Seri

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaSeri
Cmiique iitom
Parlants
764 (2010)[1] principalment a Mèxic Mèxic
Parlants nadius 900
Rànquing -
Parlat a Sonora
Oficial a A Mèxic és reconeguda com a llengua nacional.[2]
Classificació lingüística
Llengua aïllada (hoka segons altres
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització SEP
Codis
ISO 639-2 sei
ISO 639-3 sei
Glottolog seri1257
UNESCO 1080
IETF sei
Modifica dades a Wikidata
Distribució de la llengua seri

El seri és una llengua indígena americana parlada pels seris, un poble indígena que viu a la costa de Sonora, al nord-oest de Mèxic. La comunitat lingüística seri és reduïda; no sobrepassava els 800 individus l'any 2010 (segons el cens oficial), per la qual cosa es tracta d'una llengua en risc. No obstant això, gairebé tota la comunitat seri, inclosos els nens, parla la llengua. Per tant, és una de les llengües indígenes a Mèxic que segueix sent forta en el seu ús dins de la comunitat; el poble seri l'usa orgullosament. En 1950 hi havia menys de 250 membres del grup.

El nom de la llengua[modifica]

El nom seri és un exònim per al grup ètnic que s'ha usat des dels primers contactes amb els espanyols (de vegades escrit d'una altra manera, com ceres). Gilg va informar en 1692 que era un terme espanyol, però segurament era el nom donat per un altre grup de la zona al poble seri. No obstant això, afirmacions modernes que és un nom yaqui que significa 'homes de la sorra'[3] o nom ópata que significa 'els que corren ràpid'[4] no tenen fonament.

El nom propi per a la llengua dins de la comunitat és cmiique iitom, que contrasta amb cocsar iitom ("espanyol") i maricaana iitom ("anglès"). L'expressió és una frase nominal que és literalment '(allò) amb què una persona seri parla'. La paraula cmiique (fonèticament [ˈkw̃ĩːkːɛ]) és el substantiu singular per a "persona seri". La paraula iitom és la nominalització obliqua del verb intransitiu caaitom 'parlar', amb el prefix i- (posseïdor de tercera persona) i el prefix nul pel nominalitzador amb aquesta classe d'arrel. Una altra expressió similar que s'escolta de tant en tant per a la llengua és cmiique iimx, que és una construcció similar basada en el verb transitiu *quimx "dir, relatar" (arrel = amx).

El nom escollit pel comitè per usar-se en el títol del diccionari era comcaac quih yaza, que és la versió plural de cmiique iitom. Era apropiat per a un projecte d'aquest tipus, encara que no és el terme més usat comunament. Comcaac (fonèticament [koŋˈkɑːk]) és la forma plural de cmiique i yaza és la nominalització corresponent a la paraula iitom, ooza sent l'arrel plural, i i- (amb canvi en la vocal que segueix) sent el nominalitzador; el prefix per al posseïdor de tercera persona s'elideix abans de la i. La paraula quih és un determinant singular (que combina amb el substantiu plural per designar la comunitat seri).

Classificació genètica[modifica]

El seri s'ha inclòs com a membre de la proposta gran família hipotètica hoka, primer com a part del grup yuma-cochimí, i després com l'única representant viva de l'hipotètic grup seri-salinià. La relació entre el seri i el salinan de Califòrnia va ser proposada fa més de setanta anys, però ha estat discutida recentment.[5] Àdhuc s'ha posat en dubte la relació del seri a la suposada família hoka, també per falta d'evidència contundent.[6] Segons això, el seri constituiria una llengua aïllada.

No obstant la interacció que els seris han tingut amb parlants d'altres llengües de la zona (llengües utoasteques com el yaqui i l'o'odham, entre altres) i amb l'espanyol, la llengua no mostra molta influència lèxica d'aquest contacte.[7] La taula següent mostra els sistemes pronominals d'altres famílies lingüísticas cercanas al Seri:[8]

GLOSSA Pomo Seri Proto-
yuma
Chumash Guaicura
1a persona
singular
ha(ʔaˑ) /ʔɛ/ (indep.)
/ʔ-/, /ʔp-/ (subjecte, tr., intr.)
ʔi- (posses.)
*ʔənya noi be
2a persona
singular
ma /mɛ/ (indep.)
/m-/ (subjecte)
/mi-/ (posses.)
*ma- pii li
3a persona
singular
mip (m.)
mit (f.)
(/tiiχ/, demostrativo)
Ø (nul, subjecte)
/i-/ (posses.)
*pa- kai (c.)
qòlò (d.)
tutan
1a persona
plural
wa (= 1 sg, indep.)
/ʔa-/ (subjecte)
(= 1 sg., posses.)
*-ʔnya+PLU kiku kate
2a persona
plural
mal (= 2 pl, indep.)
/ma-/ (subjecte)
(= 2 pl, posses.)
*-ma+PLU piku peti
3a persona
plural
bek (/taaχ/, demostratiu)
Ø (nul, subjecte)
/i-/ (posses.)
? kaiwum (c.)
qòlòwum (d.)
tukava

Com pot veure's de l'anterior taula, hi ha semblances entre els morfemes pronominals d'algunes d'aquestes llengües, la qual cosa ha impulsat la comparació d'aquestes llengües i les propostes de relacions genètiques entre elles.

Quant a la semblança del vocabulari les concordances són poques, el projecte ASJP sembla apuntar que la major coincidència lèxica es dóna amb el saliner,[9] una altra llengua aïllada, per la qual s'ha conjecturat la seva pertinença al grup hoka.

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

El seri té quatre vocals /ɑ, i, i, o/, totes elles poden ser allargades /ɑː, iː, iː, oː/. L'allargament vocàlic només té valor fonèmic en les síl·labes tòniques. Les vocals no-arrodonides anteriors baixes /i, i/ són semiobertes segons la classificació fonètica, i es poden realitzar aproximadament com [/ɛ, ɛː/] o també [/æ, æː/]. Les vocals no arrodonides /i, i, a/ articulades usualment com [/i ɛ ɑ/], es realitzen com els diftongs [iŭ ɛŏ ɑŏ] quan són seguides per les vocals arrodonides /kʷ xʷ χʷ/.

La següent taula resumeix els fonemes vocàlics:

Anterior Posterior
Tancada i,
Semitancada o,
Semioberta ɛ, ɛː
Oberta ɑ, ɑː

Consonants[modifica]

El fonema /ɾ/ només es presenta en préstecs lingüístics. El fonema /l/ es presenta en préstecs lingüístics i en algunes paraules natives, en algunes de les quals pot alternar amb el fonema /ɬ/, depenent del parlant. Altres consonants poden trobar-se en préstecs recents, com [ɡ] en hamiigo (de l'espanyol amigo), o bé, [β] en hoova (de l'espanyol uva, raïm).

La fricativa labial /ɸ/ pot tenir un al·lòfon de la labiodental [f] entre alguns parlants, i la fricativa postalveolar /ʃ/ és *suceptible convertir-se en la retroflexa [ʂ].

En síl·labes àtones, /m/ s'assimila al punt d'articulació de la següent consonant (que pot estar en la següent paraula), com en comcáac /komˈcaːk/ gent seri, que es pronuncia [koŋˈcaːk]. Quan /m/ és precedida per /k/ o /kʷ/, es converteix en l'aproximant nasalitzada [w̃] i la següent vocal es nasalitza, com en cmiique /kmiːkɛ/ persona seri, que es pronuncia [ˈkw̃ĩːkːɛ] o [ˈkw̃ĩːkːi]. Alguns parlants articulen la consonant /m/ al final d'una enunciat (o frase fonològica) com [ŋ].

Bilabial Dental Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar Uvular Glotal
Senzilla Labial. Senzilla Labial.
Oclusiva p t k ʔ
Nasal m n
Fricativa Central ɸ s ʃ x χ χʷ
Lateral ɬ
Vibrant (ɾ)
Aproximant Central j
Lateral (l)

Estratègies fonològiques[modifica]

És comú en el seri la presència de més de tres consonants juntes en el principi o el final d'una síl·laba. És similar sobre aquest tema a l'anglès, el qual permet combinacions de tres consonants com en spray (espanyol: atomizador) i acts (espanyol: actos). No obstant això, aquest tipus de combinacions en la llengua anglesa estan més o menys restringits. Per exemple, l'anglès permet spr- però no *ptk-, el qual apareix en vocables seris com ptcamn "llagosta marina".

Els clusters de quatre consonants són menys comunes, per exemple, en /kʷsχt/ en cösxtamt ("hi haurà molts..."); o bé, /mxkχ/ en ipoomjcx ("si ell ho porta...").

Accent[modifica]

L'accent prosòdic sembla caure en la primera síl·laba de l'arrel, mentre que els sufixos mai s'accentuen i els prefixos només reben l'accent com a resultat de la seva fusió fonològica amb l'arrel. No obstant això, hi ha paraules que semblen ser excepcionals. Es tracta principalment dels substantius, així com d'alguns verbs, l'accent dels quals pot trobar-se després de la primera síl·laba de l'arrel. Una anàlisi alternativa, proposat recentment, situa l'accent en la penúltima síl·laba de l'arrel, però també sensible al pes de la síl·laba. Una síl·laba pesada (amb dues vocals, o amb consonants en la coda després d'excloure l'última consonant de l'arrel que es considera extramètrica) atreu l'accent. Aquesta anàlisi pot explicar la ubicació de la majoria dels exemples, encara que segueix havent-hi excepcions.

Alfabet[modifica]

L'ortografia pràctica usada comunament per als texts seris usa les següents correspondències entre grafemes i fonemes:

L'abecedari seri
A C1 E F H I J L M N O P Qu2 R S T X Y Z
a c e f h i j l m n o p qu r s t x y z
Valors fonètics
ɑ k ɛ ɸ ʔ i x ɬ l m n o p k ɾ s t χ χʷ j ʃ
  1. Es pronuncia /k/ abans de /ɑ/ i /o/, ej.: caa, "moldre"; coos, "cantar".
  2. Es pronuncia /k/ abans de /ɛ/ i /i/, ej.: quee, "mergo copetón"; quis, "cru".

