Pame

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pame
Ñãʔũ (PS), Šiʔúi (PC) , Šiyúi (PN)
Parlat a: Hidalgo, San Luis Potosí
Regió: Mèxic Mèxic
Parlants: 9.720 (2000)[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Otomang

   Otomang occidental
     llengües otopame
      Pame

estatus oficial
Regulat per: SEP
codis de la llengua
ISO 639-2 pbs pmq pmz
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Territoris de parla pame-jonaz

El pame, o més pròpiament les llengües pames és un grup de llengües ameríndies que es parlen en el centre-nord de Mèxic per les ètnies pames. La comunitat lingüística pame arriba als 10.000 individus, i viuen sobretot en l'estat de San Luis Potosí, encara que hi ha alguns parlants en el estat d'Hidalgo.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Juntament amb l'otomí, el matlatzinca, el mazahua i l'ocuilteco, el pame forma part del grup otopame família lingüística otomang.

Ethnologue distingeix dues varietats d'aquest idioma: el pame central,[2] parlat a Santa María Acapulco; i el pame septentrional,[3] parlat en algunes comunitats al nord de Río Verde (San Luis Potosí), prop del límit fronterer amb Tamaulipas. El pame meridional es considera en l'actualitat extint, encara que Soustelle va poder documentar-ne alguns parlants cap a 1935.[4] Des d'un punt de vista comparatiu sembla que les relacions de proximitat entre les varietats porten al següent esquema:



Pame meridional (Ñãʔũ)




Pame central (Šiʔúi)



Pame septentrional (Šiyúi)




S'estan emetent programes en llengua pame en l'emissora de ràdio XEANT-AM, amb seu a Tancanhuitz de Santos, San Luis Potosí, sota el patrocini de la CDI.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

El pame és una llengua tonal que distingeix tons mitjà i alt, així com el matís alt-baix.[5]

Lèxic comparat[modifica | modifica el codi]

El següent quadre mostra els numerals i algunes paraules bàsiques en diferents varietats de Pame:

GLOSSA Pame Sud Pame Central[6] Pame Nord[7] PROTO-
PAME
(Jiliapan) (Tilaco) (Santa María) (Alaquines)
1 nna nna ndɑ sɑnte *nda
2 ti ti-yii nui nuyi *nui
3 niyũ ti-ñũn rɑnhũʔ rnuʔ *-nũʔ
4 tipiyã tyipya ki-ñui giriui *ki-nui
5 špitũnt šputun kikʔɑi gičʔɑi *kikʔɑi
6 tikiyen taken tiliyɑ teriɑ *te-
7 tekiti ki-yii tiliñũhũñ teriuhiñ *te-?i+2
8 teiniyun kyidinũn ndɑ ntsɑwʔ tenhiuñ *te-?-nũʔ
9 nahwẽn nawẽ 8 + 1 kɑrɑ 8 + 1  ?
10 stutʔu štusu seskɑʔɑi kɑrɑ 8 + 2  ?
'cap' kiñãu keyãw ganãw ganãu *kənaw
'ojo' nta ndao gotao ntao *nta
'nas' šiñũ šiyõa ʦiñowa šiñõã *šiñũ(?)
'boca' kine kane kona kteye *
'peu' nogua nigowa mokwa mokwa *mokwa
'maíz' ʦʔ tyõã gu-dh tʔ *tʔ
'metate' mbot nabʔotʔ kʔyi kʔiyn  ?
'xili' bihi mahi mahi lʔu *-hi
'tomàquet' mpia rumbay lapay dbipay *-pay
'fèsol' tio tʔawuʔ gu-kʔwe kʔwi *kʔwi(?)
'carne' migu magiybi pakas pakas *mpak-(?)
'menjar' dii, nii nii sihin sey *si-
'magüey' ši-nʤia pʔi-doa go-doa ndwa *ndoa
'alcohol' pinkʔi pingi ke-pi ki-pint  ?
'bosc' mipwi setʔa mabwo kwãn *mikwV (?)
'flor' ntu ndʔow go-tun nkyun *ndo-ni
'perro' nnʔow nnʔow nadu dyo *ndʔo-
'cavall' pahan bhãn wahil pahal *pahal-(?)
'piedra' kido kudo kotu gitu *ki-nto
'sol' mpãẽ nimbay kunhu mpa *mpay
'lluna' mʔõ mʔãũ mʔau mʔãũ *mʔau
'agua' bisa masa kwote kãnte *nte
'muntanya' tʔoe tʔi go-loe toe *tʔoe
'sal' tʔiũs tʔũs lʔũs tʔũs *tʔũs
'mercat' tityawt tetãwn kekywãw kikʔyič *teta-
'any' špo šopʔaw ningyihin čyii  ?
'setmana' nimpya nembẽ nembẽyn pyẽy *mpyẽ(y)
'nit' sãu nasaw gu-sãw digun *sãw
'fred' ʦe ʦe ʦee ʦee *ʦe(e)
'calor' pa mapa mapa mpa *(ma)pa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CDI, 2000.
  2. Ethnologue: Informe del pame central
  3. Ethnologue: Informe del pame septentrional.
  4. J. Soustelle, 1937, pp. 330-363
  5. Suaréz, 1983:51.
  6. Els numerals 1-10 no procedeixen de Soustelle sinó d'Heriberto Avelino, 5 de novembre de 2008, Norhtern P.
  7. Els numerals 1-10 no procedeixen de Soustelle sinó d'Heriberto Avelino, 5 de novembre de 2008, Central P.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Soustelle, Jacques [1937](1992): La familia lingüística Otomí-Pame de México Central, Fondo de Cultura Económica, México DF, ISBN 968-16-4116-7.
  • Suaréz, Jorge A, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP