Chinanteca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaChinanteca
Tsa jujmi, juu' jmii,[1] fáh4 jmii42[2]
Parlants
125.726 (2005)[3] principalment a Mèxic Mèxic
Rànquing -
Parlat a Estat de Mèxic
Regulat per SEP
Família lingüística

Otomang
   Otomang occidental
     Otopame-Chinantec

      Chinanteca
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-2 cle, cso, chz
Glottolog chin1484
Modifica dades a Wikidata
Llengües otomang, el chinanteca és el número 9

El chinanteca constitueix un grup de 14 llengües indígenes de Mèxic parlades per 125 mil persones en total que, en la seva majoria, habiten en l'Estat d'Oaxaca, coneguts com a chinantecs. Lingüísticament pertanyen a la branca otopame-chinanteca dins de les llengües otomang.

El nombre de llengües és en certa manera convencional, ja que no existeix un criteri unívoc per classificar dues variants com a dialectes de la mateixa macrollengua o com a llengües diferents. Si es considera el criteri de la intel·ligibilitat mútua del 80% com a límit per considerar que dues variants són "llengües" diferents, poden diferenciar-se 14 "llengües" en continu dialectal chinanteca.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Les variants de chinanteca són llengües tonals. El nombre de tons difereix d'una varietat a una altra, el Chinanteca d'Usila posseeix cinc tons, mentre que el Chinanteca de Sochiapam té set tons. A més el chinanteca posseeix formes de fonació supraglotal que donen lloc a síl·labes balístiques.

L'inventari fonològic diferent d'una varietat a una altra, encara que l'inventari original del proto-chinanteca s'ha reconstruït com[4]

Bilabial Dental Palatal Velar Labio-
velar
Glotal
Nasal *m *n
Oclusiva *p *b *t *d *k *g *kʷ *gʷ
Africada
Fricativa *s *h
Líquida *l, *r
Aproximant *j *w

Algunes variants, entre elles les de Lealao, han desenvolupat consonants postalveolars /*ʧ, *ʤ, *ɲ, *ʃ/ a partir de /*k, *g, *n, *s/ per un procés fonològic de palatalització.

La combinació d'aspectes tonals i fonació dóna lloc a un nombre elevat de diferències per a paraula monosil·làbica, així en el Chinanteco de Sochiapan es poden trobar fins a 14 combinacions per a la seqüència /ta/:[5]

ta¹ 'arribarem?' tá¹ 'complet (adjetivo)'
ta² 'arribem (habitualment)' tá² 'recentment'
ta³ 'peu' tá³ 'teixit (substantiu)'
ta¹³ 'barallem' tá¹³ 'tallaré (a cops)'
ta²³ 'barallem (habitualment)' tá²³ 'tallo (a cops) (habitualment)’
ta²¹ 'treballo' tá²¹ '¿teixirà?'
ta³² 'escala' tá³² 'teixirà'

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista tipològic el chinanteca és una llengua amb ordre bàsic VSO. En alguns casos en cert tipus de clàusules algunes variants com el chinanteca de Sochiapan pot presentar ordre VÓS, encara que amb referència creuada inversa. A més presenten un alineament morfosintàctic de tipus ergatiu.

Quant a la morfologia flexiva i derivacional, el chinanteca usa exclusivament prefixos, tret comú a altres llengües otomang on els sufixos o bé no existeixen o bé són molt escassos. A més en la flexió verbal s'empra també el to; la mateixa arrel amb diferents tons i maneres de fonació serveixen per a expressar la persona gramatical i de vegades el temps gramatical (present i futur). L'aspecte verbal i el passat se solen indicar mitjançant prefixos, i de la mateixa manera la veu gramatical. Igual que en altres llengües ergatives el chinanteca posseeix veu antipassiva i posseeix a més una veu passiva pròpiament dita.

En comptes d'un sistema d'honorífics, hi ha un sistema de "deshonorífics": una col·lecció variada de pronoms de primera i segona persona li permeten al parlant expressar la seva actitud cap a si mateix i cap a l'oïdor. També hi ha un pronom de "quarta persona" que permet mantenir la referència encertada quan hi ha dos participants de tercera persona en el discurs.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Els numerals següents mostren l'alguns canvis fonètics entre les llengües chinanteques i la divergència entre elles:[6][7]

GLOSSA Chinanteca
Meridional
Chinanteca
Septentrional
PROTO-
CHINANTECA
Comaltepec Lealao Lalana Sochiapan
'un' kõː1 kãː³ kõː³⁴ kɐ̃ ́ũ² *kã ́ũ?
'dos' tṹ³ tṹ⁴ tũ̆²⁴ tũ³ *tṹ³
'tres' ʔnɨ²³ nɨ̃³ ʔnɘ̃̆͡ɪ̃̆³⁴ ʔnɯ̃³² *ʔnɨ³
'quatre' kʸṏ́³ ʧṹ³ kʸỹ³ kʸũ ́³ *kʸũ ́³
'cinc' ʔnʸǽ² ŋʸɐ̃ ́³ ʔŋʸæ̝̃³ ʔŋʸɐ̃ ́³ *ʔŋʸã ́³
'sis' ŋŋǿː³ hŋʸũ ́ː³ hŋʸỹː²³ hŋʸɛ̃ ́ɪ̃³ hŋʸũ ́ɪ̃³
'set' gʸé³ ʤʸɐ́ː⁴ ɡʸæ̝² kʸɐʊ³ *gʸau?
'vuit' ŋŋʸǽ² hŋʸɐ̃́ː⁴ hŋʸæ̝̃̆²⁴ hŋʸɐ̃³ *hŋʸa?
'nou' ŋʸǿ³ ŋʸʊ̃ ́⁴ ŋʸỹ̆²⁴ ŋʸũ³ *ŋʸu?
'deu' gí³ ʤʸɐ́⁴ ɡʸæ̝̆²⁴ kʸɐ³ *gʸa3/4

En el quadre anterior les palatalitzades [*kʸ, *gʸ, *ŋʸ] serien el resultat probable de /*kj, *gj, *ŋj/

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica | modifica el codi]

Variants[modifica | modifica el codi]

Existeixen dos grans subgrups de variants, el subgrup septentrional que és més innovador fonològicament i el subgrup meridional que fonològicament és més conservador. Les diverses variants poden agrupar-se d'acord a mesuraments d'intel·ligibilitat mútua aproximada, considerant que totes les comunitats amb un 80% o més d'intel·ligibilitat mútua poden considerar-se com essencialment pertanyents a la mateixa variant poden distingir-se set varietats lingüístiques septentrionals i set meridionals:[8]

Nombre aproximat de parlants de totes les varietats chinanteca ~93,000
Variant Codi ISO Àrea Nombre de
parlants
Chinanteca meridional Chinanteca de Comaltepec cco Comaltepec, Nort d'Oaxaca 2.000 (1990 census).
Chinanteca de Lalana cnl 25 pobles en la frontera entre Oaxaca i Veracruz 10.500 (1990 SIL).
Chinanteca de Lealao cle Nord-est d'Oaxaca, San Juan Lealao, Latani, Tres Arroyos i La Hondura 2.000
Chinanteca de Quiotepec (Chinanteca de las tierras altas) chq Quiotepec i pobles del voltant, Oaxaca 8.000
Chinanteca d'Ozumacín chz San Pedro Ozumacín i pobles del voltant, Oaxaca 5.000
Chinanteca de Palantla cpa San Juan Palantla i pobles del voltant, Oaxaca 12.000
Chinanteca de Valle Nacional cvn Yetla, Nord d'Oaxaca 1.000
Chinanteca septentrional Chinanteca de Chiltepec csa San José Chiltepec Oaxaca 4.000
Chinanteca d'Ojitlán chj Nord d'Oaxaca i Veracruz municipis de Minatitlan i Hidalgotitlan 22.000
Chinanteca de Sochiapan cso Nord d'Oaxaca 5.800
Chinanteca de Tepetotutla cnt Nord d'Oaxaca 2.000
Chinanteca de Tepinapa - Tlatepusco cte Norte de Oaxaca, Distrito de Choapán 8000
Chinanteca de Tlacoatzintepec ctl Nord d'Oaxaca 2000
Chinanteca d'Usila cuc Oaxaca i un poble a Veracruz 9000

Ús als mitjans[modifica | modifica el codi]

S'estan fent programes de ràdio en chinanteca a les emissores XEOJN de San Lucas Ojitlán (Oaxaca) i XEGLO, de Guelatao de Juárez (Oaxaca), ambdues dependents de la CDI.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chinanteco de Ozumacín (Ethnologue)
  2. Chinanteco de Lelao (Ethnologue)
  3. INEGI, 2000.
  4. Rensch, 1966, p. 67
  5. Chinanteco de Sochiapan (Ethnologue)
  6. Oto-Manguean numerals (Eugene Chan)
  7. Otomanguean numerals (Metaverse)
  8. D. Silverman (2006): [www.seedyroad.com/academics/elsevierchinantec.pdf "The Phonology of Chinantec"]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Foris, Christine. 1978. “Verbs of motion in Sochiapan Chinantec.” Anthropological Linguistics 20: 353-58.
  • Foris, David Paul. 2000. A grammar of Sochiapan Chinantec: studies in Chinantec languages 6. SIL International and The University of Texas at Arlington Publications in Linguistics, 135. Dallas: SIL International and The University of Texas at Arlington. xiii, 407 p.
  • Foris, David. 1993. Sochiapan Chinantec grammar. (Ph.D. dissertation, University of Auckland, New Zealand.)
  • Foris, David. 1980. "The Sochiapan Chinantec noun phrase." SIL Mexico Workpapers 3: 47-76.
  • Foris, David. 1973. "Sochiapan Chinantec syllable structure." International Journal of American Linguistics 39: 232-35.
  • Foris, David. 1980."The Sochiapan Chinantec noun phrase", SIL Mexico Workpapers: 3, 47-63.