Les vocals llargues /ɑː/, /ɛː/, /iː/, /oː/, s'escriuen en l'alfabet pràctic amb doble vocal <aa>, <ee>, <ii> y <oo> respectivament. Aquestes no són considerades com a lletres independents en l'abecedari seri.

Referències[modifica]

  1. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  2. Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [México], 13-03-2003 [Consulta: 12 novembre 2012].
  3. Aparentment aquesta afirmació va aparèixer per primera vegada en 1981, en un petit llibre publicat a Mèxic, escrit per una persona sense formació lingüística. S'ha repetit molt des d'aquesta data.
  4. Peñafiel (1898:225) és la primera referència a un "probable" origen ópata per al nom "seri". McGee (1898:95, 124) elabora la idea amb molta creativitat, però en la manera que un ho fa quan no té formació per fer aquestes afirmacions.
  5. Véase Marlett (2008)
  6. Vegeu Campbell (1997) i Marlett (2007)
  7. Stephen A. Marlett (2007) Loanwords in Seri: the data
  8. F. Barriga Puente, Los sistemas pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, México, 2005, p.95-97; Marlett (1981, 2005).
  9. ASJP - World Language Tree

Bibliografia[modifica]

  • Campbell, Lyle. American Indian languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997. ISBN 0-585-37161-X. 
  • Hernández, Fortunato. (1904). Lengua seri o kunkáak. In Las razas indígenas de Sonora y la guerra del Yaqui, 237-294. Mexico City: J. de Elizalde.
  • Marlett, Stephen A. The Structure of Seri, 1981. 
  • Marlett, Stephen A. «The Syllable Structure of Seri». International Journal of American Linguistics, 54, 3, juliol 1988, pàg. 245–278. DOI: 10.1086/466086.
  • Marlett, Stephen A. «One Less Crazy Rule». Work Papers of the Summer Institute of Linguistics, University of North Dakota Session, 38, 1994, pàg. 57–58.
  • Marlett, Stephen A. «Reanalysis of Passive and Negative Prefixes in Seri». Linguistic Discovery, 1, 1, 2002. DOI: 10.1349/PS1.1537-0852.A.1.
  • Marlett, Stephen A. «A Typological Overview of the Seri Language». Linguistic Discovery, 3, 1, 2005. DOI: 10.1349/PS1.1537-0852.A.282.
  • Marlett, Stephen A. (2006). "El acento, la extrametricalidad y la palabra mínima en seri". Encuentro de Lenguas Indígenas Americanas, Santa Rosa, La Pampa, Argentina 
  • Marlett, Stephen A. «La situación sociolingüística de la lengua seri en 2006». A: Marlett, Stephen A., ed. Situaciones sociolingüísticas de lenguas amerindias. Lima: SIL International y Universidad Ricardo Palma, 2006.  [1]
  • Marlett, Stephen A. «Las relaciones entre las lenguas hokanas en México: ¿cuál es la evidencia?». A: Cristina Buenrostro et al., eds. Memorias del III Coloquio Internacional de Lingüística Mauricio Swadesh,. Mexico City: Universidad Nacional Autónoma de México and Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, 2007, p. 165–192. 
  • Marlett, Stephen A. «The Seri and Salinan Connection Revisited». International Journal of American Linguistics, 74, 3, 2008a, pàg. 393–99.. DOI: 10.1086/590087.
  • Marlett, Stephen A. (2008b). "Stress, Extrametricality and the Minimal Word in Seri". Linguistic Discovery 6.1. [2]
  • Marlett, Stephen A. «19th Century Seri Wordlists: Comparison and Analysis.». SIL-Mexico Electronic Working Papers, #8., 2010, pàg. 1–61 [3].
  • Marlett, Stephen A. «A Place for Writing: Language Cultivation and Literacy in the Seri Community». Revue Roumaine de Linguistique, #55(2), 2010, pàg. 183–94 [4].
  • Marlett, Stephen A. «The Seris and the Comcaac: Sifting fact from fiction about the names and relationships». Work Papers of the Summer Institute of Linguistics, University of North Dakota Session, #51, 2011, pàg. 1–20 [5].
  • Marlett, Stephen A.; Herrera, F. Xavier Moreno and Astorga, Genaro G. Herrera «Illustrations of the IPA: Seri». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, pàg. 117–121. DOI: 10.1017/S0025100305001933.
  • Moser, Mary B. «Articles in Seri». Occasional Papers on Linguistics, 2, 1978, pàg. 67–89.
  • Moser, Mary B.; Marlett, Stephen A.. Comcáac quih yaza quih hant ihíip hac: Diccionario seri-español-inglés (en spanish and English). Hermosillo, Sonora: Universidad de Sonora and Plaza y Valdés Editores, 2005. 
  • Moser, Mary B.; Marlett, Stephen A.. Comcaac quih yaza quih hant ihiip hac: Diccionario seri-español-inglés (second edition) (en spanish and English). Hermosillo, Sonora: Universidad de Sonora and Plaza y Valdés Editores, 2010. 

Enllaçosexterns[modifica]

Prova Wikipedia en seri a Wikimedia Incubator.