Papabuco
Aparença
| Tipus | família lingüística |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 5 (2005)[1] |
| Autòcton de | |
| Estat | Elotepec, Oaxaca |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues zapoteca | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | SEP |
| Codis | |
| ISO 639-2 | zpw |
| Glottolog | papa1270 |
| Endangered languages | 3117 |
El papabuco és una de les llengües zapoteques que podria estar extinta durant els pròxims anys. En 2010 es va informar l'existència de dos parlants d'aquest idioma a Oaxaca. El territori on es va parlar papabuco abastava sectors de la Regió de la Sierra, compresa entre els municipis de San Juan Elotepec, Santiago Textitlán i Santa María Zaniza.[2][3]
Al poble d'Elotepec, Oaxaca estan els últims parlants del papabuco.[4]
Classificació
[modifica]Des del punt de vista lèxic el papabuco sembla una mica més proper a algunes varietats de zapoteco qua al chatino. No obstant això, alguns autors consideren que podria constituir una branca independent del zapotecano.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
- ↑ «Llengües indígenes a Mèxic». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 desembre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 L'estrany descobriment d'una llengua zapotecana. Revista UNAM
- ↑ «Llengües zapoteques». Arxivat de l'original el 2007-12-10. [Consulta: 12 desembre 2013].
Bibliografia
[modifica]- Juan José Rendón Monzón (1971): "El extraño descubrimiento de una lengua zapotecana.", Revista UNAM.