O'odham
| ʼOʼodham ha-ñeʼokĭ, ʼOʼodham ñiʼokĭ, Oʼodham ñiok | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 14.000 (2007),[1] 9.489 (2000)[2] 161 a Mèxic (2010)[3] |
| Parlants nadius | 15.000 |
| Autòcton de | Arizona, Sonora |
| Estat | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües tepimanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Secretaría de Educación Pública |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ood |
| Glottolog | toho1245 |
| Ethnologue | ood |
| UNESCO | 1480 |
| IETF | ood |
| Endangered languages | 1166 |
L'O'odham (pronunciat ˈʔɔʔɔðɦam) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic. O'odham ñiok (escrit a vegades O'odham ñeok) és la designació nativa d'aquesta llengua, on ñiok és la paraula que designa llengua o parla, mentre que o'odham és l'endònim amb el qual es diuen a si mateixos.
Nombre de parlants
[modifica]Té uns dotze mil parlants en territori nord-americà i unes quantes centenars al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció. Segons el cens dels Estats Units del 2000 i altres enquestes lingüístiques, l'O'odham és la sisena llengua indígena amb el major nombre de parlants, després del nàvajo, el dakota, el yup'ik, el cherokee, i l'apatxe occidental. Endemés és la tercer llengua ameríndia més parlada a Arizona després del nàvajo i l'apatxe occidental, la tercer més parlada al comtat de Pinal i la quarta més parlada al comtat de Pima. .
Aproximadament el 8% dels parlants d'O'odham parlen anglès "no molt bé" o "gens", d'acord amb els resultats del cens del 2000. Aproximadament el 13% dels parlants d'O'odham als EUA es trobaven en edats compreses entre els 5 i 17 anys, i entre els parlants més joves, aproximadament el 4% van informar que parlaven anglès "no molt bé" o "gens".
Dialectes
[modifica]L'O'dham es divideix en tres dialectes principals que comprenen nombrosos sots-dialectes.[4]
- Tohono O'odham (Cukuḍ Kuk, Gigimai, Hu:huʼula, Huhuwoṣ, Totoguañ)
- Akimel O'odham (Gila oriental, Kohadk, riu Salt, Gila Occidental)
- Hia C-ed O'odham
Les major diferències lèxiques i gramaticals entre el Tohono O'odham (o Papago) i l'Akimel O'odham (o Pima) són:
| Tohono O'odham | Akimel O'odham | Català |
|---|---|---|
| ʼaʼad | hotṣ | enviar |
| ñeñida | tamiam | esperar |
| s-hewhogĭ | s-heubagĭ | estar calent |
| sisiṣ | hoʼiumi (but si:ṣpakuḍ, stapler) | anar ràpid |
| pi: haʼicug | pi ʼac | estar absent |
| wia | ʼoʼoid | caça tr. |
Hi ha altres major diferències dialectals entre els dialectes del nord i del sud, per exemple:
| Antic O'odham | Meridional | Septentrional | Català |
|---|---|---|---|
| * ʼa:pi:m | ʼa:ham | ʼa:pim | tu |
| * cu:khug | cu:hug | cu:kug | carn |
| * ʼe:kheg | ʼe:heg | ʼe:keg | fer ombra |
| * ʼu:pham | ʼu:hum | ʼu:pam | marxar |
El dialecte Cukuḍ Kuk no té certes disposicions on el Tohono O'odham tenen bilabial:
| Alters TO dialectes | Chukuḍ Kuk | Català |
|---|---|---|
| jiwia, jiwa | jiia | arribar |
| ʼuʼuwhig | ʼuʼuhig | ocell |
| wabṣ | haṣ | només |
| wabṣaba, ṣaba | haṣaba | però |
Estatut oficial
[modifica]Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.[5]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]El pima té cinc vocals, endemés distingeix entre vocals llargues i breus.[6]
Consonants
[modifica]L'inventari de consonants de l'o'odham inclou:[6]
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa Ethnologue
- ↑ Cens dels EUA de 2000
- ↑ INALI. «Lenguas indígenas en México y hablantes (de 5 años y más) al 2010». Mèxic: INALI, 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Saxton, Dean, Saxton, Lucille, & Enos, Susie. (1983). Dictionary: Tohono O'odham/Pima to English, English to Tohono O'odham/Pima. Tucson, AZ: The University of Arizona Press
- ↑ Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [México], 13-03-2003. Arxivat de l'original el 2008-06-11 [Consulta: 28 novembre 2013]. Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.
- 1 2 Saxton, Dean «Papago» (en anglès). Studies in uto-aztecan grammar. Summer Institute of Linguistics/University of Texas at Arlington [Dallas, Texas], 3, 56, 1982 [Consulta: 18 agost 2012].