Yaqui

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaYaqui
Yoem Noki
Parlants
11.805 (2010)[1] principalment a Mèxic Mèxic Estats Units Estats Units
Rànquing -
Parlat a Sonora, Arizona.
Regulat per Secretaría de Educación Pública (SEP)
Família lingüística

Uto-asteca
   llengües taracahites

    Cáhita
Codis
ISO 639-2 yaq
ISO 639-3 yaq
Glottolog yaqu1251
UNESCO 872
IETF yaq
Modifica dades a Wikidata

El yaqui (autoanomenat yoeme o yoem noki, AFI: [joʔem noki] o [hiak noːki])[2] és una llengua uto-asteca del grup de llengües taracahites parlada per l'ètnia dels yaquis a Sonora i Arizona (Tribu Pascua Yaqui). Cáhita és un terme que denomina a una agrupació lingüística o racial.

Nom de la llengua[modifica | modifica el codi]

Històricament han existit noms diferents per referir-se a l'ètnia yaqui. Així es troba junta a la forma de plural hiakim, la forma de singular hiaki - i amb la influència de l'ortografia castellà podem veure jiaqui. Yaqui és una grafia relativament moderna, ja que la forma etimològica és hiaqui. Pel que sembla els indígenes van prendre el seu nom de hia, que significa veu i així mateix crit o cridar, i baqui, que és riu, connotant 'els del riu que parlen a crits'.

Ells a si mateixos es diuen yoreme autònim que significa precisament 'gent', en contraposició als qui no són yaquis o yori que significa '[bèstia] feroç'. És curiós observar el sentit d'aquestes paraules en la composició de les que entren yori o yoreme:

  • Yori: Aioiore, acatar, tenir respecte; ioretiutuame, afrontador; iorevebia, assot, fuet; ioresuame, matador de gent.
  • Yoreme: ioremraua, humanitat; ioremte, engendrar; ioremtua, adquirir seny.

Com es veu la connotació de yori, blanc, conqueridor, crioll, es refereix al que és extern o diferent. Encara el mateix aioiore, acatar, tenir respecte, es refereix a un acatament imposat, exigit i tirànic.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

El yaqui i el mayo podrien considerar-se dues variants de la mateixa llengua, ja que tenen fins a un 90% d'intel·ligibilitat mútua.[3] De fet, la distinció entre les llengües yaqui i mayo és més d'ordre polític o ètnic que lingüístic, i en algunes ocasions se les hi considera com una mateixa llengua, anomenada llengua cáhita. A aquest grup (cahita) va pertànyer la llengua ópata, extingida des de mitjan segle XX.

Estatus oficial[modifica | modifica el codi]

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.[4]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

L'idioma yaqui és una mica difícil de pronunciar correctament per als hispans: els sons finals de paraules són sords (no produeixen vibració de les cordes vocals), l'ús de l'oclusiva glotal, i hi ha ús de tons entre els vells parlants de la llengua.

Les següents taules mostren els fonemes de la llengua yaqui:[5]

Vocals[modifica | modifica el codi]

Anterior Central Posterior
Tancada i, u,
Mitjana e, o,
Oberta a,
  • La llengua yaqui compta amb un grup consonàntic: [k‿t] <kt>.

El to[modifica | modifica el codi]

La llengua yaqui es caracteritza per tenir tons en les seves paraules. Sembla que en aquesta llengua hom pot trobar-hi fins a quatre tons distints, que són:

to lleuger (a) p. ej.: takaa: ser humà
to alt (á) p. ej.: tá'a: conèixer
to ascendent (aá) p. ej.: taá'a: sol
to descendent (aà) p. ej.: wáate: recordar

Algunes paraules que es diferencien pel seu to:

(1a) wáate: recordar
(1b) waáte: altres
(2a) yóoko: tigre
(2b) yoóko: cel
(3a) joá: prendre
(3b) joóa: fer

Escriptura[modifica | modifica el codi]

Lletres de l'alfabet yaqui
A B Bw Ch D E F G J I K KP L M N O P R S T U V W Y '
a b bw ch d e f g j i k kt l m n o p r s t u v w y '
Valors fonètics
a b~β t͡ʃ d e f ɡ h i k k‿t l m n o p r s t u β w j ʔ
  • Les vocals llargues s'escriuen amb doble vocal <aa, ee, ii, oo, uu>.
  • Les consonants, i només s'empren en prestem de l'espanyol.
  • Els escriptors yaquis mexicans prefereixen emprar només la consonant <b> per la [b] i [β].
  • Els yaquis dels Estats Units d'Amèrica solen emprar <h> per al so [h], mentre que a Mèxic s'empra <j>.

Altres característiques[modifica | modifica el codi]

En la llengua yaqui hi ha diferències en la parla de l'home i de la dona, és a dir, hi ha paraules d'ús exclusiu per a les dones i unes altres per als homes. P. ex.:

(1a) ¿jáisa jíuwa? '¿què fas?, ¿què tal?'
(1b) -kaáchini '¡res!'
(1c) -kaá móntiwa '¡res!'

Podem veure llavors que en (1a) la pregunta va ser feta per un home o dona; en (1b) la resposta és d'una dona; en (1c) la resposta és d'un home, aquí es veu clar algunes diferències en la parla de l'home i de la dona.

Revitalització lingüística i ensenyament[modifica | modifica el codi]

En 2009 el consell tribal Pascua Yaqui i la Universitat d'Arizona col·laboraren en un programa en el qual els ancians tribals ensenyaven el yaqui a les famílies.[6] Així en 2010 es va posar en marxa a la Universitat un projecte de revitalització, "usant cintes d'àudio de 30 anys d'antigüitat gravats pel membre de la tribu Maria Leyva."[7] A partir de 2012 "qualsevol material didàctic, eines, lliçons, lliçons d'àudio, etc" al web de la Tribu Pascua Yaqui era "restringit únicament als 'membres registrats de la tribu'."[8] Segons el cens dels Estats Units del 2000 només 510 persones declararen parlar yaqui.[9]

Ús als mitjans[modifica | modifica el codi]

A l'emissora de ràdio XEETCH d'Etchojoa (Sonora), dependent de la CNDPI, s'emet en mayo i yaqui.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. INALI. «Población de 5 años y más hablante de alguna lengua indígena por variante lingüística según bilingüismo lengua indígena-español. Localidades con asentamientos históricos, 2000». Estadística básica de la población hablante de lenguas indígenas nacionales, 2010.
  2. INALI. «Yaqui», 2008.
  3. Ethnologue report for language code: yaq (27 de diciembre 2010).
  4. Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [Mèxic], 13-03-2003 [Consulta: 22 juliol 2012].
  5. Estrada Fernández, Zarina. Diccionario yaqui-español y textos: Obra de preservación lingüística. Sonora, México: Universidad de Sonora/Plaza y Valdés Editores, 2004. ISBN 970-722-318-9. 
  6. Corey Schubert «Tribal council selects ASU project for use in schools - ICTMN.com». Indian Country Today Media Network, 27-02-2009 [Consulta: 29 setembre 2012].
  7. «Saving the Yaqui language». KVOA.com [Tucson, Arizona], 15-06-2010 [Consulta: 29 setembre 2012].
  8. «Language». Pascua Yaqui Tribe. [Consulta: 29 setembre 2012].
  9. Cens del 2000

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Prova Wikipedia en yaqui a Wikimedia Incubator.