoque&oldid=32147870»